Robbie Williams sacseja la platja de Sant Adrià

BarcelonaLa segona jornada del nou festival Hard Rock Rising, ubicat a la platja del Fòrum de Sant Adrià de Besòs, va tenir un nom destacat: el del britànic Robbie Williams, que va oferir una lliçó magistral de com entretenir un públic molt heterogeni de més de 15.000 persones, segons els organitzadors. Tant és que l’ex Take That hagués actuat feia només 4 mesos en un Palau Sant Jordi amb les entrades esgotades (en un concert igualment apoteòsic, segons va relatar la Laura Serra en aquest mateix diari). Dissabte a la nit, Williams va tornar a triomfar amb un xou molt semblant a l’anterior, en el qual també va fer palès la seva innata simpatia i el seu sentit de l’humor.

Sonoritats electròniques

La tarda va començar a les set, amb Spencer Battiest -un jove nadiu de la tribu d’indis seminola de Florida-. La seva banda va oferir un breu set de pop mainstream, incloent-hi un parell de versions: el Come together dels Beatles i una inesperada I believe in a thing called love dels hard rockers britànics The Darkness. Com en el dia precedent, els DJs Nasty Mondays es van encarregar d’amenitzar les pauses entre les actuacions punxant el bo i millor del rock independent. Seguidament va ser el torn dels Enemy Planes, un conjunt de Minneapolis guanyador del concurs anomenat La Batalla de les Bandes organitzat pel segell Hard Rock Records. El seu pop electrònic alternatiu no va acabar d’animar el poc públic present. Una mica més de sort va tenir el duo de Barcelona Thalab. La seva proposta amable de folk electrònic va coincidir amb els últims raigs de sol de la tarda.

Els grans ‘hits’ de Juanes

Llavors va ser el torn del colombià Juanes, que va aprofitar l’hora escassa de xou per encabir-hi gran part de hits del seu popular rock llatí, entre els quals no van faltar La camisa negra, Volverte a ver, Es por ti o A Dios le pido. Una banda solvent, un molt bon so i uns audiovisuals molt coloristes van arrodonir una actuació molt celebrada, en la qual també va sonar una versió del Could you be loved de Bob Marley.

L’inquietant tema Ave Satani del film La profecia va servir per introduir el xou de Robbie Williams, acompanyat d’una big band encara més gran que la de Lenny Kravitz de la jornada anterior: 4 coristes i una secció de vents de 3 músics. Amb Let me entertain you va deixar clar el seu objectiu, i per si algú encara no ho havia entès va etzibar en anglès: “Aquesta nit el vostre cul em pertany”. Una demolidora interpretació de Rock DJ va mantenir la tensió rockera. Entre tema i tema, Williams bromejava constantment, alhora que incitava el públic a cantar els seus temes més emblemàtics a cappella. Fins i tot quan va entonar el Wonderwall dels Oasis va dir que era un tema seu... A la balada Come undone va intercalar un fragment de l’ I still haven’t found what I’m looking for dels U2, que es va convertir en un dels nombrosos karaokes multitudinaris que van cantar els assistents. Un altra lenta emblemàtica, She’s the one, la va dedicar a l’Aila (per Aina), que complia anys aquella nit.

L’admiració de Williams pels Queen es va reflectir en la interpretació de We will rock you i en una aclaparadora recreació de Bohemian rhapsody en els bisos. Amb un clàssic com Angels es va acomiadar de manera triomfal, però encara va optar per convidar els presents a cantar el My way popularitzat per Sinatra, amb l’ajuda d’un teleprompter que mostrava la lletra.

La nit la va tancar el DJ i productor suec Avicii, que va presentar un vistós xou farcit d’efectes audiovisuals, de fum i pirotècnics. Des d’una tarima d’una alçada desproporcionada semblava un director d’orquestra embogit. Va començar amb dos temes seus, Waiting for love i Broken arrows, i després va punxar el Lovers on the sun de David Guetta. Unes atractives projeccions de temàtica futurista van acompanyar la seva sessió, que va posar punt final a la primera edició d’aquest festival de música amb un balanç molt positiu.