Ahir Oriol Junqueras es va emocionar mentre Mònica Terribas l’entrevistava a Catalunya Ràdio. Se li va entretallar la veu i li van tremolar els llavis demanant a Artur Mas que avancés els comicis. L’escena, sobretot vista després per televisió, provocava cert impacte i fins i tot aquella incomoditat de descobrir la part més fràgil d’un personatge públic. Però uns segons després t’adonaves que l’escena ens remetia, inevitablement, a la que havíem vist la nit anterior al Polònia. En un dels seus brillants esquetxos apareixia l’Oriol Junqueras fent una d’aquelles rebequeries pròpies de nens de dos anys, quan el seu malestar fa que ni tan sols sàpiguen el que volen i el que no volen. La doble de Marta Rovira, fent de mare patidora i resolutiva, intentava calmar i fer raonar el Junqueras, ofuscat per la marranada: bramava i es rebolcava per terra.
D’això se’n diu ser visionaris. Disculpeu el tòpic, però una vegada més la realitat supera la ficció. I demostra com, malgrat l’humor i la paròdia, les lectures sarcàstiques que fa el Polònia de l’actualitat política tenen un ull crític sublim. Saben llegir entre línies el comportament dels líders del país. Van saber retratar un Junqueras desesperat, al límit, superat per les circumstàncies i esgotat. Per descomptat a la Terribas no li va fer la marranada de ficció, però el valor comunicatiu de l’escena era el mateix. Tan insòlita una situació com l’altra.
El Polònia va demostrar dijous que fins i tot a contrarellotge són capaços d’executar un guió potent, carregat de missatge i, ves per on, visionari. I a sobre carregat de mala llet: boníssim el remat de Macià i Companys al cel mirant el Sálvame en comptes de patir pel procés. Però també van ser extraordinaris els esquetxos del Rajoy fent un Palomares al Carlos III, o Mas activant el protocol d’emergència perquè no hi ha consulta, o l’anunci de les targetes black, o el David Fernàndez confessant-se perquè comparteix idees polítiques que no es pot permetre algú com ell. Per cert, que la relació dels dos espies que vigilen les Teresines és una de les trames eròtiques amb més suspens que hi ha encetades ara mateix a TV3.
Ha estat una setmana convulsa políticament que ha portat a la decepció i a la confusió bona part dels ciutadans. I és curiós com, en certa manera, ha calgut l’emissió del Polònia per reubicar-nos en la nova ruta que ens marquen les circumstàncies i entendre, una mica més, quin és el panorama. Hi ha dies que la ficció ajuda a mastegar millor la realitat.
