Publicitat
Publicitat

'Living apart together': viure separats per mantenir la passió

Han decidit viure separats per poder seguir estant enamorats. Se'ls anomena 'living apart together' (LAT) i defensen que ser parella no vol dir perdre independència personal

Aprimera vista, l'Emil i la Lise Stoessel eren el matrimoni perfecte. Tenien tres filles precioses ja crescudes, dues carreres d'èxit raonable, i vivien a Charlottesville (Virgínia), la plàcida i històrica localitat on va néixer Thomas Jefferson. Només hi fallava un detall: el seu matrimoni era un infern. Després de 23 anys casats, l'Emil i la Lise no se suportaven més. La situació havia arribat a un punt de no retorn. "La relació era tòxica", ens explica la Lise. Amb els papers del divorci preparats, van tenir una idea in extremis . ¿I si intentaven salvar el seu matrimoni vivint en habitatges separats? Dit i fet. Presa la decisió, la Lise es va mudar a una casa a vuit quilòmetres de distància.

Han passat sis anys des que la Lise i l'Emil van prendre la decisió de viure sota diferent sostre. Des d'aleshores, la relació ha anat com una seda. La Lise, de 59 anys, ho explica a Living happily ever after separately, un llibre de referència per als living apart together . Els LAT, acrònim anglès pel qual se'ls coneix, són un nou model de parella força implantat al món anglosaxó i que es caracteritza per la renúncia a un habitatge compartit, precisament la mateixa fórmula que va salvar el matrimoni dels Stoessel. "El que volem posar de manifest és que hi ha moltes maneres de celebrar l'amor. I que formar una família tradicional no funciona necessàriament per a tothom", puntualitza la Lise.

A Catalunya, els LAT encara són un fenomen residual. Malgrat això, segons l'enquesta demogràfica del 2007, realitzada per l'Institut d'Estadística de Catalunya, que és l'instrument estadístic més recent que presenta dades sobre el tema, un 16,4% de la població de 15 anys i més que viuen separats del seu cònjuge o parella ho fan "per preservar la seva independència". Almudena Moreno, doctora en sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i especialista en temes de família, corrobora que, malgrat que és poc freqüent als països mediterranis, l'opció dels living apart together és una tendència emergent. "Aquest tipus de parella que no conviu per convicció es dóna sobretot en grups d'extracció socioeconòmica i nivell de formació elevats", explica Moreno.

La raó és simple: "Només aquests sectors es poden permetre mantenir dos habitatges amb les despeses que suposa. La resta de parelles que no viuen juntes ho fan més aviat per motius econòmics o laborals. Perquè no poden accedir a l'habitatge propi i han de continuar vivint amb els pares o perquè treballen en ciutats diferents", afegeix, contundent, la sociòloga.

Parcel·les d'individualitat

Per a Mercedes Pappaterra, psicoterapeuta en anàlisi transaccional amb més de 12 anys d'experiència, els living apart together són una tendència a tenir en compte. "Poden ser una manera perfectament sana de tenir una relació sentimental", apunta. "Molts cops, quan ens enamorem, confonem la independència amb l'egoisme, i això és un error", puntualitza. Per a Mercedes Pappaterra, la clau d'una bona relació és precisament que els membres de la parella siguin capaços de conservar parcel·les d'individualitat: "Sovint interpretem com una falta de compromís el fet que el nostre cònjuge quedi amb els amics, s'apunti a un curs sol o bé decideixi viatjar pel seu compte. Hi ha la creença que, quan estàs en parella, t'has de fusionar amb ella i fer-ho tot plegats. Això, precisament, pot acabar arruïnant la relació".

Debats sobre la seva conveniència a banda, la veritat és que la fórmula LAT funciona, o almenys ha estat així per al matrimoni Stoessel. "Molta gent no entén com podem estar casats i viure en cases separades. Crec que estan acostumats a veure les coses des d'un punt de vista molt convencional. Jo sóc defensora de la família tradicional, però nosaltres hem hagut de ser creatius per salvar el nostre matrimoni", assegura la Lise Stoessel. "I, finalment, fins i tot viure separats ens ha acabat sortint més econòmic: ens estalviem un munt de diners en terapeutes!", conclou.

Tal com apunta la sociòloga Almudena Moreno, els living apart together solen anar associats a una extracció socioeconòmica alta i un nivell d'estudis també superior. És per això que, en el món dels intel·lectuals i dels famosos, hi ha molts exemples de parelles que han optat per viure el seu amor en cases separades. Alguns dels més coneguts al llarg de la història són Frédéric Chopin i George Sand, Helena Bonham Carter i Tim Burton, Woody Allen i Mia Farrow o Monica Bellucci i Vincent Cassel. Malauradament, a alguns els ha funcionat millor que a altres.


Celebritats 'living apart together'

Frédéric Chopin i George Sand

Després de viure plegats a Mallorca, el compositor polonès i l'autora francesa van establir-se a París. Ell vivia en un apartament a la rue Tronchet, i ella, en un a la rue Pigalle.

Helena Bonham Carter i Tim Burton

Comparteixen dues cases aparellades a Londres. "Ell ronca i és insomne i jo sóc una mica manaire, de manera que ens funciona bé tenir dos apartaments".

Woody Allen i Mia Farrow

Des del 1980 fins al 1992, el director i l'actriu van mantenir una relació sentimental. Mai no es van arribar a casar i vivien en cases separades a Manhattan.

Monica Bellucci i Vincent Cassel

Casats des del 1999, la parella d'actors vivien en apartaments separats a París per evitar la rutina. S'acaben de separar.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT