Publicitat
Publicitat

“No puc, ni remotament, acceptar ni acollir el teu amable suggeriment”: la carta d'Ernest Maragall al PSC, en 10 frases

El diputat deixa clar al PSC que no pensa deixar el partit ni el seu escó

El diputat Ernest Maragall ha respost a la carta que li ha enviat el secretari d'organització del PSC, Daniel Fernández, en nom de la direcció, en la qual el convidava a deixar l'acta de diputat per "dignitat política" després d'haver trencat la disciplina de vot en el ple del pacte fiscal. Maragall deixa clar que no pensa deixar el càrrec i es mostra disposat a rebatre cadascuna de les acusacions que se li facin dins del partit. A continuació, deu frases clau per entendre la seva resposta:

"No trobo cap inconvenient programàtic ni cap contradicció en les posicions defensades i en la decisió de vot que finalment vaig adoptar."

"Afegir-se a l'acord majoritari no implicava renunciar a les nostres posicions contingudes en les esmenes presentades i avalades també per mi mateix."

"Una decisió que volia mostrar-se en coherència, precisament, tant amb les posicions globals del socialisme català com amb les meves conviccions i amb el que crec es correspon amb l'interès general dels ciutadans als que diem que representem."

"Preferiria no entendre que els diputats del PSC van votar la llei (d'Educació) per estricta obediència parlamentària. En tot cas, no puc recordar cap ocasió en què s'expressessin formalment posicions discrepants o contràries a les que contenia el projecte de llei."

"Em doldria molt pensar que el paper que atorgues a la figura de diputat és aquest que es desprendria de les teves paraules. I, encara més, seria inacceptable suposar que un hipotètic silenci "disciplinat" en aquell moment (votació de la LEC), s'hauria de correspondre ara amb una actitud meva equivalent en el debat sobre el Pacte Fiscal. Silenci i docilitat; abans per tu, ara per mi."

"Sigues clar: m'estàs demanant(?) que marxi, que desaparegui del grup i, s'entén, del mateix PSC. Doncs bé, és obvi que no puc, ni remotament, acceptar ni acollir aquest amable suggeriment."

"Però no puc considerar admissible que ningú, jo tampoc, s'atribueixi la facultat o el dret d'atorgar o retirar qualificacions de dignitat personal o política".

"No sense que formalitzeu i substancieu les greus acusacions que inclous a la teva carta sobre la meva actuació i sobre una suposada manca de coherència personal, ètica i dignitat polítiques. Són acusacions massa greus per passar-les per alt."

"No estem en un debat sobre posicions polítiques amb diversitat de punts de vista?"

"No tinc cap intenció de renunciar a la meva condició de membre del grup parlamentari socialista. I penso exercir tot els drets que em corresponen en la seva defensa."

Més continguts de