Èxit del pla d’ajuts per rejovenir els edificis de la metròpolis

En només sis mesos, l’edifici situat al carrer Miquel Peiró i Victori número 14 de l’Hospitalet de Llobregat ha canviat de cara. La seva comunitat de propietaris es va acollir al Programa d’ajuts per a la rehabilitació d’edificis d’ús residencial i habitatge liderat pel Consorci Metropolità de l’Habitatge, amb la qual cosa s’ha pogut renovar per dins i per fora. Les obres, que ascendien a 141.697 euros, van comptar amb una ajuda de 54.553 euros que va servir per rehabilitar les façanes -la davantera i la posterior-, arreglar i aïllar els canalons pluvials i incorporar el sistema SATE d’aïllament tèrmic. “Aquestes reparacions han suposat que aquest edifici, amb qualificació energètica E, hagi passat ara a ser de classe D, cosa que millora més d’un 30% la seva eficiència i redueix les emissions de CO2 a l’atmosfera”, explica Gregorio Pérez Espigares, arquitecte tècnic de la comunitat de veïns de l’edifici.

Amb el lema Rejoveneix el teu edifici, l’organisme de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va presentar aquest pla de subvencions per al període 2014-2015 per impulsar l’activitat econòmica en el sector de la construcció, mantenir en bon estat el parc d’habitatge dels municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona i millorar la qualitat de vida de les persones. El programa es va tancar a finals del mes de gener amb un gran èxit: 1.369 actuacions, 19.462 habitatges acollits i 48.655 persones beneficiades. Les ajudes s’han destinat a treballs de conservació, a la millora de la sostenibilitat i l’eficiència energètica, de l’accessibilitat i de l’habitabilitat, i han subvencionat entre el 35% i el 50% de l’import de les obres. “La gent fa un esforç per gastar-se els diners en aquestes obres perquè sap que en un termini breu rep l’ajuda econòmica. De les dues convocatòries que hi ha hagut, porto més de trenta expedients d’obres. Més de la meitat no les hauria fet si no hagués estat per aquestes ajudes”, assegura Pérez Espigares.

Els veïns de l’edifici del carrer Miquel Peiró i Victori número 14 estan “molt satisfets” amb la decisió presa i amb el resultat final, en paraules d’Ángel Cabezuelo, president de la comunitat. “L’edifici ha quedat com si fos nou i, pel que fa als sistemes d’aïllament, els veïns comenten que han notat una millora considerable”, apunta. A més, la comunitat va optar per reinvertir els diners de la subvenció de l’AMB en noves millores per afavorir l’accessibilitat a l’edifici, com ara treure escales i posar una rampa al portal i modificar l’ascensor per assegurar-ne un fàcil accés i el correcte funcionament.

Beneficis socials

Segons l’últim cens de l’Instituto Nacional de Estadística (INE), dels quasi 203.000 edificis de l’àrea metropolitana de Barcelona, 143.000 es van construir abans de 1981, quan la normativa no preveia l’obligatorietat en matèria d’accessibilitat, aïllament o confort. Per aquest motiu, la gran majoria tenen problemes de conservació, d’accessibilitat o bé d’ineficiència energètica. Segons el mateix cens, 21.000 edificis tenen necessitats de rehabilitació.

Dotació esgotada

Dels 607.753 habitatges dels 35 municipis que conformen l’àrea metropolitana de Barcelona (s’exceptua Barcelona ciutat), un total de 19.462 s’han beneficiat d’alguna actuació de rehabilitació o millora emmarcada en aquest programa. “Que s’hagi esgotat la dotació -26 milions d’euros- i que hagi tingut un impacte social i econòmic tan important evidencia que els ajuts són un impuls molt important per ajudar els ciutadans i ciutadanes de l’àrea metropolitana a consolidar una certa cultura del manteniment dels edificis i habitatges”, afirma José Antonio Artímez, director general del Consorci Metropolità de l’Habitatge. Per tipologia d’actuacions, en la convocatòria 2014-2015, de les 1.369 sol·licitades, 624 (el 45,61%) pertanyen a obres de conservació -treballs per solucionar deficiències en estructura, façanes, cobertes, instal·lacions- i 59 (el 4,35%) a la millora de la qualitat i la sostenibilitat de l’edifici -substitució de fusteries, instal·lació de sistemes de calefacció i refrigeració o d’equips de generació amb energies renovables-. A més, 261 de les actuacions sol·licitades (el 19,11%) van rebre ajuts per a la millora de l’accessibilitat, com la instal·lació d’un ascensor i la supressió de barreres arquitectòniques, i un total de 425 (el 30,93%) van correspondre a actuacions a l’interior de l’habitatge, com ara l’adaptació a la normativa vigent de les instal·lacions, la millora de la sostenibilitat energètica i la millora de la mobilitat interior.

Generar activitat econòmica

Tal com assenyala Artímez, la voluntat de l’AMB i del Consorci és la de “continuar actuant en el territori per seguir generant activitat econòmica, especialment en el sector de la construcció, un dels que més ha patit els efectes de la crisi, així com generar ocupació a la vegada que s’avança en l’increment del confort dels edificis i habitatges per millorar la qualitat de vida de les persones”.

La convocatòria ha generat un impacte econòmic al territori metropolità que ha superat amb escreix els 75 milions d’euros al sector de la construcció i, més concretament, al subsector de la rehabilitació. En aquest sentit, en la convocatòria 2014-2015 les actuacions de rehabilitació han anat a càrrec de 1.004 empreses, el 94,39% de les quals són pimes i autònoms. El 87,47% de les empreses estan ubicades dins l’àrea metropolitana de Barcelona i, d’aquestes, un 36,67% estan localitzades al mateix municipi on es fa l’actuació de rehabilitació. “Pel que ens comenten les mateixes empreses, en molts casos fer aquestes actuacions els ha servit per contractar personal nou o bé per consolidar llocs de treball existents”, explica Artímez.