El cinema català aprova justet el test de Bechdel

BarcelonaEl 1986 l’autora de còmics Allison Bechdel va plantejar en una història de la sèrie Unas bollos de cuidado les tres proves que havia de passar una pel·lícula per obtenir la llum verda d’una espectadora lesbiana. 1) Al llarg de la pel·lícula havien d’aparèixer almenys dos personatges femenins amb prou entitat per tenir nom. 2) Almenys dues de les dones havien de parlar entre elles en algun moment. 3) El tema de conversa no podia ser un home.

Trenta anys després, el test s’ha convertit en un fenomen a internet i el portal The Bechdel Test Movie List analitza segons els criteris de Bechdel més de 5.000 títols. Des del 2013, els cinemes suecs fins i tot han d’informar del resultat que treuen en el test les noves estrenes. I alguns directors i escoles de cine fan servir la prova com a guia per combatre el masclisme en el cinema.

No necessàriament masclista

Fallar el test no implica necessàriament que un film sigui masclista. I superar-lo no és garantia d’igualtat. El masclisme no es manifesta només en la quota de representació de la dona, sinó en la manera de representar-la. Fins i tot alguna feminista ha criticat el test per simplista i obsolet. Però sobta constatar el gran nombre de títols importants que suspenen el text, des de la trilogia original de Star Wars fins a la saga d’ El senyor dels anells o Pulp fiction. I és preocupant adonar-se que, si es formulés el test en masculí, el passarien el 99% de les pel·lícules. En qualsevol cas, hem volgut saber si el cinema català recent aprovaria el test de Bechdel. I la resposta és que sí. Però justet.

‘Los últimos días’

Si fem cas de Los últimos días, l’apocalipsi és cosa d’homes. La pel·lícula dels germans Pastor sobre una epidèmia d’agorafòbia vista des de Barcelona només passa una de les tres proves de Bechdel, la de la presència d’almenys dos personatges femenins (els que interpreten Marta Etura i Leticia Dolera). Però el més semblant a una conversa que tenen al llarg de la pel·lícula és quan Etura parla per telèfon amb el seu xicot i Dolera li etziba: “Digue-li que sou uns avorrits, que sembleu els meus pares!” Però com que la resposta d’Etura es limita a un somriure, no comptabilitza com a conversa.

‘Tots volem el millor per a ella’

Les pel·lícules de Mar Coll passen el test de Bechdel sense despentinar-se. Tots volem el millor per a ella, el seu últim treball, arrenca amb una llarga conversa entre la Geni (Nora Navas) i la seva metge, però a més és plena diàlegs entre la protagonista i altres dones (les seves germanes, una antiga amiga, etc.) que no tracten sobre els homes. Per tant, prova superada. El mateix passa amb el seu debut, Tres dies amb la família. Al film no hi falten converses entre les dones d’una gran família reunida per un funeral. Això sí, quan s’ajunten totes al bar, de què parlen? Efectivament, dels homes.

‘3 bodas de más’

Seria molt incoherent que una pel·lícula com 3 bodas de más, on la protagonista aprèn a tenir confiança en ella mateixa i a no subordinar la seva felicitat als homes, no passés el test de Bechdel. De fet, el passa de seguida quan la Ruth (Inma Cuesta) arriba a la feina i troba les companyes felicitant la seva cap pel seu futur embaràs. La Ruth tornarà a parlar de feina amb la seva cap al final de la història, però abans conversa al gimnàs amb la seva mare (Rossy de Palma), una boja del fitness : “Podríem començar per una cosa més senzilla com pilates, sauna, rajolinets d’aigua...”, li suplica la Ruth.

‘Pa negre’

Tot i que el nen protagonista es passa la pel·lícula envoltat de dones (la mare, l’àvia, les tietes, la cosina, etc.), Pa negre passa el test de Bechdel pels pèls. De converses entre dones n’hi ha, esclar, però la majoria fan referència a homes. Que si el Ferriol per aquí, que si el Dionís per allà... Però el film passa el test quan la Núria i una altra nena s’insulten: “Ets més burra que les burres!”, diu una. “Tu ets pitjor que la tinya! Truja, mentidera!”, respon l’altra. També quan la Ció li retreu a l’Enriqueta la seva vida dissipada. A Pa negre, quan les dones no parlen d’homes, es deixen com un drap brut entre elles.

‘La plaga’

El premiat debut de Neus Ballús aprova sense problemes el test de Bechdel. Una de les històries principals del film és, precisament, la relació de complicitat i tendresa que sorgeix entre la Maria, una anciana que ha hagut de deixar la casa per anar a viure en una residència, i la Rose, la infermera filipina que té cura d’ella. En les seves converses, esclar, no hi ha lloc per als homes. Tant Ballús com Mar Coll, les úniques directores de la tria, passen amb solvència el test de Bechdel. La mirada femenina, potser?

‘Lo imposible’

Si Pa negre aprova el test de Bechdel pels pèls, Lo imposible el suspèn amb un 4,5 llarg. Superada l’hora i mitja, Naomi Watts pregunta a la metge que està a punt d’operar-la si és obligatòria l’anestèsia i ella la tranquil·litza. “Està en bones mans. Tanqui els ulls i pensi en alguna cosa bonica”, diu. Però es tracta d’un personatge funcional i, esclar, ni tan sols en sabem el nom. Abans, una malalta explicava a Watts que es reservava les forces per tornar a veure la família. Exhausta, però, Watts ni contesta.

‘Eva’

Kike Maíllo assegurava que amb Eva havia intentat “feminitzar la ciència-ficció”. Tanmateix, les converses 100% femenines són escasses i només tenen lloc entre la protagonista, l’Eva, i la seva mare. En general parlen de l’Àlex (Daniel Brühl) o tenen diàlegs intranscendents (“Què hi ha per dinar?” o “Compte, que l’aigua crema”). Però Eva supera el test de Bechdel amb contundència quan arriba el clímax del film, una escena entre la mare i la filla amb conseqüències tràgiques.

‘Mientras duermes’

El suspens més contundent de la tria. En el pervers conte d’intriga i terror de Jaume Balagueró hi ha personatges femenins però no parlen entre ells. És una conseqüència, esclar, de la naturalesa del film, narrat exclusivament a partir del punt de vista del porter d’un edifici (Luis Tosar), obsessionat per la veïna que interpreta Marta Etura. Així, tot i que innegable, el suspens en el test de Bechdel de Mientras duermes és el més justificable per l’estructura narrativa de la pel·lícula.

Hollywood fracassa en la prova del cotó fluix del cinema masclista

Trilogia ‘Star Wars’

A les galàxies molt, molt llunyanes, les dones no tenien per costum parlar entre elles. Només hi ha tres personatges femenins amb nom a la primera trilogia de Star Wars : la princesa Leia, la tia de Luke Skywalker i la líder rebel. I mai parlen entre elles.

‘Ciutadà Kane’

El prestigi crític no garanteix un aprovat al test: fins i tot el clàssic d’Orson Welles el suspèn. Hi surten dones, però no xerren entre elles. Un altre exemple: Vertigen, de Hitchcock, que el 2012 va substituir Ciutadà Kane al top de la crítica, tampoc passa el test.

Saga ‘El senyor dels anells’

Tot i comptar amb personatges femenins potents, la saga de Peter Jackson fracassa al test de Bechdel, tant la trilogia d’ El senyor dels anells com les dues entregues estrenades d’ El hòbbit. Però més que a Peter Jackson aquí les culpes apunten cap a J.R.R. Tolkien.

‘Gravity’

La prova que el test no és definitiu és que Gravity suspèn. Però com podia parlar Sandra Bullock amb alguna dona si estava sola a l’espai? Cal apuntar, tot i això, que només 4 dels 9 nominats a l’Oscar al millor film del 2014 passaven el test, entre els quals Philomena i Dallas Buyers Club.