Quan els municipis donen la clau de la caixa als ciutadans

Barcelona"Què preferiu, una àrea per a gossos o que es fomenti l’ús de la bicicleta?” Aquesta és una de les decisions que han pogut prendre els ciutadans de Sabadell durant el procés participatiu que ha posat en marxa l’Ajuntament. La irrupció de noves forces polítiques vinculades als moviments socials ha disparat el nombre d’ajuntaments que aquestes setmanes estan deixant que els ciutadans decideixin on s’ha d’invertir una part dels pressupostos del pròxim exercici. La llista és llarga, amb municipis de diversos colors polítics com Barcelona, Badalona, Sant Cugat, Manresa, Ripollet o Berga.

Els pressupostos participatius són un mecanisme de democràcia directa que es van posar en pràctica per primer cop a Porto Alegre (Brasil) el 1989. Des d’aleshores, la iniciativa s’ha anat aplicant per tot el món. L’objectiu d’aquests processos és donar la paraula al ciutadà per millorar la qualitat democràtica i reforçar la idea de comunitat. Però la seva eficàcia està en constant debat. “Alguns ajuntaments fan una mena d’enquesta, amb diferents propostes per escollir, i altres opten pel model clàssic de Porto Alegre, amb debats i assemblees”, explica Fernando Pindado, comissionat de Participació de l’Ajuntament de Barcelona. La capital està iniciant aquest camí i s’estrena amb projectes petits a Gràcia i l’Eixample.

Pindado, que ha treballat al món municipal i a la Generalitat, avisa que “els pressupostos participatius són una bona iniciativa però no són la solució”. “Molt sovint et permeten decidir sobre una part dels comptes, però sobre la gran majoria no et permeten incidir-hi”, lamenta.

A falta d’organismes que orientin els municipis, els ajuntaments es truquen entre ells per explicar-se experiències i intentar resoldre dubtes. Hi ha consistoris que han arribat a cedir la seva plataforma digital perquè altres puguin celebrar votacions online, com va fer Manresa amb Sabadell. Alguns ajuntaments, com el del Figaró, han despertat fins i tot l’interès internacional. Lluc Pelàez (Candidatura Activa de Figaró) va ser l’alcalde que va aixecar la bandera de la participació en aquest petit municipi de 1.100 habitants del Vallès Oriental. “Més enllà de l’espectacle i de les grans votacions, és important que hi hagi debat, informació i deliberació”, explica. Per a ell, cal posar el focus “en els més joves” per aconseguir una bona “educació democràtica”. Pelàez, retirat de la política, ajuda altres ciutats a posar en pràctica processos participatius. A Figaró, però, “els veïns ja han assumit la participació com un patrimoni”.

Aquests són exemples d’aquests dies en alguns municipis catalans.

Badalona: el procés participatiu de més dimensió de tot l’Estat

A Badalona presumeixen de ser el municipi de l’Estat de més de 100.000 habitants que sotmet un percentatge més alt del seu pressupost a participació ciutadana. En total, els badalonins decidiran on aniran a parar 14 milions d’euros, que representen un 45% del pressupost d’inversions. El tinent d’alcalde José Téllez assegura que ha sigut “un procés llarg en el temps” que va començar ara fa vuit mesos.

Primer es van recollir les propostes dels veïns, després es van organitzar tallers per decidir quines eren les prioritàries i després ho van revisar els tècnics de l’Ajuntament per veure si eren factibles. Les 139 idees que van superar totes les fases s’estan votant aquests dies des de diferents punts. El govern, format per Guanyem Badalona en Comú, ERC i ICV, està convençut de l’èxit del procés: “El més interessant és que la gent s’ho ha fet seu i s’està organitzant. Això ja ho hem guanyat”, valora Téllez. El tinent d’alcalde assegura que algunes de les propostes ja estaven previstes, però moltes altres no: “Mai se’ns hauria acudit instal·lar carrils per nedar a la platja... però els posarem”.

Sant Adrià de Besòs: propostes fetes per l’Ajuntament i votades pels veïns

A Sant Adrià (PSC) l’aposta és més modesta. Entre el govern i l’oposició han redactat una llista de vuit projectes que els veïns poden votar. L’import per invertir són els 82.365 euros que ha ingressat aquest any l’Ajuntament per la venda d’un immoble. L’alcalde, Joan Callau, recorda que ja es va fer un procés participatiu per decidir el futur de les Tres Xemeneies i que “va ser una bona experiència”. Si aquesta nova prova torna a funcionar, Callau no descarta seguir explorant aquesta via.

Ripollet: els estudiants de 4t d’ESO proposen canvis

A Ripollet el procés ha implicat les 13 línies de 4t d’ESO que hi ha al municipi. Els tècnics van visitar els instituts per explicar als alumnes què eren uns pressupostos i avisar-los que un 20% de la inversió total estaria a les seves mans. “Volíem que fos un procés acompanyat, de maduració, pensat”, explica la primera tinent d’alcalde, Pilar Castillejo (CUP). Els alumnes han escollit els projectes que tots els veïns estan votant i, a més, els han pressupostat. “Saben fins i tot quant val una paperera”, diu Castillejo. Entre les propostes hi ha wifi públic, millores als parcs o semàfors adaptats per a invidents. Altres col·lectius, com la gent gran, ja han demanat poder decidir també una part del pressupost.

Sabadell: un milió en mans dels veïns

A Sabadell, com a Badalona, els pressupostos participatius no els han pogut fer fins al segon any de mandat. Van començar a preparar el procés participatiu al juny. En total, els veïns de Sabadell (governada per ERC i Crida) poden decidir on aniran un milió d’euros. “Les entitats i les persones que aconseguissin almenys 50 avals d’altres veïns podien presentar propostes de l’1 al 23 de juny”, explica la regidora de Participació, Míriam Ferràndiz. Els 78 projectes que es van registrar es van posar “en mans de les regidories corresponents per veure si eren viables”. Els veïns van poder escollir la primera quinzena de setembre entre els 46 projectes que van superar aquesta fase. Ahir van començar les reunions entre veïns i tècnics, i durant el 2017 s’aniran executant els projectes. “Estem contents. I estem convençuts que quan els veïns vegin que els projectes tiren endavant, encara es motivaran més”.