Publicitat
Publicitat

LA GOVERNABILITAT DE L’ESTAT

Tendències consolidades i recentralització: el CIS en cinc claus

El bloqueig polític espanyol castiga les formacions emergents: Podem i C’s reculen, el PP i el PSOE s’estabilitzen i ERC augmenta la distància amb el PDC segons el CIS

Dues mil cinc-centes persones van contestar l’enquesta periòdica del Centre d’Investigacions Sociològiques, l’ens demoscòpic del govern espanyol, entre l’1 i l’11 de juliol. El treball de camp es va realitzar només uns dies després de les eleccions del 26 de juny. I l’enquesta va confirmar que la tendència de la jornada de votació encara no s’havia alterat. El 20-D el mapa polític espanyol va mutar seguint el que ja s’havia intuït a les europees i s’havia confirmat com a realitat a les municipals i autonòmiques del maig: que el bipartidisme passava a la història i, a dreta i esquerra, emergien noves opcions, en aquest cas els liberals de Ciutadans i els alternatius de Podem. Les primeres eleccions generals amb aquests actors i la negativa del PP i el PSOE a adaptar-se al Congrés més efímer de la història va derivar en segones eleccions. El 26 de juny els votants van castigar els emergents i van mantenir o van reforçar la confiança en els partits tradicionals. Ciutadans, que el 20-D ja havia quedat per sota del que s’esperava, va perdre vuit escons i Podem no va aconseguir l’esperat efecte multiplicador en forma de sorpasso al PSOE que havien previst les enquestes després del pacte amb IU. El sondeig presentat ahir no contenia grans canvis en la intenció de vot però consolidava tendències. El PP i el PSOE mantenen els seus suports i les formacions emergents reben un cert càstig. Encara no s’han fet enquestes preguntant als ciutadans qui té més culpa d’un blogueig polític que fa vuit mesos que dura i amenaça de terceres eleccions o solució a la tardor, però per ara es castiga l’element innovador. Aquestes són les claus del CIS.

1 . Bipartidisme indemne

El PSOE es recupera lleument i el PP pateix un mínim descens

Pedro Sánchez va obtenir per al PSOE un mínim històric el 26 de juny. El tercer consecutiu, de fet, ja que els 90 diputats del 20-D i els 111 d’Alfredo Pérez Rubalcaba el 2011 ja van ser els pitjors resultats des del 1977. Fa sis setmanes els socialistes van aconseguir el 22,6% dels vots, i segons el sondeig es recuperarien fins al 23,1%. Pràcticament el mateix que perdria el PP, que es podria deixar pel camí alguns últims escons que, amb una estratègia molt calculada, va aconseguir el 26-J, i reforçaria així la figura de Mariano Rajoy, que en cap cas es planteja renunciar a ser candidat. El PP passaria del 33% al 32,5%. En proporció al nombre total de vots, les pèrdues són molt més fortes en les formacions noves. Podem passa del 21,1% al 19,6% si Pabo Iglesias repetís la seva aliança amb el líder d’IU Alberto Garzón. El liberal Albert Rivera continua el seu descens i no rendibilitza el seu protagonisme en els pactes. Passa del 13,05% al 12%. Les fugues de Podem són cap al PSOE i les de C’s cap al PP.

Rajoy ja s’ha fet a la idea d’esperar a les eleccions gallegues i basques del 25 de setembre per ser investit. Sobre Euskadi el CIS dóna poques pistes. Vaticina per al PNB un estabilíssim 1,2% de vot al conjunt de l’Estat i detecta un lleuger ascens d’EH Bildu, que passaria del 0,7% al 0,9% en unes generals.

2 . Hegemonia sobiranista

ERC amplia el seu avantatge sobre el PDC i En Comú guanya

A Catalunya les tendències també es consoliden. Els últims sondejos publicats ja presentaven ERC per davant del PDC i mostraven, pel pes dels republicans, els votants de Junts pel Sí cada cop més escorats a l’esquerra. Segons el CIS els republicans aconseguirien el 2,9% dels vots, tres dècimes més que el 26-J, quan ja van ser l’única força de l’Estat, juntament amb el PP, que creixia en vots. El nou PDC obtindria un 1,7%, per sota del 2,01% que va aconseguir l’antiga CDC, uns guarismes que han acabat enviant Francesc Homs i els altres set diputats al grup mixt. A Catalunya, però, les eleccions les tornaria a guanyar En Comú Podem amb un 3,5% dels vots. És el mateix resultat de la nit electoral. De fet, d’entre Podem i les seves confluències només els comuns mantenen els resultats.

3 . Rajoy millora lleument

Els més valorats són també els líders menys coneguts

La valoració de Rajoy, com la de la resta de líders, continua sent molt baixa, però també és cert que millora en relació amb l’últim CIS, el preelectoral de juny. Aleshores es va conformar amb un 3,09 i ara passa a un 3,35. Dels quatre principals líders Rivera és el més ben valorat, amb un 3,96. El segueixen Sánchez, amb un 3,93, i Iglesias, amb un 3,48. Els més ben valorat és el cap de cartell d’A la Valenciana, el nacionalista Joan Baldoví, amb un 4,96. Cal tenir en compte, però, que l’exalcalde de Sueca és conegut -i per tant valorat- per només un 6,8% d’enquestats. En aquest sentit és més significatiu el 4,55 d’Alberto Garzón (IU), a qui coneix el 70%.

4 . ‘Statu quo’ territorial

Continuen creixent els partidaris d’una Espanya més centralitzada

Quan als espanyols se’ls pregunta què els preocupa, pocs assenyalen el procés sobiranista (el 0,2% com a primer problema, molt per darrere de l’atur o la corrupció) i potser per això la majoria tenen clar que la sortida no pot passar per incrementar el nivell d’autonomia o acceptar una eventual independència. La majoria són, de fet, partidaris de mantenir l’actual estat de les autonomies. Ho volen un 37% dels enquestats. L’11% reduirien el nivell d’autonomia i el 19% les suprimirien i imposarien un estat centralitzat. Hi ha, per tant, un 57% d’espanyols que no són partidaris de concessions. Un 13,1% acceptarien més autonomia i un 9,2% acceptarien la independència. L’11% no es pronuncien. Mantenir l’ statu quo és l’opció preferida de la meitat dels votants socialistes. La resta estan més dividits. Eliminar autonomies, que en relació al sondeig del juny creix dos punts, igual que restar-los poder, és l’opció que defensen un 32% dels electors del PP. Els votants més partidaris del federalisme són els de Podem, i de la possible independència els de les formacions sobiranistes. Un 38,7% dels d’En Comú Podem advoquen per aquesta opció i un significatiu (i a l’alça) 18% dels d’A la Valenciana, la coalició de Podem i Compromís.

5 . Contra els impostos

La majoria creuen que hi ha molt frau i que reben menys del que toca

Gairebé el 60% creuen que paguen més del que després els retorna l’Estat en forma de servei públic, inclosos els pensionistes. I també la majoria suspenen l’educació, la sanitat i l’atenció a la dependència. El 86% consideren que el sistema fiscal espanyol és poc equitatiu i un 43% jutgen que l’administració lluita poc contra el frau. Un 61% dels enquestats creuen que paguen massa.

RE

Més continguts de

RE
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT