Interrail: descobrir Europa amb la motxilla

L’any passat 1.621 catalans van fer un viatge amb l’Interrail per moure’s per tot Europa amb tren a un preu molt econòmic. L’èxit de l’Interrail és que va néixer l’any 1972 i no ha parat de créixer des de llavors. Aquell primer any només el podien agafar els menors de 21 anys, però cada any va anar pujant l’edat mínima fins que el 1989 es van acceptar totes les edats, tot i que amb preus diferents per beneficiar els joves menors de 26 anys, i així conservar-ne l’esperit inicial. El preu s’ha anat adaptant als temps, però sempre força assequible per a totes les butxaques: dels 24 euros (4.000 pessetes) que valia els primers anys, fins als 442 euros actuals per als joves. El bitllet, o passaport, et permet agafar tots els trens que vulguis de qualsevol país durant un mes.

Travessar fronteres ‘impossibles’

Per a molts joves europeus, l’Interrail va suposar, i encara suposa, un viatge iniciàtic, l’entrada al món adult de debò, i la possibilitat de conèixer altres cultures i països. Quan Europa no era Europa, travessar una frontera suposava entrar en un món desconegut, i fins i tot, els primers anys, l’Interrail et permetia entrar en dictadures o passar a l’altra banda del Teló d’Acer.

Entre els 22 països que van formar part del primer Interrail, hi havia l’Espanya franquista, la Portugal salazista, i l’Alemanya i la Polònia comunistes, entre d’altres. Aquest dos últims en van sortir el 1972, i en van tornar a entrar el 1991, quan ja havia caigut el Teló. Amb el Global Pass actualment ja pots viatjar pels 30 països adherits a l’Interrail, tot i que també pots agafar el passi per a un sol país, el One Country Pass.

La tecnologia també ha anat millorant l’experiència dels viatgers i ha anat fent-la més còmoda. L’any passat van estrenar una aplicació per als mòbils intel·ligents, el Rail Planner, que permet planificar rutes, descarregar mapes i horaris de trens per calcular les sortides i les arribades. Aquesta apli ja se l’han descarregada 183.000 usuaris de tot Europa i, com que no necessita connexió a internet per funcionar, evita els ensurts amb el roaming.

L’ARA va fer una crida als seus lectors perquè expliquessin la seva experiència amb l’Interrail i n’ha escollit quatre de quatre generacions diferents. Demostra que, tot i els 40 anys, el viatge no ha canviat gaire i manté aquell esperit de descoberta del principi.

Antoni Farran (1978) Holanda - Finlàndia - Alemanya - Itàlia

“Vaig viatjar sol amb 18 anys i amb la confiança dels pares”

Per anar de Tàrrega a Lahti (Finlàndia) l’any 1978 amb només 18 anys, i tot sol, cal estar fet d’una pasta especial. Quan l’Antoni Farran va dir a la seva mare que volia fer aquest viatge, a ella se li van posar el pèls de punta. “L’estiu del 1977 uns amics de Lahti em van venir a visitar fent servir l’Interrail i jo els vaig voler tornar la visita l’estiu següent, quan ja en tindria 18, i vaig estar estalviant tot l’any”. L’Antoni recorda que d’entrada havia de fer el viatge acompanyat d’un amic, que al final no hi va poder anar, però no es va fer enrere i el va fer sol. “Va ser una fantàstica experiència que em va obrir al món adult, i del qual vaig tornar carregat d’aprenentatges”. Dormir als passadissos dels trens, en albergs o cases d’algú conegut pocs dies abans; rebutjar un porro a la plaça Damm d’Amsterdam, descobrir els plàtans, o que de Bèlgica cap amunt no sabien què era el pa blanc. “Em vaig emocionar quan vaig veure a Estocolm el monument als 500 voluntaris suecs que van participar en les brigades internacionals que van lluitar contra Franco a la Guerra Civil Espanyola”. La ruta fins a Finlàndia el va fer passar per França, Bèlgica, Holanda, Dinamarca i Suècia -on va visitar uns altres amics-, i de tornada va passar per l’Alemanya Occidental, Itàlia i Mònaco. “L’element comú entre tots els viatgers de l’Interrail que vaig conèixer és que tots comptàvem amb la confiança dels pares, que ens deixaven fer”. L’Antoni diu que el seu fill també ha viatjat per tot Europa, “però de manera més convencional”.

L’any 1978 el bitllet de tren -per a tots els trens- a l’Antoni li va costar 4.000 pessetes (24 euros) i en total se’n va gastar 24.000 (144).

Mireia Ribera (1987) Iugoslàvia - Romania - Grècia - Turquia

“El viatge em va canviar la vida, vaig descobrir un nou món i nova gent”

“Tinc una filla de 17 anys que està desitjant tenir-ne 18 per fer el seu Interrail”, explica la Mireia Ribera, que guarda un record tan bo del seu viatge per Europa en tren, i n’ha parlat tan a casa, que la seva filla gran desitja viure el mateix. “Són passos que s’han de fer a la vida”. La Mireia té ara 48 anys i va fer aquell Interrail iniciàtic l’any 1987 amb 21 amb cinc persones més, de les quals només en coneixia una. Els llaços que es van crear entre ells durant aquells 31 dies de convivència intensa van ser tan forts que encara ara són amics inseparables i segueixen compartint les seves vides, ara ja amb parella i fills. “Aquell viatge em va canviar la vida, vaig descobrir un nou món i nova gent”, explica la Mireia, que recorda que l’any 1987 Europa no era el mateix que ara, les fronteres eren molt més altes -no hi havia l’espai Schengen, ni es feien Erasmus encara- i les diferències entre els països eren molt més grans. El seu recorregut va passar per l’antiga Iugoslàvia, poc abans de la guerra que va donar lloc al desmembrament del país, per la Romania dels últims dies de la dictadura de Ceausescu, a més de Grècia i Turquia.

La Mireia no considera que l’Interrail sigui una viatge per a hippies només: “Té un punt de descoberta, però no ens sentíem hippies, érem joves que volíem descobrir el món, però estàvem força organitzats. Ara bé, dormies on podies i menjaves el que podies, això sí”. El bitllet de l’Interrail -amb tots els trens durant 31 dies- li va costar 26.000 pessetes (156 euros), i se’n va gastar unes 100.000 més (600 euros) per a la resta de despeses, com menjar i dormir.

Montse Codina (2000) Turquia - Bulgària - Romania - Hongria

“A Romania vam subornar uns policies amb metralladores ”

Viatjar per pobles petits de països poc acostumats als estrangers és una altra de les gràcies del model de viatge que promou l’Interrail. “Vam viatjar en trens locals amb gallines, i la gent ens mirava estrany, no veien gaires turistes per aquelles zones”. La Montse Codina va fer el seu Interrail l’any 2000 amb el que ara és el seu marit, però llavors tot just va ser el seu primer estiu junts (25 dies). El Pep havia fet l’Interrail l’any anterior amb uns amics i li va recomanar de fer-ho junts. “Jo no ho veia gaire clar d’entrada perquè no sabia de què anava, però en tinc un molt bon record”. Tot i això, reconeix que va ser un viatge intens, amb moments bons i dolents, i amb alguna discussió, com quan la seva parella li feia fer caminades de 7 hores amb la motxilla a l’esquena. “Em vaig aprimar molt, en aquell viatge: la bossa era més gran que jo!”

Aquests viatges omplen la motxilla d’anècdotes que t’acompanyen tota la vida, i la Montse en té una de gravada a la memòria: “Vam estar a Romania amb un visat de tres dies, però n’hi vam estar més, i quan érem al tren van pujar uns policies amb metralladores que ens volien fer baixar. Jo em vaig acollonir, la veritat, però el Pep va parlar amb ells i es van oblidar de tot a canvi d’uns quants leus [la moneda romanesa]”. A Romania només van aplicar una de les màximes de l’Interrail: “Quan ens agradava un lloc i hi estàvem a gust, ens hi quedàvem més dies dels previstos, aquesta és la gràcia, la llibertat”.

A la Montse el bitllet per 25 dies li va costar 54.000 pessetes (325 euros) i, a banda, a la butxaca hi portaven unes 250.000 pessetes més cadascú (1.500 euros).

Roc Reguant (2013) França - Bèlgica - Polònia - Àustria

“No hi ha res millor per conèixer altres ciutats a baix cost”

“Repetir? No, és un viatge per fer un cop a la vida, però sí que ho repetiria en un altre continent”. El Roc Reguant tot just va fer el seu Interrail l’estiu passat amb dos companys més de la universitat amb 22 anys. “Vam decidir fer aquest viatge els tres que ens portàvem més bé de la facultat, però després de tants dies junts les 24 hores seguides al final vam acabar amb ganes d’estar un temps sols”. El Roc havia sentit a parlar de l’existència d’aquest tipus de viatge amb tren -que va començar a funcionar molts anys abans que ell naixés- pel seu pare, tot i que no l’havia fet mai.

“Tenia el concepte que l’Interrail volia dir anar tirat per la vida, però jo sóc molt comodón i no volia dormir cada nit al tren, per això vaig buscar albergs, barats, això sí”. El Roc es queda amb l’experiència de motxiller total que li va permetre visitar molts països en pocs dies: van començar a París i se’n van anar cap a l’est passant per Bèlgica, Holanda, Alemanya, Polònia, Hongria, Eslovàquia, Àustria i Txèquia.

A Budapest van viure una de les anècdotes que recorden entre rialles amb els altres dos companys amb una cervesa a la mà: “Ens estàvem en un hotel de Budapest molt hippy i l’amo dormia allà mateix en una habitació, i un dia tornant de festa ens el vam trobar dormint sota el billar abraçat al seu gos”. Al Roc -que sigui per l’Interrail o no, està ara estudiant a Alemanya i pensa quedar-s’hi si hi troba feina-, el bitllet li va costar 450 euros i se’n va gastar uns 800 més per a la resta de despeses. “No hi ha res millor per conèixer altres ciutats a molt baix cost que fer l’Interrail”.