La situació espanyola té semblances amb la de 1898. El cap de l’estat major de l’exèrcit espanyol va dir (o vaig entendre que deia, o vaig voler entendre que deia) coses que comparteixo. Una, que la situació catalana no s’arregla a través de l’ús de la força i que l’exèrcit no ha d’actuar de garantia de res, sinó d’eina al servei dels governs democràtics. Una altra, que hi ha una relació directa entre els moviments secessionistes i la fragilitat del projecte espanyol, i que aquesta fragilitat s’ha de vèncer no amb autoritarisme sinó a través de la convicció i la seducció de les persones. Tercera, que avui el projecte espanyol és fràgil, com ho era l’any 1898, perquè no té prou capacitat de convèncer i il·lusionar. Tot això em sembla impecable. Algú s’ha queixat que en la comparació amb el 1898 i parlant de metròpolis el general està tractant Catalunya de colònia, com la Cuba de llavors. No em sembla un bon retret. L’any 1898 Cuba no era per a Espanya ben bé una colònia, era una província d’ultramar. I metròpolis fa de sinònim de projecte unitari. En resum, m’agrada més el que diu Domínguez Buj que el que diu Rajoy. I em sembla que m’entendria abans amb ell que amb el president espanyol de la querella.
