Publicitat
Publicitat

La Uiquipèdia blavera vincula el catalanisme amb el nazisme

L'enciclopèdia col·laborativa "única en valencià" parla del catalanisme com un corrent similar "al pangermanisme i la seva relació històrica amb el nazisme"

Els valencians anticatalanistes tenen la seva pròpia enciclopèdia en línia: la Uiquipèdia. El web té per ara 7.000 articles, bona part d'ells relacionats amb la llengua, la cultura i la política catalana i valenciana. Lluny d'una posició neutra, les entrades desprenen molta més ideologia del que caldria esperar d'un document pretesament acadèmic. A l'entrada pancatalanisme es compara, per exemple, el catalanisme polític amb el nazisme.

La Uiquipèdia està deslligada de la Wikipedia, la gran enciclopèdia global en línia, tot i que fa servir els mateixos format i disseny. "L'enciclopèdia lliure" –l'eslògan de la Viquipèdia, l'edició catalana– passa a ser "l'enciclopèdia en valencià".

Està escrita en la varietat dialectal catalana que els seus administradors i col·laboradors consideren "valencià", seguint les seves normes ortogràfiques i terminològiques. Aquestes són les seves aportacions més destacades:

1. Pancatalanisme: " El pancatalanisme és un moviment polític que busca l'imposició de la llengua catalana i l'anexió de la Comunitat Valenciana i les Illes Balears, ademés de zones d'Aragó, el Roselló francés (denominat Catalunya Nort), d'Andorra, el Carche i la ciutat italiana d'Alguer, al proyecte d'independència nomenat Països Catalans, 'Gran Catalunya', 'Nació Catalana' o simplement Catalunya". Tot i això, la Uiquipèdia s'aventura encara més i assegura que "el nom de la corrent política és anàlec al de pangermanisme i la seua relació històrica en el nazisme. Ademés de l'anexionisme imperialiste, compartix en el nazisme el genocidi cultural nomenat substitució llingüística, l'adoctrinament escolar, el foment dels símbols nacionals i l'odi a atres cultures o orígens." La barreja conceptual de l'enciclopèdia en línia fa que en posar "catalanisme" al buscador el web et redireccioni a la pàgina de pancatalanisme.

2. Catalunya: " Catalunya és una comunitat autònoma espanyola situada al nordest de la Península Ibèrica. Ocupa un territori d'uns 32.000 km² que llimita al Nort en França i Andorra, A l'Est en el Mar Mediterràneu al llarc d'una franja marítima d'uns 580 quilómetros". També afegeix: "Sa història i sa llengua són molt valorades pels seus habitants i per a molts són la base de la seua identitat colectiva".

3. Països Catalans: " És un concepte polític". A més, la Uiquipèdia també en detalla aspectes sobre el que ells consideren la seva la seva història. Comencen dient que "aquesta  denominació no té cap rigor històric ni llingüístic", "els defensors d'esta denominació afirmen que és la menció dels territoris en els que se parla català, balear o valencià i aragonés clàssic, pel seu paregut" i "sense recórrer a cap filòlec, la documentació existent sobre estes llengües és més que evident, encara que els polítics interessats en construir esta nació, porten varies décades gastant sumes millonàries de diners en subvencionar institucions, associacions i proyectes de marcada ideologia pancatalanista en la Comunitat Valenciana, les Illes Balears, Aragó i el Roselló francés. També s'ha produït un curiós fenomen, com es el 'maquillage' o la desaparició de documents que reafirmen en evidencies l'independència i la singularitat històrica de la llengua valenciana".

4. País Valencià: " País Valencià és un terme, essencialment geogràfic, que actualment utilisa el catalanisme, que se li conferix a Valéncia junt en el de Regne de Valéncia i Comunitat Valenciana". Els redactors d'aquest breu article opinen també que "els sectors valencianistes aduïxen ademés que este terme resulta despersonalisador, ya que desposseïx a Valéncia del seu nom històric i real de Regne de Valéncia".

5. Comunitat Valenciana: "La Comunitat Valenciana o Regne de Valéncia és una nacionalitat històrica que se conforma com a comunitat autònoma espanyola situada a l'est de la Península Ibèrica i banyada pel mar Mediterràneu". En l'apartat destinat a la llengua, descriu: "en la Comunitat Valenciana hi ha dos llengües d'ampli us i coneiximent entre la població autòctona: el valencià i el castellà, declarades com a idiomes oficials segons el Estatut d'Autonomia. El valencià està considerat com llengua pròpia, si be el castellà és la llengua utilisada per la major part de la població. Les dos en important presència en els mijos de comunicació i en una àmplia tradició lliterària i cultural".

Altres detalls

Tot i que va ser creada el 2007 i que s'autoproclama l'" única enciclopèdia en valencià que existix en Internet", l'enciclopèdia no inclou gaires articles si ho comparem amb els 355.000 que té la Viquipèdia. 

Malgrat aquestes restriccions de continguts, en aquest lloc web s'hi poden trobar articles dedicats a personalitats destacades a València com Rita Barberá (de la qual es destaca que és membre de la Legió d'Honor francesa), Francisco Camps (que encara és presentat com a president de la Generalitat valenciana i sobre el qual no se n'han actualitzat els últims sotracs judicials ni polítics), Carlos Fabra (en la pàgina del qual no hi apareix cap referència a les seves imputacions judicials) o Alberto Fabra (que encara no hi apareix com a president autonòmic). Entre els seus articles, també hi ha hagut un lloc per al fundador de l'Opus Dei, Josemaría Escrivá de Balaguer, nascut a Osca.



Més continguts de