Quin futur té el sector musical?

Les xifres -almenys aquestes- no enganyen. L’ Anuari de la música 2014, presentat ahir, torna a fer evident les dificultats d’un sector que fa anys que està en crisi. I encara no s’ha tocat fons. La pujada de l’IVA i la baixada, per primer cop en tres anys, de les vendes ha suposat un nou cop per a una indústria i uns creadors que fa temps que ho passen malament. En la música en directe, entre el 2012 i el 2013 ha crescut el nombre de concerts (16%) i sobretot la quantitat d’espectadors (43%), però en canvi ha baixat la facturació (-14%). En el cas de la indústria discogràfica, la cosa és directament més negativa: les vendes han baixat en un any un 26,6%, un descens que prové en un 19,8% de les vendes físiques de discos i en un 39,1% de les digitals. Aquest últim punt, doncs, és el més greu i té a veure amb la forta irrupció de Spotify, on les remuneracions als creadors són molt baixes. Més males notícies: la Generalitat va retallar el pressupost per a la música un 42,8% el 2013 i, en conjunt, en els últims dos anys els ajuts públics al sector s’han encongit un 52,6%.

El panorama és descoratjador. Existeix el perill, per al sector però també per a l’Estat, que la persistència d’un IVA al 21% acabi empenyent molta gent cap a l’economia en negre. Seria un pas enrere per a tots. Hi ha el perill, també, de caure en el desànim i tirar la tovallola. Seria renunciar a tot un patrimoni de professionalitat. Per això ahir, en la presentació de l’ Anuari, el sector va fer un esforç per transmetre un missatge positiu. En lloc d’instal·lar-se en la queixa, en lloc de dedicar-se a buscar culpables o falses sortides, els diferents agents han decidit mirar al futur, continuar imaginant i arriscant-se, continuar posant-hi moltes ganes i esforç, i sobretot bona música. No hi ha més remei. La possibilitat que l’impost als operadors d’internet per al sector audiovisual també beneficiï, d’alguna manera, el sector musical és una via que cal explorar. Però n’hi ha d’haver altres. Les administracions, especialment els ajuntaments, haurien de recuperar protagonisme en les contractacions. I a la indústria i els creadors els toca no parar de buscar noves sinergies. No és gens fàcil, però la música no pot deixar de sonar.