"A la vora del riu no t'hi facis el niu", la reflexió de la Plataforma en Defensa de l'Ebre sobre les inundacions

Barcelona"A la vora del riu no t'hi facis el niu", diu el Manolo Tomàs, portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), citant un refrany tortosí que considera plenament vigent. Tomàs explica a l'ARA que les inundacions viscudes els últims dies al curs alt del riu, sobretot a Navarra i a l'Aragó, tenen molt a veure amb la mala planificació urbanística i amb el fet que en els últims anys s'ha construït massa a prop de la llera. "El problema és que es viu d'esquenes al riu", argumenta.

Tomàs demana que, més enllà de l'emergència en què es troben immersos aquest dilluns diversos municipis de l'Aragó, es faci una reflexió més profunda sobre si determinats obstacles són o no convenients. Durant les últimes 48 hores s'han hagut de trencar dues carreteres, una a prop al municipi de Boquiñeni i l'altra a Pina de Ebro, per facilitar que l'Ebre desaigüi i inundi conreus en comptes dels nuclis urbans. El riu manté tallades altres carreteres i ha provocat diverses destrosses, i el portaveu de la PDE critica que les administracions viuen pendents d'allò més immediat i "s'obliden que cada cert temps certes forces de la natura s'obren camí". Tot i així, creu que les inundacions han afectat zones planes i assegura que als últims quilòmetres de l'Ebre la situació que es viu és de "normalitat" i no provocarà cap inundació perquè el nivell del mar és baix i el vent no bufa amb força.

La PDE, que ha portat a la Unió Europea (UE) l'últim pla de conca aprovat pel govern espanyol en considerar que atempta contra el futur del Delta i compromet el futur d'aquest espai natural, critica amb força que a l'Ebre ja hi hagi prop de 200 embassaments i s'hagi previst de construir-ne de 39 més. Aquests dies, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) es fa ressò de les demandes d'alguns alcaldes aragonesos que parlen de la necessitat de dragar la llera del riu, perquè tot i que el cabal que porta és inferior al d'altres vegades, en aquesta ocasió ha provocat més inundacions. Tomàs ho veu contraproduent, perquè dragar-lo podria fer que en determinats llocs l'aigua acabi baixant amb més força i el corrent sigui més destructiu. "Hi ha centenars d'assuts per a regadiu que retenen l'aigua, no crec que sigui un tema de riu net o riu brut", afegeix, perquè "modificar un sistema natural com és l'Ebre vol dir que cada cert temps ha de passar una cosa com aquesta".

Els embassaments, segons Tomàs, tenen una vida màxima de 75 anys abans que els sediments acumulats a la base el facin inservible i, si es té en compte que la majoria de pantans es van construir entre els anys 40 i 60 del segle passat, molta de la matèria que hauria d'ajudar a preservar el delta es queda a mig camí, diu. Per això, tot i que celebra que aquesta riuada tindrà efectes positius per a l'economia de la zona –especialment als cultius de musclos i per a la cria dels nous alevins de peixos–, diu que al curs baix l'Ebre transporta menys sediments del que podria pensar-se. "La riuada no es tant beneficiosa com ho podria ser, però siguin benvinguts els sediments que estan baixant", resumeix.

Preguntat sobre si aquesta crescuda pot fer revifar el debat del transvasament i donar més arguments a aquells que pensen que a l'Ebre hi sobra aigua, el portaveu recorda que aquestes veus se senten sempre que el riu baixa crescut –cosa que passa dos cops a l'any–, tot i que en realitat és evident que el Delta està en retrocés perquè cada cop rep menys aigua i menys sediments. Aquesta última riuada, fonamentada en el desglaç i les pluges dels últims dies a les capçaleres, feia vuit anys que no es veia però "no és extraordinària", afegeix, tot i que "és espectacular perquè estem acostumats a veure el riu molt baix". El riu, en qualsevol cas, té una regulació excessiva i els embasaments de Mequinensa, Riba-roja i Flix, que fa dies que desaigüen de manera controlada, impediran sorpreses al tram final, augura. "El que avui pot suposar un perjudici per a determinades persones, és un benefici per als ecosistemes", rebla.