VITÒRIADesprés del cessament de la violència per part d’ETA l’octubre del 2011, tot feia preveure que la porta del procés constituent basc es començaria a obrir. “Sense violència tot és possible”, ha afirmat tradicionalment el Partit Nacionalista Basc (PNB). Però no ha sigut així. Ha hagut de ser la influència del procés sobiranista català i escocès la que ha servit de detonant per tornar a col·locar el dret d’autodeterminació a l’agenda política basca, cada vegada més instal·lada en una dinàmica electoral.
Aquest any de consultes també ha estat aprofitat per la societat civil d’Euskal Herria per fer la seva Via Basca i sortir al carrer en una cadena històrica en què més de 150.000 persones van unir Durango amb Pamplona, convocats per Gure Esku Dago, l’ANC basca. Les dues principals forces del sobiranisme basc observen el procés des d’òptiques diferents. Per EH Bildu, el 18-S i el 9-N són una oportunitat i una esperança, mentre que pel PNB són, sobretot, una preocupació perquè trastoquen la seva estratègia de moderació política, ritme lent i acords transversals. Els jeltzales parlen de respecte per l’aposta catalana, però no és la seva, ja que hi veuen el mateix negre futur que al pla Ibarretxe. El partit mira Catalunya de reüll. A més, el lehendakari Iñigo Urkullu ho ha deixat clar: el seu “model” és el d’Escòcia perquè està basat en l’acord i la legalitat. Malgrat tot, serà dijous a la Diada. Per si de cas.
