Guernica Facundo Vericat: “Per a les iniciatives d’economia social calen equips sòlids”

Guernica Facundo Vericat és coordinadora de la cooperativa LabCoop, espai que acull i impulsa iniciatives d’emprenedoria social cooperativa i innovació social. És autora d’ El libro rojo de las mujeres emprendedoras.

Si hagués d’explicar què és el BizBarcelona a una persona que no conegui el saló, ¿com el definiria?

Li diria que és un punt de trobada de totes les entitats i empreses que ens dediquem a donar suport a projectes. La varietat d’oferta de continguts i temàtiques que hi ha és aclaparadora.

¿Troba a faltar alguna cosa en concret al Biz?

L’oferta de temes que hi ha al programa del BizEconomiaSocial es podria ampliar molt més; és petita en comparació amb la Bizpimes o Bizemprèn. Però el més important és que per a BizEconomiaSocial és el primer any i hi figura no com una subtemàtica dins dels dos grans temes clàssics (emprenedoria i empresa), sinó al mateix nivell.

Vostè ha sigut assistent a les últimes edicions del Biz, i aquest any s’estrena com a assessora.

Sí, LabCoop serem a l’àrea d’assessorament del BizEconomiaSocial.

Quina tasca hi faran?

Orientarem persones i col·lectius que tinguin la intenció d’emprendre projectes amb vocació de transformació social, ambiental, econòmica, cultural... Especialment si es tracta de format cooperatiu, associatiu o sense ànim de lucre.

Quines són les principals dificultats que pot trobar un emprenedor a l’hora de posar en marxa una empresa d’economia social?

Una iniciativa emprenedora -individual o col·lectiva-, sigui quina sigui la seva finalitat, té reptes compartits: cohesió interna de l’equip i gestió dels dols quan aquest no agafa, necessitats de finançament, sobretot els tres primers anys, barreres d’accés a la xarxa de contactes, sobretot quan no ets del sector, necessitat de visibilitat i diferenciació, especialment quan el teu projecte no és exòtic o mediàtic... A més, les iniciatives d’economia social tenen dificultats afegides: necessiten d’equips sòlids, cohesionats, amb una visió compartida i fonamentada en valors i pràctiques que no sempre són fàcils de protegir davant les exigències dels mercats; parteixen sovint de fortes limitacions econòmiques que les fan molt necessitades de suports externs; necessiten per sobreviure una xarxa d’aliances al seu voltant que no sempre és fàcil -ni ràpid- de construir, i necessiten més temps de maduració que un projecte purament de mercat (la barrera dels tres anys sovint no s’hi aplica).

Per què és especialment adequada la cooperativa en l’emprenedoria social?

Partint de la base que una de les corrents de pensament sobre l’emprenedoria social, la de l’economia social i solidària, posa especial èmfasi en què tan important és el que es fa (activitat econòmica) com el com es fa (fórmules internes de gestió i formes externes de relació amb l’entorn) i el perquè es fa (vocació transformadora), m’atreviria a dir que la fórmula cooperativa és la millor manera que la humanitat ha trobat per conjuminar activitat econòmica, acció col·lectiva i transformació social.

Vostè és una ferma defensora d’emprendre en col·lectiu. Quins beneficis comporta?

És una fal·làcia que emprenem en solitari. Totes les persones emprenedores, encara que iniciïn el seu camí a soles, necessiten tenir persones al seu voltant que les connectin, les acompanyin, les compensin, les complementin... Dit això, emprendre des d’un bon principi en col·lectiu és alhora un esforç i un aprenentatge. Cal desaprendre moltes dinàmiques individualistes, cal ser generoses i estimar -literalment- les persones amb qui emprenem. Cal integrar els ritmes de treball, també els de presa de decisions, que són més lents.