El govern de Ximo Puig vol fer-se fort a Madrid
Els objectius del president valencià són la millora del finançament i el blindatge de les inversions estatals
ValènciaEl president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ja va anunciar -primer en el seu discurs d’investidura i després en el de presa de possessió- la seva intenció de canviar la relació de subordinació que els governs del PP mantenien amb Madrid per una relació “lleial però exigent” que permetés dibuixar un País Valencià no sucursalista de l’estat espanyol. De moment els gestos del nou govern valencià fan pensar que la relació serà diametralment oposada a la dels últims anys, en els quals la Moncloa -quan ha sigut governada pel PP- ha trobat en el País Valencià un aliat infrangible i fidel als seus mandats.
La reunió d’avui del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) pot ser un bon primer exemple del canvi de la relació entre els dos executius. El conseller d’Hisenda, Vicent Soler, sol·licitarà formalment al ministre del ram, Cristóbal Montoro, el canvi del model de finançament autonòmic per poder fer front al cost dels serveis bàsics com la sanitat i l’educació. Soler plantejarà al representant del govern espanyol -com segurament també faran consellers d’altres autonomies- la necessitat de canviar la vençuda llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (Lofca) per poder augmentar el volum d’ingressos de la Generalitat Valenciana i així poder cobrir els serveis públics bàsics sense haver de seguir endeutant-se.
Segons van assegurar ahir a l’ARA fonts del departament d’Hisenda, el conseller valencià, que haurà de presentar el pla d’equilibri financer en el pròxim CPFF, votarà en contra de qualsevol plantejament que pugui fer el ministre que suposi aplicar retallades per contenir més la despesa pública. També dirà no a l’objectiu de dèficit de l’any que ve, del 0,3%, ja que amb les actuals transferències de l’Estat resulta impossible per al País Valencià complir l’objectiu, tal com s’ha anat demostrant els últims anys malgrat totes les retallades aplicades pel govern d’Alberto Fabra per mirar de reduir el dèficit públic.
En aquest sentit, ahir la vicepresidenta i portaveu del Consell, Mónica Oltra, es va referir a la situació financera de la Generalitat i al desequilibri entre els ingressos i la despesa, que va atribuir no tant a una mala gestió dels recursos públics com a la falta de finançament. Segons Oltra, la Generalitat “controlarà el dèficit estupendament” quan tingui el finançament “ajustat” a les seves necessitats, alhora que va afirmar, preguntada per una possible advertència del ministre per l’incompliment sistemàtic dels objectius del dèficit: “El senyor Montoro pot estar segur que si rebem el finançament just en relació amb les nostres circumstàncies i població serem sobris i controlarem el dèficit d’avui per demà”.
La reforma de l’Estatut del 2011
Un altre dels objectius prioritaris del govern de Puig i dels grups parlamentaris que li donen suport -PSPV, Compromís i Podem- és el blindatge de les inversions territorialitzades de l’Estat. Per això, les Corts Valencianes han iniciat els tràmits per fer possible el desbloqueig de la reforma estatutària aprovada el 2011 i que des de llavors està pendent de la ratificació del Congrés de Diputats, una votació que ja s’ha ajornat tres vegades, les últimes dues a petició del PP.
El dia 22 les Corts Valencianes triaran els diputats que aniran al Congrés a defensar una reforma que, a més de vincular les inversions de l’Estat al pes poblacional -la qual cosa suposaria per a l’executiu espanyol destinar com a mínim un 10% del pressupost anual a infraestructures del País Valencià-, servirà per posar el PP entre l’espasa i la paret, i especialment els seus diputats valencians. Aquests 20 parlamentaris hauran de posicionar-se i votar a favor de la reforma estatutària o contradir el que va aprovar fa 5 anys el seu partit al Parlament valencià.
