FA TEMPS una psicòloga infantil fantàstica em va dir, quan un nen petit a casa tenia por, que allò no era un problema, era una “oportunitat educadora”. És una manera de positivar-ho: realment que es despertés cada nit a mi em semblava ben bé un problema. Però si t’ho apliques, si t’ho creus, quan plora a la nit, dius “Ja hi vaig jo” (mentre penses, egoista: “Si és una oportunitat educadora ja me la quedo jo”). Bromes a part, funciona. El millor de la paternitat és que està plena d’oportunitats educadores, d’educació mútua. I, en general, vivim temps de tants problemes que no es pot negar que ens obren algunes oportunitats que aniria bé aprofitar. Sense exagerar, que també em fatiga el discurs ingenu i trampós que intenta dir a la gent que pateix que ho aprofiti per reinventar-se, que és una manera de culpar-los si no els va bé. Però és innegable que sempre hi ha qui sap aprofitar ocasions per positivar-les. Tant de bo la crisi de l’Ebola servís per fer una autocrítica global seriosa. Ara el president del Banc Mundial admet que el món “ha fracassat miserablement” amb l’Ebola, però a més d’agrair-li la sinceritat caldria que es rectifiqués en altres malalties a temps. I no tinc clar que passi: cada cop ens aboquem més a apagar focs en lloc de prevenir-los. També em sembla oportuníssim aprofitar el premi Nobel a Patrick Modiano per llegir-lo. Només amb el que en deia ahir la nostra crítica literària Marina Espasa, Xavier Antich, el seu editor català Josep Lluch o Jorge Herralde, celebro l’existència del premi perquè ens dóna ocasions delicioses per iniciar-te amb autors brillants (i sentir-te malament per no haver-ho fet abans). Això sí que tindrà solució aviat.
