Multilingües i la cultura com a sector estratègic per créixer

Una Catalunya multilingüe

Quan es tracta de consumir cultura, i la tendència creix, els catalans opten pel castellà, que compta amb escriptors destacats com Eduardo Mendoza, Juan Marsé o Javier Cercas. El 2013 l’últim llibre que havien comprat el 70% dels catalans era en castellà. L’ús del català com a llengua habitual també va a la baixa: si el 2003, el 46% de la població tenia el català com a llengua habitual, l’any passat era del 36,3%. “El model actual d’immersió funciona. El problema són els usos socials”, destaca Ismael Palacín, director de la Fundació Bofill. “Amb la independència tindríem l’avantatge de no tenir un estat en contra i el català no s’hauria de defensar constantment”, afegeix. “El millor seria la cooficialitat de les dues llengües i fer una aposta clara per terceres, quartes i cinquenes. El multilingüisme és riquesa. I els millors multilingües són les cultures minoritàries. Tenim un gran avantatge: la posició envejable a les xarxes”, conclou.

Vocació internacional

“La cultura no es pot expressar només en llengua catalana. Si fos així no hauríem pogut donar el Premi Nacional de Cultura 2014 a l’editor Jaume Vallcorba”, destaca Carles Duarte. “Una Catalunya independent hauria de ser un país obert al món i amb projecció exterior. No hem de renunciar a fer productes culturals en altres llengües si apostem per la cultura com a indústria”, afegeix. El primer trimestre del 2014, l’ocupació assalariada en el sector cultural va augmentar un 4,2%. Creix sobretot la indústria creativa no tradicional (programari, videojocs, edició electrònica, R+D). I les empreses que se’n surten millor són les que es dediquen als videojocs, perquè el seu mercat és el món. Són empreses multilingües que han après que la seva facturació no pot dependre del mercat nacional i que han de créixer amb l’exportació.

Més inversió i l’ajuda europea

Catalunya té totes les competències en cultura des del 1980, però no els recursos econòmics. La Generalitat tampoc ha fet una aposta clara per la cultura: el pressupost és tan sols de l’1,3%. I els últims cinc exercicis s’ha reduït un 23%. El ministeri també ha retallat: durant el període 2011-2014 les seves aportacions als grans equipaments culturals catalans ha disminuït en un 75,2%. Des de fa temps, els artistes intenten obtenir ajuts econòmics europeus. “La retirada dels diners de l’estat espanyol no ens hauria d’angoixar, perquè Catalunya generaria els seus propis recursos. El que no pot fer l’estat espanyol, mentre hi sigui, és desentendre-se’n”, afirma el president del CoNCA, Carles Duarte.

La cultura com a negoci

La cultura catalana genera riquesa. Ho constaten les xifres: el 2012, generava 6.600 milions d’euros, és a dir, un 3,6% del valor afegit brut del conjunt de l’economia, per sobre de l’alimentació, beguda i tabac (2,76%). “Amb un nou estat, s’hauria de fer un canvi de política. Diferenciar aquells projectes culturals que són un servei públic d’aquells que han d’ajudar el desenvolupament econòmic del país, i que generen una rendibilitat econòmica. No tota la cultura que subvencionem és un servei públic. La cultura s’hauria de vincular més a la indústria”, afirma el gestor cultural, Xavier Fina. “Amb un nou estat, la creativitat, el coneixement i la innovació hauria de tenir un lloc rellevant”, diu Duarte. “El sector cultural està en crisi, hi ha un canvi de model de creació, distribució i consum. Som capital editorial però no som capdavanters en l’aplicació de la digitalització. Hem de ser més ambiciosos”, afegeix.

Repartir el patrimoni

¿Si Catalunya s’independitzés com es repartiria el patrimoni cultural? Hi ha documentació espoliada per l’exèrcit franquista, i emmagatzemada a l’arxiu de Salamanca, que l’estat espanyol ja ha dit clarament que no pensa tornar. Hi ha la documentació dels monestirs de Poblet, Santes Creus i de Scala Dei a l’Archivo Histórico Nacional a Madrid. I una ingent documentació de l’època medieval a l’Arxiu de la Corona d’Aragó que és de titularitat estatal. L’Estat és l’hereu universal de l’obra de Salvador Dalí, però l’artista va especificar que part de la seva obra s’havia de quedar a Catalunya. Moltes pintures de Joan Miró, i que la família de l’artista va donar a l’Estat a canvi de no pagar l’impost de successió, són al Reina Sofia. L’altra qüestió és si Catalunya té dret al patrimoni espanyol, tenint en compte que també ha contribuït a pagar-lo amb els impostos.

“El millor seria la cooficialitat de les dues llengües”

Fortalesa

Talent i creativitat: Catalunya té artistes de prestigi internacional. La literatura i el cinema s’exporten, i festivals de música com el Sónar o el Primavera Sound atreuen públic d’arreu del món.

Societat civil: El teixit associatiu és molt més ric que en molts altres llocs de l’Estat. Històricament s’ha lluitat per la cultura des de la base i ara moltes iniciatives són possibles gràcies al treball en xarxa.

Infraestructures: Hi ha bons equipaments: més de 1.000 espais polivalents, més de 800 biblioteques, més de 500 museus i col·leccions, unes 150 sales d’exhibició escènica, més de 250 espais d’art...

Debilitats

Finançament i indústria cultural: El pressupost destinat a cultura sempre ha sigut exigu i no hi ha una aposta decidida per la cultura com a indústria estratègica.

Precarietat laboral: Molts dels treballadors culturals són autònoms o empreses de menys de cinc persones. S’haurien de revisar les polítiques perquè fossin més adequades a la realitat laboral del país.

Un mercat petit i poc consum: Molts artistes han de marxar. El mercat català és petit i la població cada vegada consumeix menys cultura, sigui per uns preus que consideren elevats o amb l’argument de no tenir prou temps.