De la “casta” a la “trama”: la reinvenció de Podem

MadridPodem no ha tardat ni un mes i mig a girar full del tot a l’etapa d’Íñigo Errejón al capdavant de la secretaria política des d’on controlava el discurs de la formació. Una setmana després de Vistalegre II, Pablo Iglesias va decidir executar ràpidament els canvis i capgirar l’organigrama per aconseguir el control de tot l’aparell. L’objectiu: intensificar les protestes fora del Congrés amb el nou múscul del partit, la plataforma civil Vamos!, que aspira a convertir-se en un sindicat. Aquest cap de setmana ha obert l’ofensiva pels drets socials amb una sèrie de mobilitzacions a tot l’Estat repetint l’estil de les marees i del 15-M.

En l’estratègia de fons d’Iglesias hi ha tornar a situar una paraula fetitxe en les tertúlies polítiques. Si el 2014 va irrompre amb el discurs en contra de la “casta”, que representaven els poders polítics i fàctics de l’Estat, ara el nou objectiu és desarticularla “trama”. L’objectiu és “anar més enllà”, assenyalen fonts de la direcció, i passar de denunciar l’elit política a intentar “desarticular” la xarxa de relacions de poder que “des de la Transició fins avui, “canviant les persones”, controla l’Estat a través de les empreses de l’Íbex-35, els polítics del bipartidisme i els mitjans de comunicació tradicionals. “La trama corrupta es manté en el poder i augmenta cada any els seus beneficis a costa del saqueig i de les retallades de drets de la majoria”, denunciava la convocatòria de Podem Madrid per a les marxes d’aquest dissabte, que van desembocar al barri de Lavapiés.

El nou artífex del discurs és el sociòleg de la Universitat Complutense de Madrid Rubén Juste, autor d’ Ibex 35, una historia herética del poder en España (Capitán Swing, 2016). La presentació del seu llibre, a càrrec d’Iglesias, es va convertir en el tret de sortida de la reinvenció de Podem. El següent pas per consolidar el terme en l’opinió pública va ser la primera reunió del nou govern a l’ombra d’Iglesias, en què recupera bona part dels fundadors del partit -menys Íñigo Errejón- així com històrics del Partit Comunista (PCE). Un d’ells és el diputat Manolo Monereo -ex mà dreta de Julio Anguita-, un dels primers que va utilitzar el terme casta. Monereo defensa que casta és un terme sociològic que designa una persona, mentre que el concepte trama explica una voluntat concreta d’actuar del poder a Espanya. És a dir, posa el focus no només en els “corruptes” sinó també en els “corruptors”.

L’antítesi de la trama és el que Podem anomena el “bloc històric”, en què inclou també IU i els moviments socials. El partit assegura que ells encarnen el vertader esperit “patriòtic” a Espanya perquè procuren realment per tota la gent i no pels seus interessos. L’objectiu últim d’aquesta estratègia és aconseguir convocar una vaga general. Anar de mobilització en mobilització fins a aconseguir paralitzar l’Estat. La primera protesta d’aquesta legislatura va ser juntament amb CCOO i la UGT en contra de la pobresa energètica. Ara, després que Ignacio Fernández Toxo anunciés que renuncia a tornar-se a presentar al capdavant de CCOO, Podem tem perdre la col·laboració dels dos grans sindicats.

Rumb a una vaga general

Errejón ha quedat arraconat per complet de l’estratègia del partit. En les últimes setmanes s’ha forçat la dimissió de desenes de càrrecs de confiança seus i també s’ha reestructurat del tot l’equip de premsa per transmetre un missatge molt més unificat. Però, amb tot, el nou discurs manté la lògica populista amb què va néixer el partit de diferenciar entre l’“ells” i el “nosaltres”. Un “nosaltres” que veuen equivalent al 99% que va defensar el moviment Occupy Wall Street el 2011. La resta són el que també anomenen la “màfia del canapè”, en paraules d’Irene Montero, la nova número dos de Podem i portaveu al Congrés.