Urdangarin enviava documents de Nóos a la infanta Cristina de Borbó

BarcelonaLa infanta Cristina no estava tan al marge de l'Instituto Nóos com han intentat fer creure Iñaki Urdangarin i la casa reial espanyola. Això demostra, si és verídic, l'últim plec de còpies de correus electrònics que ha lliurat al jutge del cas Nóos l'exsoci del duc de Palma, Diego Torres, i que n'inclou diversos en què Urdangarin feia arribar a la seva dona documents interns de l'Instituto Nóos.

Entre els documents lliurats per l'advocat de Torres als jutjats aquest dilluns hi ha missatges en què Urdangarin feia arribar a la filla del rei una comunicació de la fundació per demanar-li el parer, el resultat d'un concurs per a un contracte de Nissan favorable a Nóos, la còpia d'una carta dirigida al Comitè Olímpic Internacional i el resum d'un seminari intern de l'Instituto. Documents -alguns d'un to força íntim- que indiquen clarament que la infanta estava força al dia d'algunes de les activitats de la fundació del seu marit.

Urdangarin -que anomena "mi Kid" a la seva dona- li va fer arribar el 20 de febrer de 2003 una comunicació de l'Instituto Nóos per demanar-li que la llegís i li digués què en pensava. L'endemà va fer arribar aquesta mateixa comunicació a una llarga llista d'adreces electròniques, incloent-hi la del rei i la reina d'Espanya; les de diversos membres de la família Urdangarin; la del secretari de les infantes, Carlos García Revenga; i dues que podrien correspondre al príncep Felip i a la infanta Elena. Amb tot, Torres no ha inclòs el text de la comunicació.

El duc de Palma també hauria fet arribar a Revenga una carta dirigida al Comitè Olímpic Internacional demanant-li que n'hi fes arribar una còpia "a Cristina" de part seva. A més, hi ha dos correus en què el gendre del rei enviava a la seva dona el resum d'una sessió interna de l'Instituto Nóos sobre un article d'un professor de Harvard en què havien participat Torres i treballadors de l'entitat. El resum de l'article de V. Kasturi Rangan arribava a unes conclusions molt gràfiques. L'autor s'hi mostra partidari de "la professionalització de les organitzacions sense afany de lucre" cap a "una gestió més similar a la d'una empresa".

Cal recordar que el jutge José Castro no ha imputat la infanta Cristina, de moment, però que això no vol dir que se'n salvi. De fet, segons fonts judicials, s'està plantejant fer-ho molt seriosament i en cap cas no es pot descartar. La dona d'Urdangarin va ser vocal de l'Instituto Nóos, copropietària d'una de les empreses implicades a la trama, Aizoon, i fins i tot va cobrar d'una altra societat que també s'hi investiga, Nóos Consultoria, en un compte conjunt amb el seu marit.

Revenga, de nou al punt de mira

Els correus electrònics de Torres també esquitxen, una vegada més, el secretari de les infantes, Carlos García Revenga, que quan va declarar davant del jutge es va desentendre completament de les activitats de l'Instituto Nóos i va dir que només hi va constar per fer un favor al gendre del rei. Doncs bé, l'advocat de Diego Torres ha lliurat més d'una dotzena de correus electrònics per intentar desmentir aquesta versió.

Entre els correus que impliquen Revenga n'hi ha un en què aquest feia arribar a Urdangarin un informe "d'evaluació de riscs" de cara al primer Illes Balears Forum, en què deia que caldria analitzar "problemes de seguretat" com el "terrorisme nacional i internacional", la "conflictivitat pública" i "extremismes i radicalismes". Concloïa que les Illes Balears "són idònies per la celebració d'events extraordinaris des de la perspectiva de la seguretat".

En un altre correu Urdangarin demanava a Revenga la seva opinió sobre una proposta d'un treballador de Terra "amic del príncep" que volia que una fundació d'un amic seu dedicada a la integració de discapacitats a través de l'esport col·laborés amb l'Instituto Nóos. "Em va assaltar a la boda de Victoria de Borbón sobre aquest tema en un estat d'embriaguesa lamentable", explica Urdangarin, que reenvia a Revenga la proposta de l'amic del príncep i li diu "tu sabràs com procedir". Li'n devia quedar la idea perquè tres anys més tard, el 2006, Urdangarin creava la seva pròpia Fundación Deporte, Cultura e Integración Social (FDCIS), gairebé calcada a la que li explicava l'assaltant ebri.

També hi ha d'altres correus enviats per Urdangarin a Revenga demanant-li el parer sobre assumptes relacionats amb Nóos; a més de peticions de la secretària del duc de Palma a Nóos, Luisa Masuet, perquè el secretari de les infantes revisés gestions, currículums d'Urdangarin i fes encàrrecs que aquest sol·licitava.

Esteban González Pons i Víctor Campos, enfangats amb els Jocs Europeus

Els correus electrònics També enfanguen de ple l'exvicepresident de la Generalitat valenciana Víctor Campos i l'exconseller de Relacions Institucionals i actual vicesecretari general d'Estudis i Programes del PP, Esteban González Pons. Torres inclou missatges en què quedaria clar que els responsables del projecte, el directiu de Nóos Antoni Ballabriga i l'empresari valencià Miguel Zorío, es reunien sovint amb tots dos polítics per posar-los al dia de l'evolució del projecte. Hi ha correus electrònics amb propostes per dinar i sopar, cites per a reunions, llistes de feines pendents, etc.

Els Jocs Europeus no es van arribar a fer mai però l'Instituto Nóos va cobrar 380.000 euros de les institucions valencianes per al projecte -si li hagués sortit bé hauria pogut arribar als sis milions-. En aquella època -març de 2006- Urdangrin ja havia deixat Nóos oficialment, teòricament va passar a presidir un comitè d'esportistes dins de la FDCIS. Però diversos correus anteriors ja han demostrat que en realitat qui hi havia darrere de la fundació era Urdangarin. Un altre dels correus que ha lliurat Torres a l'última tongada reforça aquesta versió. Ballabriga hi avança que el duc de Palma participaria del comitè dels jocs "com a president de la Fundació XXX". Ballabriga també deia per correu a Urdangarin i a Torres que a Zorío li havia semblat "molt bé" que el duc de Palma s'impliqués "plenament en la fundació".

Finalment, entre els correus lliurats per Torres també n'hi ha una sèrie que indiquen els esforços per part de Ballabriga per cobrar uns 143.000 euros en el marc dels Jocs Europeus que la Generalitat es va negar a pagar. S'hi veu com el directiu de Nóos hi insistia i avisava que la despesa l'havia autoritzada Víctor Campos i que l'acte en qüestió es faria sota la supervisió de González Pons.