Publicitat
Publicitat

ELS COMPTES DEL 2017

El pressupost del referèndum

El Govern inclou una partida oculta al fons de contingència i una d’explícita que veu abocada al TC

En el document intern titulat A la cruïlla de les tres erres que la CUP va enviar a la militància abans que el seu consell polític votés el 12 de novembre es deia ben clar: “Els pressupostos del 2017 contenen diferents partides explícites i no explícites per garantir la celebració del referèndum i el desenvolupament de la fase participativa del procés constituent”. És, per tant, una de les condicions dels anticapitalistes que en els comptes que avui presenta el vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, hi hagi una partida explícita per a la celebració del referèndum i així ho han consensuat amb el Govern. També n’hi haurà una d’oculta, que servirà per tirar endavant la votació en cas d’anul·lació al TC.

Una partida ‘trampa’

Segons fonts d’Economia, la partida explícita estarà dins dels “fons no departamentals”, que són els que no estan adscrits a cap departament i depenen directament de la conselleria d’Economia i, amb tota probabilitat, del secretari d’Economia, Pere Aragonès. Segons fonts de la conselleria, el mateix Oriol Junqueras assenyalarà aquest migdia durant la roda de premsa que farà al Parlament quina és aquesta partida. El Govern assumeix que el capítol és “totalment impugnable”, és a dir, que probablement acabi suspès pel Tribunal Constitucional (TC). Els diners necessaris, però, s’inclouran en un altre apartat perquè la votació es pugui fer malgrat la impugnació. “S’ha de garantir que hi hagi referèndum en el pitjor dels escenaris”, expliquen fonts del departament. Volen assegurar-se “que hi hagi la bossa de diners passi el passi”.

Segons fonts de JxSí consultades per l’ARA, la partida oculta en què hi haurà els diners per a la celebració de la consulta és el fons de contingència. Un fons que també depèn directament d’Economia i que serveix per cobrir imprevistos. Des del Govern confirmen que l’import no explícit estarà dins dels “fons no departamentals”, un capítol en què s’inclou el fons de contingència. En els comptes del 2016, els que no van superar el primer tràmit parlamentari per l’esmena a la totalitat de la CUP, aquesta partida era de 240 milions d’euros. És, però, un capítol que varia molt en funció de l’any. El 2015 va ser de 200 milions i el 2014 -l’any de la consulta del 9-N- de 45 milions d’euros.

Superar la impugnació

Amb aquesta maniobra el Govern posa una partida “trampa” perquè sigui recorreguda, però té més marge al fons de contingència per fer un moviment pressupostari que sigui més difícil de recórrer.

En els últims sis anys (2011-2016) s’han aprovat quatre pressupostos. Els del 2011 i 2012 van prosperar fruit de l’acord entre CiU i el PPC i ningú els va recórrer al Consell de Garanties Estatutàries (CGE). En canvi, els dels anys 2014 i 2015 entre CiU i ERC sí que van ser impugnats a l’òrgan consultiu, precisament pel PP. En el cas del 2014, perquè contenien una partida per a la celebració de la consulta del 9-N. En aquella ocasió, l’import es va incloure dins el departament de Governació, que va veure incrementat el seu pressupost dels 231,2 milions d’euros de la pròrroga del 2013 als 237,2 milions d’euros el 2014, és a dir, 6 milions més. El CGE va dictaminar que amb una partida genèrica dins el capítol de processos participatius no es podia predeterminar que la destinació final d’aquests recursos acabés sent una consulta de legalitat qüestionable.

El PP també va portar al Consell de Garanties els pressupostos del 2015 i amenaça de fer-ho amb els del 2017, tot i que ara no té prou diputats per presentar un recurs en solitari (se’n necessiten una desena part dels 135). En tot cas, C’s ja s’ha mostrat predisposat a fer-ho -sol o de bracet dels populars- i el projecte haurà de passar per l’òrgan consultiu, que endarrerirà un màxim d’un mes la votació final dels comptes, prevista ara per al 8 del febrer. Les resolucions del CGE no són vinculants.

Amb els precedents a la mà, el més probable és que la partida explícita del referèndum acabi al TC, recorreguda pel govern espanyol. Ho va deixar clar ahir mateix el ministre de Justícia, Rafael Catalá. “Si el Parlament aprova uns pressupostos amb una partida econòmica per celebrar el referèndum estaran anant més enllà dels seus àmbits de responsabilitat”, va explicar a Barcelona, després d’assistir a la conferència del president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo.

L’executiu espanyol pot demanar l’obertura d’un incident d’execució de sentència, tenint en compte que el referèndum ja s’apuntava en la declaració de ruptura aprovada al Parlament per JxSí i la CUP el 9 de novembre del 2015. I, si hi hagués algun dubte sobre aquesta qüestió, segons va avançar La Vanguardia, el TC anul·larà en el plenari d’aquesta setmana la moció parlamentària que avala la incorporació del referèndum -encara que sigui unilateral- al full de ruta del Govern.

El mateix dia que s’aprovava la moció del referèndum amb la CUP, JxSí també acordava amb els comuns l’impuls d’un referèndum pactat. Fonts del Govern expliquen a l’ARA que és precisament aquest segon text el que confien que dificulti els arguments del TC per anul·lar la partida explícita. Tenint en compte que el Govern sempre ha prioritzat un acord amb l’Estat per al referèndum, l’executiu exposarà que els diners previstos als comptes del 2017 es refereixen a una votació consensuada amb Madrid.

El CTESC vol que el cànon de l’aigua eviti la pobresa energètica

Un dia abans de la presentació en societat dels pressupostos, el Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) va lliurar al Govern el dictamen sobre la llei de mesures fiscals i financeres que els acompanya. Entre d’altres, l’òrgan consultiu recomana al Govern que inclogui com a beneficiàries del cànon de l’aigua les persones que pateixen pobresa energètica.

Els sindicats i les patronals que integren el CTESC no es van posar, però, d’acord en els temes fiscals. La UGT i CCOO reclamen un increment del tram autonòmic de l’IRPF, mentre que Foment i Fepime lamenten la creació de nous impostos i la derogació de la llei d’estabilitat pressupostària.

Els comptes del 2017 preveuen una despesa total superior als 24.000 milions d’euros -sense incloure els interessos del deute-, i el Govern ha anunciat un increment de 1.080 milions en el capítol social, que preveu la despesa en educació, sanitat i serveis socials.

Més continguts de