Entorn de Lluís Companys

Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús[...] Hi ha avui, damunt tots nosaltres, una mena de llegenda de Lluís Companys? Gairebé gosaríem afirmar-ho. Potser la figura es desdibuixa idealment i, entorn seu, hi resta l’aura de la llegenda. Però és una llegenda que s’arrapa fermament en els episodis de la vida de Companys i que viu de la seva magnífica saba catalana. [...] Difícilment s’haurà vist un home que, com Companys, sabés recollir el neguit de les multituds i endur-se-les amb la seva paraula i el seu gest apassionats [...]. Tothom parlarà del 14 d’abril a Barcelona en què ell prengué la davantera i el 19 de juliol en què vencé. [...] El 19 de juliol els feixistes foren vençuts. Però de la manera que les coses havien estat plantejades no podien aturar-se ací. Nosaltres haguéssim constituït una excepció. Casimir Périer, si no recordem malament, va dir-ho amb paraula tallant: “És més fàcil fer sortir la gent al carrer que fer-la tornar a entrar”. I a Catalunya passa com a arreu. A la provocació s’hi respongué amb el desbordament de les masses. I costa molt -com costa arreu- fer tornar les aigües a mare. I la guerra anà acompanyada d’un intent dissortat de revolució. Vivim des del 19 de juliol del 1936 una tragèdia que no volíem i procuràrem evitar. Però n’hem hagut d’acceptar la fatalitat. I lluitar desesperadament contra enemics de dins i de fora, contra procediments inadmissibles, contra atemptats a la dignitat. Tanmateix, els homes liberals i esquerristes hem procurat complir amb el nostre deure. I en el primer període -aquell on s’alia més estretament la grandesa i la misèria-érem a Catalunya vivint-ne l’hora convulsionada. Car era a Catalunya, en tot cas, on havia de redreçar-se la situació. Companys féu el possible per encarrilar les coses. [...] Sovint desbordat. Potser sí. Però en altres ocasions imposant-se. S’ha dit molt del que es féu. Per què no dir el que s’evità? Era tan fàcil, llavors, des de l’estranger, dir que a Catalunya no podia viure-s’hi i creuar-se de braços esperant temps millors...! [...] Catalunya ocupà el seu lloc. I fins l’últim moment va combatre, segura de la sort que l’esperava si els facciosos triomfaven. Les previsions s’acompliren totes.