Publicitat
Publicitat

LA NOVA LLEI DEL MERCAT

Quan els fans són els programadors

Les xarxes donen poder al públic i incentiven propostes de proximitat

Fa uns anys, MySpace oferia als fans l’oportunitat de demanar que els seus grups i cantants preferits muntessin un concert a la seva ciutat. Tot i que aquesta opció els acostava una mica més al públic, semblava que escriure la petició i fer clic no servia gaire de res. Els festivals independents també han ajudat a saciar els interessos fora del circuit comercial, però alguns melòmans encara se senten força insatisfets.

Ara amb els nous usos de les xarxes socials, el públic ha decidit plantar cara a la indústria convencional i portar la seva petició fins a resultats reals abans inimaginables: fer que els internacionals Yo La Tengo o Franz Ferdinand toquin a la ciutat que els seguidors desitgen mitjançant votacions online o diferents sistemes de crowdfounding. Això ho han aconseguit en països com Anglaterra, amb la web Songkick Detour, i al Brasil, on triomfa la plataforma online Queremos! A Catalunya s’ha creat Cooncert, iniciativa d’uns joves barcelonins que, cansats d’haver de viatjar per veure artistes que no visiten habitualment Catalunya, van decidir organitzar-se i aconseguir el suport de més espectadors que, sovint, se senten oblidats per la programació comercial.

De la demanda a l’oferta

Els promotors de concerts no fitxen alguns dels artistes que el públic troba a faltar perquè no saben la convocatòria que tenen. La plataforma Cooncert té els recursos i la força per fer-ho: gràcies a les propostes i votacions dels usuaris, el seu equip pot saber si un concert pot tirar-se endavant o no. Ja fa gairebé un any que van començar i han rebut més de 5.000 propostes: “L’avantatge per a la persona que proposa un artista per primera vegada és que forma part de l’organització, el pot conèixer i venir a les proves de so; és el premi que li donem a canvi d’apostar per aquell espectacle”, explica Pau Corbalán, un dels fundadors de Cooncert. Els que voten també tenen un avantatge: comprar les entrades a un preu més econòmic. També han treballat amb una estratègia semblant al micromecenatge per organitzar concerts d’artistes emergents, animant el públic a comprar les entrades durant 30 dies fins a arribar al mínim per cobrir els costos de l’actuació.

Corbalán creu en l’èxit del projecte: “Com a fans, nosaltres hi participaríem perquè és una eina útil per veure coses que abans crèiem que eren impensables”. Ja han aconseguit portar a Barcelona l’islandès Ólafur Arnalds. Va seduir el públic del Sónar l’any passat i, després d’una votació massiva a la plataforma, Cooncert va decidir apostar-hi fort: “Ens vam arriscar i el vam integrar al festival Grec, dins una gran sala com la Barts”. Els fans també se n’emporten una bona impressió, i és que veuen que si s’organitzen i col·laboren, seguint l’esperit del Do It Yourself, tenen prou força per trencar amb les inèrcies de la programació comercial.

Hi ha altres propostes menys ambicioses però que segueixen la mateixa filosofia. El festival Plaga o a la iniciativa El Passadís, totes dues barcelonines, han transportat les exposicions d’art a cases i pisos particulars i altres projectes de cultura pseudoclandestina han fet que ja no sigui una bogeria pensar que The New Reamon o La Iaia puguin oferir un concert a centímetres dels seus seguidors. I, ben aviat, la plataforma Screenly permetrà que els usuaris triïn una pel·lícula del seu catàleg per projectar-la a un cinema, sempre que s’arribi a un mínim d’espectadors.

Sofar Sounds: concerts secrets en espais insòlits

És un dels exponents de la cultura clandestina de Barcelona. Es tracta d'esdeveniments musicals secrets, fins unes hores abans del concert, en pisos i terrats particulars. Les actuacions tenen un aforament limitat i ja hi han participat artistes com Mujeres, Joan Colomo i La Iaia, i altres més emergents com CARLA o Coriolà. Els organitzadors asseguren que és una experiència absolutament única, una oportunitat de tenir un gran artista a centímetres: "Creem una atmosfera fent descansos entre concerts i demanant el màxim de silenci i respecte. A molts assistents els ha agradat tant l'experiència que ens ofereixen casa seva".

Terrats en Cultura: espectacles a l'aire lliure i a un pam

Ja fa un any que organitzen teatre, concerts, microdansa i recitals de poesia a terrats de Barcelona per reivindicar­los com a espais de cultura "més pròxims i democràtics". No els val qualsevol terrat, ja que ha de complir unes característiques concretes, però un cop trobat "es produeix una alquímia impressionant, la gent que ve sempre repeteix", assegura Isaías Fanlo, un dels seus fundadors. Dins la nova programació de tardor, que comença el 14 de setembre, hi haurà un concert de The New Raemon al barri de Gràcia: "Nosaltres no podem oferir un concert com els de la sala Apolo, però sí un contacte directe amb el públic, un espai on no hi ha diferència entre l'escenari i la platea".

Prostíbulo Poético: 'happenings' poètics i sessions en privat

Una de les ofertes més originals de la clandestinitat. Mitjançant el 'happening', els poetes, caracteritzats com artistes de burlesc, reciten versos propis. A més de les actuacions obertes al públic (van mantenir­se en cartell durant cinc mesos al Teatreneu), també ofereixen espectacles per a esdeveniments com aniversaris, festes, presentacions, sopars o comiats. Sonia Barba, la seva directora i madame, assegura que el millor arriba al final de la sessió: els assistents poden demanar un privat amb un poeta. "Aquesta proximitat crea una comunicació molt directa. És molt bonic poder donar i rebre un producte tan íntim com un poema; i encara més avui dia, que ens consta tant parlar amb estranys".

Teatro d'Appartamento: obres a la carta i postfunció

Sota la direcció de l'italià Sandro Dieli, una companyia de sis actors i actrius ofereix un repertori adaptat a festes i trobades a cases particulars. Lorea Uresberueta ( La Riera), una de les actrius de Teatro d'Appartamento, explica: "La gent té moltes ganes de veure coses diferents en espais més accessibles; sempre ens han respost molt bé". Del seu repertori, es pot escollir entre monòlegs i duets escrits per Dieli o els mateixos actors. Un cop acabada l'obra, el context que troba l'espectador és ben diferent del del teatre convencional: els actors creen una mena de debat i conversen amb el públic sobre el procés d'assaig i, fins i tot, "d'experiències personals d'algun espectador a qui hem tocat de ple pel tema que hem tractat".



Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT