L’argamassa del procés
Un procés sobiranista ha de tenir per definició un component apartidista, bé perquè els partits fan un pas enrere, bé perquè la població s’organitza al voltant d’una sola estructura, el típic moviment d’alliberament nacional o un partit com l’SNP allà on la idea de la independència vagi lligada necessàriament a una ideologia concreta. A Catalunya, on ja hi havia dretes i esquerres abans de l’aparició del catalanisme, és l’ANC qui fa aquest paper suprapartidista. El seu vessant mobilitzador és molt conegut, però no tant la que és la clau de volta: el manteniment del mínim comú denominador.
L’ANC és l’argamassa que evita la trencadissa i qui dibuixa als partits polítics els límits del terreny de joc. En el seu full de ruta, l’Assemblea fa un pas decisiu i lliga la independència a un mínim programàtic, amb la justícia social i la regeneració com a pilars bàsics, que serà clau tant per superar el 50% dels vots el 27-S com per assegurar la unitat i l’operativitat del Govern que en surti.
