Sánchez demana l’adhesió a Podem i s’encadena a C’s
Busca el cos a cos amb Rajoy pensant en les eleccions i s’aferra a un canvi que només pot pivotar entorn del PSOE
MadridLa política és sovint una manta curta: si et tapes el cap et destapes els peus, i al revés. Vistos els viaranys pels quals transita el líder del PSOE, Pedro Sánchez, en l’intent d’arribar a la Moncloa, aquesta manta -curta com no s’havia vist mai- són els 90 escons. Ha pactat amb Ciutadans, i el seu acord, moderat en els continguts socials i econòmics, amb flaire reformista i gasiu amb Catalunya, l’ha allunyat de Podem. Si més no en el debat d’investidura que ahir va arrencar i que acabarà divendres sense que obtingui els vots per ser president. La setmana que ve s’obrirà un nou temps, amb més protagonisme del PP, però el candidat del PSOE no va fer ahir cap oferta per capgirar la situació. Es va limitar a reafirmar-se en els pactes amb Albert Rivera, pel “compromís” del qual no va estalviar floretes, i va pressionar fort Pablo Iglesias. En el seu discurs d’hora i mitja va insistir que el canvi només és possible amb una majoria que pivoti entorn del PSOE i que si Podem s’adhereix al seu pacte amb C’s -sense marge per refer-lo- es podien posar a caminar “la setmana que ve mateix”.
Sánchez picava l’ullet a Rivera, apel·lava constantment a Podem i, mastegant un caramel i amb cara de pomes agres, se l’escoltava el president en funcions, Mariano Rajoy. Al PP la setmana se li farà llarga, a l’espera que el seu líder demani, aquest cop sí, tanda a Felip VI per ser investit. Sánchez va indicar que amb el PP, tot i que no es poden “menystenir els set milions de vots”, hi buscarà acords en política exterior o en la lluita contra el terrorisme, però que amb aquest candidat “i les polítiques del PP” no hi havia marge d’acord perquè estaven enrocats “a no canviar res”.
Els dirigents del PP i del PSOE que escrutaven Sánchez als passadissos del Congrés després de la intervenció no hi veien concessions a la gran coalició, el tripartit d’ordre que defensa C’s (tot i que presidit per Sánchez) i que aquest matí defensarà Rajoy però presidit per ell.
Sánchez mirava Podem i alliçonava Iglesias sobre les bondats d’un govern ideològicament “mestís”. “El vehicle del canvi és l’acord i el combustible el diàleg. Es bloqueja amb les imposicions i el xantatge. Cal cedir i il·lusionar-se”, deia recordant que només hi ha dues opcions: l’entesa “plural i pel bé comú” que promou el PSOE o donar oxigen a Rajoy amb noves eleccions. Una possibilitat que, malgrat tot, cada cop té menys adeptes, també al PP.
La falsa esperança progressista
Sánchez va llegir un discurs en què el diputat José Andrés Torres Mora, spin doctor de José Luis Rodríguez Zapatero, va tenir una aportació clau, segons el seu entorn. El líder del PSOE va ser poc ambigu a l’hora de desmuntar el front d’esquerres que reclamen Podem, Compromís i IU: “S’ha creat una falsa esperança, siguem clars. L’esquerra sola no suma, ho sento però no en té prou. El que suma és el canvi”, va afirmar recordant que cal buscar el que uneix i el que, a més, és operatiu atesa la composició de la cambra.
La coalició PSOE-Podem només tindria estabilitat si, a més d’IU i Compromís, incorporés ERC i també Democràcia i Llibertat o el PNB. “Una suma impossible” per a Sánchez. “L’hora de comprometre’s amb la pàtria” de què va parlar impedeix comptar amb els sobiranistes. Per resoldre el procés va oferir una reforma constitucional soft que en cap cas revisaria l’esperit de la Transició; posar en marxa el diàleg Estat-Generalitat (va distanciar-se de la manera de fer de Rajoy), i revertir incompliments de l’Estatut.
La contundència amb què va punxar el globus del govern d’esquerres -precedida d’apel·lacions a Podem perquè canviï de xip i arraconi prejudicis- no sembla capaç d’estovar Iglesias, tot i que dins de la formació de la nova esquerra hi havia aquests dies controvèrsia sobre el to que ha de tenir el seu líder avui al matí. Sánchez no va fer cap oferta a Podem més enllà de les pactades amb C’s. L’equip negociador del PSOE “està a punt” per reprendre el diàleg però l’acord amb Rivera no es toca i les aportacions d’Iglesias seran per al tràmit parlamentari i en cas que Sánchez fos investit.
Mesures que no poden esperar
A l’hora de desgranar les mesures concretes, com ara les que busquen combatre una “corrupció insuportable”, el líder del PSOE va triar les més progressistes, com dotar pressupostàriament la llei de la memòria, i va fer notar que no poden “esperar mesos” a noves eleccions. Res d’això satisfà Podem, però Sánchez s’excusava, i avui hi tornarà , en el fet que “la pitjor mesura del pacte amb C’s és millor que mantenir Rajoy al govern”. D’aquí no el trauran.
La via Puigdemont per desbloquejar Espanya
El mateix dia que Pedro Sánchez inaugurava el debat d’investidura, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, avisava en un article al diari britànic The Guardian que el referèndum d’independència a Catalunya és l’únic desllorigador per a la governabilitat a Espanya. “Catalunya és un actor clau per a l’estabilitat d’un govern a Madrid”, recorda. Puigdemont defensa que l’“única manera” d’evitar unes noves eleccions generals -davant la negativa de C’s i Podem de fer un govern conjunt amb el PSOE-és la convocatòria de la consulta. D’aquesta manera, un eventual executiu de PSOE i Podem podria comptar amb els vots de l’independentisme. “Els partits espanyols han de tractar la qüestió catalana amb la seriositat que mereix. Seria molt millor per a Espanya i per al conjunt d’Europa si poguessin tenir el coratge polític d’acordar un referèndum a Catalunya”. Ara bé, Puigdemont també deixa clar que si l’Estat no s’avé a negociar, el Govern té un mandat per fer efectiva la independència a través de les lleis de desconnexió.
