Efímers 17/02/2014

Dona i amb èxit: quan el sostre de vidre s’esberla

Augmenta a Catalunya la presència femenina en alts càrrecs, però encara queda molt camí per recórrer

Trinitat Gilbert
6 min
Gràfic sostres de vidre

BarcelonaSegons afirmen a l’ARA la catedràtica de sociologia Marina Subirats i la presidenta del Círculo de Mujeres de Negocios, Elena Faba de la Encarnación, les dones hem esquerdat el sostre de vidre a Catalunya, especialment en l’àmbit de la comunicació. Ara bé, per acabar amb la discriminació salarial entre homes i dones, “es calcula que falten més de 20 anys, i pot ser que amb el context actual encara en siguin més”, afegeix la sociòloga Teresa Torns, de la Universitat Autònoma de Barcelona.

El terme sostre de vidre, que es va fixar per primera vegada el 1986, es refereix als obstacles invisibles que fan difícil per a una dona tenir una carrera professional ascendent en la mateixa proporció que la que pot tenir un home. L’evolució serà creixent, assegura la degana del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya, Anna Parés i Rifà, perquè “mai com ara hi havia hagut tantes dones amb estudis universitaris, inclosos els tecnològics”, i perquè en un futur pròxim “augmentarà el nombre de directives a l’empresa privada i pública”.

Malgrat les esquerdes, malgrat les dones amb carreres professionals exitoses que hi ha a Catalunya, “actualment el sostre de vidre no està trencat del tot enlloc”, diu Subirats. Només ho estarà el dia que les dones puguin fer la vida política que vulguin i no la que marca el partit, quan no hagin de témer que si queden embarassades perdran el lloc de treball, quan hi hagi tantes dones en càrrecs públics com homes. Mentrestant, continua explicant la catedràtica de sociologia Marina Subirats, l’única via per trencar els prejudicis que fan preferir homes davant de dones és la lluita per la igualtat. “Quan les dones creuen que la igualtat ja està aconseguida i que no cal parlar-ne més, es produeix una reculada”, perquè les tendències espontànies segueixen “el sentit de l’androcentrisme, és a dir, considerar els homes el centre de l’Univers i deixar-los tot el protagonisme perquè es considera un fet natural”. Com a mostra de la teoria defensada per Marina Subirats, només cal veure “el que està passant amb la llei de l’avortament”.

Per la seva banda, Anna Parés i Rifà assegura que el sostre de vidre s’està trencant amb molta fermesa, perquè hi ha hagut una evolució clara de les dones cap a la plenitud, que han deixat de ser professionals invisibles. Tot i això, la degana reconeix que actualment “l’evolució està aturada pel context econòmic”.

Violència de gènere

I també perquè l’home necessita resituar-se mentre la dona ascendeix. “L’home està destronat de la seva posició de domini i comandament”, cosa que l’ha fet reaccionar buscant una fórmula positiva, com ara la reconciliació amb la seva vida familiar. Però també n’hi ha que estan responent a aquest canvi de patrons de manera negativa, perquè s’hi senten acorralats. “La màxima reacció d’acorralament és la violència de gènere, i l’origen de tot és que l’home ha perdut la seva posició de domini”.

La dona amb poder ha aplicat a la professió una lògica diferent de la masculina. “El poder masculí és el del distanciament, falta d’empatia, impuls, reaccions dures”, diu la degana del Col·legi de Politòlegs. Mentre que el poder amb lògica femenina és el de la bona organització d’equips i de temps, empatia i mà esquerra amb les relacions.

Pèrdua de talent femení

Al Círculo de Mujeres de Negocios, la presidenta, Elena Faba de la Encarnación, explica la seva experiència pròpia, que li permet interactuar amb diferents àmbits professionals, i que li ha fet constatar que “la dona està més ben considerada en l’entorn de la comunicació que en el de la tecnologia”. Però que, a la pràctica, “és un problema d’educació, de cultura i, per tant, acaba sent una qüestió de persones concretes”.

Segons dades de la Comissió Europea, les dones ocupen el 14% dels llocs directius de les grans empreses europees, tan sols dos punts més que el 2011, mentre que a l’Estat la mitjana és de l’11%. “No es pot dir que les dones han trencat el sostre de vidre en un àmbit o en un altre, perquè la pèrdua de talent femení encara és molt elevada”, diu Faba de la Encarnación. Malgrat això, afegeix que “per descomptat que s’ha progressat molt”.

La sociòloga Cristina Sánchez Miret, professora de la Universitat de Girona (UdG), afirma contundent que el sostre ja no és de vidre (transparent) sinó de ciment (fosc). “Estem en un moment d’involució important, perquè ara el sexisme i la desigualtat estan augmentant”. I aquest fet deriva en la diferència d’oportunitats professionals per a homes i dones, que es verbalitzen amb frases tan genèriques com ara “no té el perfil”.

La sociòloga de la UdG continua assegurant que el que identifica les persones és el sexe. Ningú no s’hi pot negar. “Fixeu-vos que sempre preguntem a les embarassades si tindran un nen o una nena”. I si no, qui no recorda l’anècdota de l’Orquestra Filharmònica de Viena, que només contractava homes? Un dia se’n van adonar i van optar per fer proves amb un biombo que tapés la persona que tocava, perquè els avaluadors només es fixessin en la música. Va ser llavors quan van començar a contractar dones per a l’orquestra.

Les dones, més preparades

Per reblar el clau, “la societat actual no vol reconèixer la desigualtat”, diu la sociòloga Sánchez Miret. “Les dones no volen les quotes, perquè els molesten, però és que si no n’hi ha no aconseguirem res, perquè encara no hi ha cap altra manera d’avançar professionalment”. Si no, com s’entén que “des dels anys 80 les dones estiguin més preparades que els homes, però, en canvi, no siguin a les direccions de les empreses privades i públiques?”

Una resposta que s’ha acostumat a donar és “perquè les dones hi renuncien”. Segons la sociòloga Sánchez Miret no és cert, perquè és el que es pensaven a l’orquestra d’Àustria, que les dones no hi volien tocar, i van acabar descobrint que estaven equivocats.

Finalment, la sociòloga Sara Moreno subratlla que el sostre de vidre té una doble dimensió, tant pel fet que les dones no ocupen llocs directius com perquè no reben el mateix salari per una categoria professional idèntica a la masculina. I per què és així? Per Moreno les respostes cal trobar-les a les llars, perquè és un vas comunicant amb el mercat laboral. “Les dones continuen tenint més cura de la família, malgrat que cada cop hi ha més homes que també ho fan, però el mercat laboral continua penalitzant les dones”. Als departaments de recursos humans “hi ha una categoria que és risc imminent d’embaràs”, i just aquest factor “ens explica el sostre de vidre”.

Una dada final que explica el sostre de vidre: més d’un 50% dels càrrecs tècnics qualificats estan ocupats per dones. “És el lloc on s’acumulen les dones, perquè el pas següent és la franja alta, la directiva, on encara majoritàriament són els homes”, limitades per a elles.

La clau de volta és la reconciliació

La sociòloga Sara Moreno afirma que el mercat laboral actual no s’entén sense estudiar les llars catalanes. La psicòloga Estefania Carreño hi està d’acord, perquè “sovint les dones fan dobles (família-casa, feina) i triples jornades (avis malalts, família-casa, feina)”. I les fan perquè “tenen sentiments de culpa si no dediquen molt de temps a la casa i la família, perquè si accepten un ascens han de renunciar a part de la vida familiar, perquè busquen horaris que facilitin la conciliació familiar i laboral, i tots aquests aspectes són incompatibles amb l’exercici del lideratge, que exigeix llargues jornades laborals”. És clar que són incompatibles, continua Moreno, perquè “el món empresarial té un model masculí”, basat en llargues sobretaules i afterworks, on es prenen les decisions importants. En aquest sentit, Ester Pujol, directora editorial del Grup 62, opina que ella mai no hauria pogut dedicar-se a la feina que té, d’alta responsabilitat, si no hagués tingut una parella amb un horari que concilia la vida familiar. Així doncs, l’assignatura pendent és la conciliació de la vida familiar i la laboral, que ara per ara és antitètic. “Si tens una vida familiar rica, tindràs unes experiències bones per aplicar al camp laboral, per això haurien d’anar més lligades”, diu Ester Pujol. Ignacio Buqueras lidera la Comissió Nacional per la Racionalització d’Horaris Laborals, que lluita perquè la conciliació sigui una realitat i no una utopia. Les mesures que impulsen van des de la televisió, perquè el prime time acabi com a màxim a les 23 h, fins a la mateixa societat civil, perquè homes i dones vagin junts en les mateixes tasques. “La dona ha entrat al mercat laboral, però l’home encara no ha entrat a casa, perquè continua sense assumir les responsabilitats de la llar”.

stats