‘Dead slow ahead’, un documental de ciencia-ficció

LocarnoLocarno acull avui a la secció paral·lela Cineastes del Present la presentació de la segona pel·lícula catalana al festival: Dead slow ahead, el debut en la direcció del barceloní Mauro Herce, director de fotografia de films com Les dues vides d’Andrés Rabadán, de Ventura Durall, o A puerta fría, de Xavi Puebla. Dead slow ahead, un títol pres de la terminologia marítima i que correspon a la velocitat més lenta d’un vaixell, s’endinsa en el viatge d’una nau de càrrega de destí incert. Realitzada pràcticament sense diàlegs, la cinta té una difícil definició genèrica: “No m’agrada fer la distinció entre documental i ficció perquè són conceptes que ens ajuden a ubicar-nos còmodament però provoquen malentesos. D’entrada pensaríem que el film és un documental, però algunes coses s’han posat en escena. He intentat allunyar-me del registre observacional perquè m’avorreix l’escriptura de la banalitat. Volia que fos un documental de gènere, un documental de ciencia-ficció o de terror, encara que sembli contradictori”, explica a l’ARA el director.

Herce va rodar 170 hores de metratge durant dos mesos i mig a bord del vaixell maltès Fair Lady. Després d’un any de muntatge i una trentena de versions de diverses durades, la definitiva s’allarga poc més d’una hora. Herce, lluny de fer un seguiment exhaustiu de les activitats de la tripulació, prefereix copsar les atmosferes misterioses sorgides durant el viatge per acabar fent una interpretació metafísica. Jocs de llums en la foscor, sons industrials, paisatges ambigus -“La natura és maca però tampoc reconforta: l’ésser humà ataca la natura però ella també ens ataca a nosaltres”, afirma Herce- serveixen al director per parlar del tema principal del film: la soledat de l’home. “No és una pel·lícula sobre els mariners sinó una metàfora de com va el món, de com és la nostra societat. Jo volia que fos un film més metafísic, que parlés de l’home i de la seva soledat. L’home fa el que pot per trobar la seva posició al món. L’home està desemparat”, resumeix Herce.

Sense un protagonista humà destacat, com a figura central apareix el Fair Lady, un navili enorme que sembla albergar diferents realitats i que exemplifica el misteri original que va inspirar el projecte fa quatre anys: “Aquests monstres d’acer que sempre són a l’horitzó, que no entenem ni què són ni com funcionen i que em semblaven fantasmes a l’ombra que fan funcionar els mecanismes interns del comerç i d’altres qüestions de la nostra societat ultracòmoda”.