De totes les portades postdebat sens dubte la més original és la d’El Mundo : “Mas ofereix al Marroc ensenyar llengua àrab en horari escolar”. Amb la pertinent explicació al subtítol: “L’objectiu és guanyar-se els gairebé 300.000 marroquins de Catalunya per a la causa independentista”. Fantàstic, ara només cal trobar uns quants milers de professors d’àrab favorables a la independència perquè el pla funcioni. L’editorial s’escandalitza perquè l’acord amb el Marroc es faria, atenció, sota l’empara de la llei Wert! La interpretació resulta curiosa perquè des de certs cenacles conservadors madrilenys també s’acusa el president Mas de perseguir el suport d’Israel per a la causa catalana i sobretot la seva ajuda financera per sufragar els primers mesos de la independència. Sense anar més lluny, l’Abc va publicar amb motiu de la visita oficial del president a Israel una galeria de fotos titulada: “Artur Mas i la seva gira separatista”. Diners israelians i vots musulmans, aquesta seria la fórmula maquiavèl·lica (i ecumènica) de Mas per assolir la independència.
Per pensar-hi
QUIM MONZÓ
ARTICULISTA DE ‘LA VANGUARDIA’
“L’augment de notícies falses en el periodisme digital és de tal magnitud que no crec que hi hagi ningú que alguna vegada no hagi caigut al parany i n’hagi donat per bona una que no ho era”
