24 de novembre: "Estic força d’acord amb el general Domínguez Buj"

La situació espanyola té semblances amb la de 1898. El cap de l’estat major de l’exèrcit espanyol va dir (o vaig entendre que deia, o vaig voler entendre que deia) coses que comparteixo. Una, que la situació catalana no s’arregla a través de l’ús de la força i que l’exèrcit no ha d’actuar de garantia de res, sinó d’eina al servei dels governs democràtics. Una altra, que hi ha una relació directa entre els moviments secessionistes i la fragilitat del projecte espanyol, i que aquesta fragilitat s’ha de vèncer no amb autoritarisme sinó a través de la convicció i la seducció de les persones. Tercera, que avui el projecte espanyol és fràgil, com ho era l’any 1898, perquè no té prou capacitat de convèncer i il·lusionar. Tot això em sembla impecable. Algú s’ha queixat que en la comparació amb el 1898 i parlant de metròpolis el general està tractant Catalunya de colònia, com la Cuba de llavors. No em sembla un bon retret. L’any 1898 Cuba no era per a Espanya ben bé una colònia, era una província d’ultramar. I metròpolis fa de sinònim de projecte unitari. En resum, m’agrada més el que diu Domínguez Buj que el que diu Rajoy. I em sembla que m’entendria abans amb ell que amb el president espanyol de la querella.