L’acord del PNB, Bildu i Podem acosta el desarmament d’ETA
La inacció del govern espanyol obliga la banda a moure peça
VitòriaLa dissolució i el desarmament d’ETA i la situació dels presos fa temps que han deixat de formar part de les principals preocupacions del govern del PP. Després de cinc anys sense activitat armada, el grau d’importància ha disminuït fins al punt de ni tan sols aparèixer entre les deu qüestions que més preocupen a la societat, segons l’enquesta del CIS.
Una altra cosa és que per a la societat basca, per a la convivència, les víctimes, la pau i la memòria continuïn sent un tema important encara per tancar. Els moviments que s’han produït en les últimes setmanes del 2016, amb l’intent d’ajudar al desarmament d’ETA des de la societat civil i el compromís dels presos d’anar fent passos penitenciaris des de la legalitat, han provocat un canvi en el tauler polític basc, que podria propiciar moviments al govern Rajoy. Tot això fa que aquest 2017 sigui clau per començar a tancar el cicle de la violència d’ETA.
L’immobilisme del govern espanyol ha deixat clar que si algú al País Basc volia seguir condicionant el desarmament i la dissolució de l’organització armada a una sortida al bloqueig dels presos estava perdent el temps. El primer pas l’haurà de fer ETA. Aquesta premissa, que sempre han mantingut el PNB i el govern basc, i que ara també comparteix Sortu, permetria desbloquejar la situació i obligar el govern espanyol a donar una resposta.
La detenció fa unes setmanes a Euskadi Nord de cinc activistes dels drets humans que no pertanyien a ETA, quan estaven procedint a destruir part de l’arsenal de l’organització, ha provocat una històrica unitat d’acció del PNB i EH Bildu que va més enllà de la mera solidaritat. Aquest consens, al qual també s’han sumat entre d’altres la majoria sindical basca i part de Podem, reclama als governs espanyol i francès que assumeixin la seva responsabilitat “i ajudin a un desarmament ordenat, controlat, segur i transparent”. També “convida” els governs d’Euskadi i Navarra, ateses les seves competències en seguretat, a contribuir a l’èxit del desarmament. És des d’aquestes dues últimes institucions que es pot desbloquejar la situació, ja que ETA fa gairebé dos anys que vol entregar les armes però no sap a qui fer-ho.
L’altre gran moviment és el que ha fet el Col·lectiu de Presos Polítics Bascos (EPPK, en basc) obrint-se a aprofitar les possibilitats que permet la legalitat penitenciària sobre redempcions, destins, canvis de grau, permisos, acostament a Euskadi, llibertat condicional, etc. Un tema que en un altre temps era tabú.
Aquest col·lectiu, que agrupa més de 350 presos, s’allunya dels maximalismes d’una altra època i assenyala que tot agrupament, acostament i excarceració és bo, encara que “l’agrupament sigui parcial, l’acostament no suposi el trasllat a Euskal Herria i l’excarceració no sigui definitiva”. L’únic límit que els presos s’han marcat a l’hora de tirar endavant aquesta nova línia, que ja s’està debatent a les presons, és el penediment i la delació.
Una altra postura és la que està mantenint l’executiu del PP, que de moment no surt del seu immobilisme. El ministre d’Interior, Juan Ignacio Zoido, ha cridat a “mantenir-se ferms” davant el “desafiament dels terroristes” i davant “els eufemismes que intenten construir els botxins i els seus amics”.
La posició, però, comença a esquerdar-se, ja que el govern francès dóna senyals d’estar fart que el tema d’ETA no s’hagi acabat amb la fi de l’activitat armada. La detenció amb tot l’altaveu mediàtic possible dels cinc activistes i el fet que posteriorment quedessin en llibertat amb càrrecs menors sembla que ha sigut la gota que ha fet vessar el got. El desglaç de les relacions entre el govern basc i l’espanyol i la moderació del PNB, molt allunyada de la desconnexió catalana, també pot contribuir a fer que el 2017 sigui clau per al desarmament i la situació dels presos.
