Terrassa i Sabadell, germanes

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsAl Vallès occidental, terres menys afavorides, per llur composició i llur relleu i pel clima, que no pas les de la rodalia granollerina, els homes hagueren d’alternar ben tost el treball manufacturer amb el treball de la terra. La doble ocupació inicial caracteritzada per una supremacia matinera de les arts tèxtils hi féu florir dos nuclis industrials d’esplets humans abundosos: Sabadell i Terrassa, dues ciutats pairals que, després de Barcelona, figuren entre les més populoses de Catalunya. Malgrat llur importància, es troben a vuit quilòmetres només l’una de l’altra: totes dues són, doncs, grans i veïnes. Però bé podria ésser que fossin quelcom més que veïnes. [...] Si Sabadell té per progenitora la romana Arraona (després escrita Arrahona), Terrassa té per antecedent la romana Egara. Aquesta comuna ascendència romana és un notable aspecte de la germanor d’ambdues ciutats. [...] Terrassa vingué al món la primera: era al temps en què el Vallès feia de marca fronterera [...] A estones, les turbes mores que senyorejaven el sud del Principat se n’aprofitaven per a assolar la depressió vallesana amb llurs ràtzies. Calia establir una ratlla encastellada, defensiva, que aturés les invasions aràbigues. Aleshores, prop de la riera dita després del Palau, i avui dissimulada per la urbanització, i en el lloc on aquell camí travesser la creuava, aprofitant probablement alguna fontinyola -similar a les que ragen part de sota del poble de Sant Pere, ja que els terrenys geològicament coincideixen-, hom bastí el castre de Terracia, castell termenat que tenia el govern d’altres “forces”, fites armades, escampades des de Castellbisbal fins als vessants de la Serralada de l’Interior. L’emplaçament d’aquest castre es trobava, sens dubte, al mateix indret on, arran de la plaça Major de Terrassa, rere la cortina de cases del costat de tramuntana, s’aixeca, reformada, la torre del castell-palau que senyorejava la vila. A l’empara d’aquella força primitiva devien arredossar-se els més humils camperols egarencs per aprofitar les terres ermes, abandonades, de l’altra banda del Vallparadís, i llurs pobres cabanes constituïren el caseriu precursor de la moderna Terrassa. [...]