El principal risc de l’ANC
El que ha fet poderosa l’Assemblea Nacional Catalana aquests anys ha sigut la seva llunyania amb els partits, una distància que ara, situats en la fase institucional del procés (la “preindependència”, en expressió de Quim Torra), es comença a diluir. El que va aparèixer el 2011 (el mateix any que el 15-M i dos anys després de la PAH) com un dels exemples més reeixits de nova política, entesa com a mobilització alternativa als partits tradicionals però amb la força suficient per condicionar el debat polític, corre el risc de desdibuixar-se ara si reprodueix al seu si les dinàmiques partidistes en lloc d’aplicar una lògica cooperacional. El pas del carrer als despatxos sense fer renúncies és difícil. Però mantenir un peu a cada espai hi pot ajudar.
