Massa xantatges a la vegada. El patriarca Feliu Pocapena havia arribat al límit de la seva paciència. Com la seva filla Fàtima, va agafar el mòbil i va marcar un número. Va haver d’esperar cinc tons fins que li va respondre una veu automàtica:
-Pujol i Ferrusola, extorsions sense pistola. Quan senti que comença el Virolai, pot deixar el seu missatge i el seu donatiu, mai inferior al 3% del cost de la trucada.
El patriarca va esperar el senyal i va xerrar:
-President, sóc en Pocapena. He pensat en el que vàrem parlar a la partida de dòmino del casino i penso que vostè té raó. Ajudem-nos l’un a l’altre i arreglem el que hem d’arreglar. A més, estic segur que podrem comptar amb el fabricant Jaume Deunhidó, el notari Pere Jaquehisom, la fiscal Esperança Segonselpreu i el farmacèutic Amadeu Niunacosanilaltra. Ells només voldran espicossar menys de l’u per cent; hi estan avesats, ja els coneix. Truqui’m quan vulgui, president.
No va passar ni un minut que va sonar el mòbil del patriarca Feliu Pocapena. A la pantalla només hi deia “número desconegut”, però no calia que ningú li digués de qui es tractava:
-Sóc aquí, president -va afirmar, marcial, en Feliu Pocapena.
-Em sap molt greu, he decebut la pàtria catalana -va estossegar Jordi Pujol, a l’altra banda-. Vostès perdonin i deixin-me tranquil, estic a disposició de la justícia per obstaculitzar-la tant com sigui possible. Tot sigui pel país, vagin-se’n a fer punyetes i facin el favor de tancar aquella porta.
-President, que no sóc cap periodista ni ningú del seu partit -va respondre el patriarca-. Només sóc en Pocapena, a veure si ens podem entendre en les nostres coses.
A l’altra banda de la comunicació, l’exhonorable Pujol va recuperar la tranquil·litat.
-Dispensi’m, Pocapena, aquests dies no sé què passa, que tothom em vol emprenyar, a la meva edat -es va escurar la gola-. En què el puc servir, jove?
-No, allò que vàrem comentar, president -va tartamudejar en Feliu-. Les meves coses, les seves coses...
-I tant, ja l’entenc -va tallar, ràpid, l’expresident-. Parlem clar: vostè té algun idiota a qui encolomar-li el seu mort?
-Home, president -va fer el patriarca Feliu Pocapena, tímid-. Tinc un fill prou curt, que ha tingut l’ocurrència de fabricar moneda falsa. I un gendre mallorquí decididament anormal, disposat a sacrificar-se de debò per la pàtria.
-Ja li vaig dir que no em parlés de fills, Pocapena -va asseverar Jordi Pujol, amb una veu afligida-. Però vaja, aquests dos paquets que té a casa ens poden servir d’alguna cosa, ja ho crec. Deixi-ho a les meves mans. Ens veurem aviat, Pocapena.
