Aquest diumenge, en una franja horària insòlita a Telecinco, estrenaven un nou programa. Este país merece la pena el protagonitza Miguel Ángel Revilla, actual secretari general del Partit Regionalista i expresident de Cantàbria. Com a polític en actiu el que vam veure va ser un llarguíssim i horrorós esquetx de propaganda electoral gratuïta. Mediaset al seu servei. Fórmula Berlusconi: el que importa és seduir les masses i adotzenar-les fent-los la gara-gara. Este país merece la pena és un residu televisiu que han penjat a la graella a les dues del migdia perquè no sabien què fer-ne i provoca vergonya aliena. Hi va haver un temps en què qualsevol aparició televisiva de Revilla assegurava un pic d’audiència amb la seva demagògia barata i el seu populisme descarat. Revilla es passava més hores en pantalla que treballant. Abans de l’esclat televisiu de Pablo Iglesias, Revilla era la gallina dels ous d’or dels programes de debat, entrevistes i magazins. Però les teles van cremar el personatge. Abans li van fer gravar una mena de road movie televisada on anava recorrent Espanya amb taxi fent propaganda de persones i iniciatives lloables. Però en realitat el programa és un despropòsit descomunal. Mal gravat, pèssimament sonoritzat, errors de raccord i un contingut indigest... És un publireportatge de Miguel Ángel Revilla, que ell aprofita per menysprear la resta de la classe política i presentar-se com l’excepció honesta en un món de corruptes. Revilla només parla d’ell mateix. Un egocentrisme patètic. Surt regalant-se banys de masses, aclamat per peixateres i envoltat de criatures que li demanen autògrafs. Diumenge vam patir amb l’escena on entrevistava Pasqual Maragall. Era una trobada enregistrada fa més d’un any i que va aconseguir gràcies a l’amistat que tenien temps enrere. Però Revilla no té la mà esquerra, ni el tacte, ni la categoria per reconduir amb la dignitat televisiva necessària un malalt d’Alzheimer. Tot i la bona voluntat de Diana Garrigosa, l’escena estava tan retallada i amanida per comentaris condescendents de Revilla que feia patir.
Sense oblidar-se del seu segell anticatalanista, Revilla no va marxar de Barcelona sense abraçar-se a una botiguera de la Boqueria que maldeia de la independència i Artur Mas. Revilla s’acomiadava fins a la setmana que ve com un heroi. Este país merece la pena té com a objectiu reconciliar els espanyols amb la seva terra i que se’n sentin orgullosos. Si aquest és el millor anunci que pot fer Telecinco d’Espanya, el programa és l’enèsima prova que no val la pena quedar-s’hi.
