Publicitat
Publicitat

ABANS D’ARA

Elogi de la taula i de la forma per Nadal

De Xènius (Barcelona, 1881 - Vilanova i la Geltrú, 1954) a La Veu de Catalunya (26-XII-1906). Dèria noucentista per l’ordre, fins i tot a la cuina i a la taula. Quadre d’Aguilar Moré.

Són bons dies, els dies de Nadal, per a dir l’elogi de la Taula. [...] No és reclamat, naturalment, el dolcíssim moble per l’exigència física d’aliment. Mes, quina distància, quina distància enorme separa el menjar de les bèsties de l’acte digníssim i artístic que en diem dinar! I la dignitat i l’art d’aquest vénen, és cert, en bona part, de la Cuina; però, en porció no insignificant, de la Taula. Entre un faisà servit d’una manera deixada, grollera, bruta, i un bocí de pa, amb un bocí formatge, presentats sobre estovalles pulquèrrimes i suaus de tocar, en bona vaixella, i entre flors, l’elecció per als delicats no fóra dubtosa. A l’arribar a n’aquest punt, me sembla que ix de son sepulcre, per a recriminar-me els mots que ara he escrit, la veu d’una santa parenta meva, que jo vaig conèixer ja d’edat, i que els últims temps del viure seu solia així renyar-me: -“Ximple! Sempre preferiràs la forma al fons, tu!... “ -Però jo contesto: -Sé, bona tia, a la qui enterràrem als setanta anys amb caixa blana, com en vostres mans se tornà la direcció dels treballs de cuina exquisidíssima labor. Sé com supremament arribàreu a composar les petxugues de gallina sense os. Sé com aprengueren de vós la carn amb castanyes, el pernil en agredolç, el mató de monja. Sé com aprengueren de vós les cuineres vostres. Sé com gloriosament vos vau sortir de l’afer difícil i del lloc d’honor, aquella vegada en què mon besavi tingué tres bisbes junts a dinar. Així mereixeu sobradament que, amb un pòstum respecte per al vostre art i les vostres dèries, vos deixi pietosament en pau i a les fosques sobre les qüestions metafísiques de forma i fons... -Però hi ha qui, sense posseir els vostres mèrits, abunda en les vostres idees. I a n’aquest me crec en la obligació de reptar. [...] L’instint vostre, mesquins consideradors de fons i forma, no s’erra pas, quan, [...] enfront un plat de menjar, dieu fons del seu gust, forma de la seva vista. -On comença l’erro és en l’apreciació de valor. Perquè un instint de baixesa us fa estimar més la dolçor del tast que la dolçor de la vista, classificadors miserables. [...]

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT