Publicitat
Publicitat

De la condescendència a la crítica oberta: 10 reaccions de la premsa al “ho sento molt” del rei Joan Carles

'El Mundo' i 'La Razón' fan una defensa acèrrima de la institució monàrquica. 'El País', amb un editorial tou amb el rei, accepta interpretacions allunyades entre els seus articulistes. 'La Vanguardia' evita l'editorial, però contraposa els articles d'aval –més o menys contingut– de Zarzalejos i Ónega amb la tira còmica de Toni Batllori, en què insta el rei a "passar la pilota" al poble sobre el control de la seva vida privada

L'acceptació de les disculpes del rei admet matisos i interpretacions. Els editorials dels diaris actuen de baròmetre per valorar el grau de condescendència que hi ha amb les actuacions del monarca espanyol. Fins a quin punt és suficient una disculpa personal de Joan Carles I per deixar de qüestionar el paper de la monarquia? 10 postures i punts de vista de la premsa sobre el "ho sento molt" del monarca espanyol:

1. A ' La Razón', un editorial rendit a l'"exemplaritat" del monarca espanyol, que subratlla el fet que Joan Carles I no tenia "ni l'obligació moral ni la constitucional" de disculpar-se i carrega contra "una esquerra radical" que qüestiona "injustament" el rei, va precedit d'una enquesta de NC Report segons la qual el 80,1% de la ciutadania espanyola considera que les disculpes del rei "l'ennobleixen", i el 49,5% opina que s'ataca la Corona "amb qualsevol pretext". El diari aplaudeix la postura comuna del PP i el PSOE per defensar el monarca espanyol.

2. ' El Mundo', en el seu editorial, considera les disculpes del rei com "un gest que l'honora", i titlla aquesta acció com una evidència de la capacitat del monarca per valorar els seus propis errors. No estalvia les crítiques pel desafortunat viatge a Botswana, però insta la ciutadania a "deixar de banda aquest incident" i a concedir "el marge de confiança" que el monarca "s'ha guanyat a pols durant 37 anys".

3. ' El País' subratlla en el seu editorial el "gest sense precedents" de Joan Carles I, reforçat pel fet d'haver optat per una declaració directa a càmera en comptes d'un comunicat oficial, un fet que "aporta versemblança" al missatge transmès, segons el diari. No obstant això, fa una crida directa a la modernització del funcionament de la institució i insta la casa reial a ser més transparents amb les activitats que envolten la família reial. Tanmateix, es guarda per al final una defensa acèrrima a la institució monàrquica: "Només el populisme de la premsa groga pot confondre la necessitat de censurar els comportaments il·lícits amb el fet de qüestionar el futur d'una monarquia que va protagonitzar la devolució de les llibertats i la sobirania al poble espanyol".

4. Gregorio Peces-Barba, en l'article 'Una afirmación sabia', a 'El País', emmarca les disculpes del monarca en el "sentit de la realitat" que ha demostrat històricament en moments clau de la història espanyola, com la gestió del 23-F, subratlla. No obstant això, situa el debat en el fet de si n'hi prou amb aquest gest per esmenar l'error comès. Peces-Barba diu que "sí", sempre que Joan Carles I "compleixi amb el seu compromís", i insta tots aquells que opten per un "canvi profund" a abandonar una idea que titlla de "minoritària" a l'Estat.

5. Julián Casanova defuig, també a 'El País', un auge dels corrents republicans i situa el qüestionament de la institució monàrquica en "l'ensorrament d'alguns dels pilars bàsics en els quals es basava la construcció positiva i no subjecta a l'escrutini popular de l'edifici reial". Reconeix el paper de la monarquia en temps pretèrits, però insta a fer un replantejament del que ha de tenir en l'època actual, "abans que el somni d'una monarquia perpètua i neta d'ombres acabi en un malson".

6. Els articles moderats  de Casanova i Peces-Barba contrasten amb el de Maruja Torres a la contra d''El País', que titlla de "tiroteig covard i criminal" les caceres del rei, i evita valorar les disculpes del monarca espanyol per dirigir les seves, directament, als "orfes de la selva i la sabana". "Que sapigueu que estem indignats i farts de tanta misèria ètica i estètica". I sentencia: "Si la caça hauria d'haver desaparegut amb el neolític, la monarquia hauria de desaparèixer ara. Farem el possible".

7. ' La Vanguardia' evita l'editorial i l'article del vicedirector tampoc aborda el tema. Les firmes destacades habituals, com la de Pilar Rahola, tampoc parlen d'aquesta qüestió. Ara bé, Fernando Ónega, a l'article 'El príncep', assenyala que "per un accident, per un error s'ha passat de la veneració i el rei intocable al monarca vituperat [...] I com que és persona, i bàsicament bona persona, no és estrany que s'hagi decidit a demanar disculpes". Després de defensar el rei, enfila la lloança del príncep Felip, que serà el seu successor: "Allò que el 23-F ha significat per al rei ho serà, per al príncep, una conducta i preparació irreprotxables. I, si fem cas d'alguns rumors, fins i tot el fet d'haver-se casat per amor", conclou.

8. José Antonio Zarzalejos, també a 'La Vanguardia', lloa el gest del rei de demanar disculpes "amb humilitat i senzillesa", però reclama una "llei orgànica que exigeix l'article 57.5 de la Constitució, un Estatut per a l'hereu i una sèrie de disposicions normatives que regulin la naturalesa de les activitats del monarca". "L'autoregulació actual de la Corona s'ha estat justificant fins ara en l'excepcionalitat de la figura i la gestió del rei Joan Carles. Des de dissabte passat, i més encara des del gest inèdit d'ahir, és exigible que la norma substitueixi el sempre subjectiu carisma del cap d'estat".   

9. La visió crítica de 'La Vanguardia' l'aporta la tira còmica de Toni Batllori. El rei Joan Carles es converteix en un nen que demana "perdó" davant d'un pare impassible, metàfora de la ciutadania, que li pregunta: "Això és tot?", i li reclama que li "passi la pilota" per poder "controlar quan i on juga".    

10. ' El Periódico', en el seu editorial 'La disculpa del rei', destaca l'excepcionalitat del fet que els polítics demanin disculpes, i aquest gest demostra "una rapidesa de reflexos i una percepció del sentit de la realitat que no sempre han acompanyat les activitats de la monarquia", subratlla. Tanmateix, recorda que "el deteriorament exigeix canvis en la seva manera de procedir [...] des de la política de comunicació fins a una més gran transparència". "La continuïtat del regnat d'una dinastia passa invariablement per saber-se guanyar dia a dia el respecte i l'afecte dels ciutadans. La casa de Borbó ha de recordar-ho més que mai després del sisme amb epicentre a Botswana", sentencia. 

Més continguts de