‘Body painting’: Quan el cos es converteix en el llenç de l’artista

BarcelonaFa tres anys, a la festa de Halloween que la model Heidi Klum fa cada any com a amfitriona, l’alemanya va decidir presentar-s’hi sense roba. I de fet, sense pell. Almenys a primer cop d’ull: Klum va recórrer al body painting per fer-se cobrir tot el cos per una pintura que simulava la musculatura, despullada de la pell. L’any passat, la top va repetir l’experiment i va sorprendre amb un segon body painting que recreava el cos d’una anciana. Aquest cop, tot i que va decidir cobrir-se amb una mica de roba i algun collar de perles, el resultat no va ser menys espectacular.

Al llarg de la història els humans han utilitzat la pintura corporal per a mil i un motius: per ressaltar la seva identitat, per diferenciar-se de la tribu enemiga o, simplement, per embellir el cos. Des de fa uns anys a aquest últim objectiu, el de ressaltar la bellesa del cos, se n’hi ha afegit un altre: convertir la pell en un llenç per expressar-se artísticament.

Precisament amb aquest objectiu s’ha celebrat aquest cap de setmana a Pörtschach am Wörthersee, a Àustria, el World Body Painting Festival, una trobada internacional que reuneix els millors artistes d’aquesta disciplina. Un dels convidats al festival -que no hi ha pogut assistir per compromisos laborals-és Fernando Santos Iglesias, un dels body painters més sol·licitats de l’Estat i campió internacional de body painting el 2008. Tot i que treballa entre Madrid i Eivissa, aquests dies és a Barcelona. Santos ha viatjat a la capital catalana per a una festa privada de Desigual, on haurà de pintar una samarreta de la firma sobre el cos d’una model, segons l’artista ha explicat a l’ARA.

Amb més de 25 anys d’experiència en el body painting, amb el seu Art Maker Studio, Santos ha vist evolucionar aquesta disciplina gairebé des del principi. A Espanya, el que va començar com una pràctica gairebé exclusiva del món del transvestisme i les discoteques, amb seu a Eivissa, ha acabat sent una pràctica generalitzada que moltes marques utilitzen com a estratègia de màrqueting i que desenes de particulars contracten per a festes privades i books fotogràfics. Ell mateix va començar pintant, cada nit durant 7 anys, el cos de la seva exdona, que aleshores era gogó a Pacha.

“Quan vaig arribar a Madrid des d’Eivissa i vaig proposar el body painting a maquilladors que treballaven en moda, em van dir que seria impossible implantar-lo fora de l’illa”, recorda l’artista. Ara, afegeix Santos, televisions com Cuatro i Antena 3, firmes com Custo Barcelona, L’Oréal Paris i Jean-Paul Gaultier, i fins i tot clubs de futbol com el Reial Madrid, han fet servir el body painting en algun moment.

Immortalitzar la bellesa del cos

El mercat més potent, però, és el dels particulars, que representa un 60% dels seus encàrrecs i que, segons el body painter, és el més divertit i enriquidor, i el que li dóna més llibertat de moviments. En el cas dels particulars, una sessió de body painting pot costar, si és mig cos, uns 280 euros, i si és el cos sencer uns 400 o 500, depenent de les hores de feina i del material, que és bastant car. Entre els seus clients hi ha “parelles que volen tenir un record original junts, noies amb el cos molt bonic que volen immortalitzar-lo, embarassades que es fan algun dibuix a la panxa per ensenyar-lo al seu fill, models que volen fer-se un book, professionals de l’amor que volen publicar les imatges a la seva pàgina...”, enumera l’artista, que parla del body painting com “un art irrepetible [amb l’aigua desapareix] i una manera d’augmentar l’autoestima, de treure’s traumes de sobre i de celebrar la bellesa del cos humà”.

El futur del ‘body painting’

A Barcelona, l’artista José Luis Blasco dirigeix l’Studio Visaje, una escola de maquillatge, fotografia i art ubicada al centre de la ciutat. Amb 15 anys d’experiència, Blasco ha vist, també, com el body painting lligat al transvestisme i al món de la nit s’ha anat estenent al públic general: de les panxes de les embarassades a les marques d’arreu del món.

L’artista, a més, detecta una altra tendència dins d’aquesta disciplina: “Abans la part artística i la de moda estaven molt separades. Ara s’han fusionat bastant, i el maquillatge, per exemple, agafa cada vegada un vessant més artístic”. Les revistes de moda, il·lustra, juguen cada cop més amb la part més abstracta i expressiva del maquillatge, i no la purament funcional, mentre que artistes com Lady Gaga -amb els seus vídeos es fa difícil saber com és realment la seva fesonomia- integren també el body painting als seus videoclips.

La part més artística i expressiva d’aquesta disciplina -la que pot veure’s al festival d’Àustria, per exemple- es mou a Europa cap a una tendència molt clara. Blasco afirma que “als concursos europeus es veuen sobretot tècniques més aviat il·lustratives, amb rostres i altres elements que s’integren al cos, resseguint-ne les línies”.

A l’Estat, en canvi, la tendència en body painting va cap a una altra banda, “la que ens du a la innovació pel que fa a textures”, il·lustra el director de Studio Visaje. Això implica que es fuig cada vegada més d’agafar el co s i simplement vestir-lo de la manera més realista possible -com els músculs o la pell de dona gran de la model Heidi Klum-, per passar a jugar amb les figures abstractes i les textures: terres, purpurines, argiles i aerògrafs que fugen de la idea del llenç com a superfície plana per convertir el cos en una obra d’art en moviment.