ELS GESTOS són importants, a la política i a la vida. I ahir el president Mas en va fer un que té una enorme força simbòlica. Va preparar la reunió que tindrà amb Mariano Rajoy parlant amb els líders de la CUP, ICV-EUiA i ERC. El missatge és clar: qui anirà a la trobada amb el president espanyol és “el garant del consens per la consulta”. L’expressió és del mateix Mas, ens la va dir l’últim cop que el vam entrevistar a l’ARA. Ho diu i s’ho creu i n’exerceix, ell pilota una unitat que ha de mantenir d’acord els diferents partits que conformen la majoria que va acordar la data i la pregunta. Per què té tanta força el gest d’ahir? Perquè dóna dues informacions essencials. La primera, que ell va allà a parlar de la consulta. I la segona, que no estarà en condicions de transaccionar, perquè no representa CiU, encara que sigui la federació que va guanyar les eleccions. Que el president Mas transmeti aquestes idees amb força i amb subtilitat, amb bon to però deixant clara la determinació, vol dir que ha entès el missatge. Hi ha alguns dels que advoquen per cert tipus de diàleg i acord de despatxos opacs que enyoren el vell món en vies d’extinció. El nou món és transparent i demana que tot es pugui explicar. I el procés té febleses i incerteses, però des de l’inici té com a motor la gent que ha sortit al carrer. Rajoy no rebrà el president d’un partit, sinó el president d’un país que ha articulat una majoria parlamentària clara i ha bastit un consens per a una data i una pregunta. I que exigeix resposta.
