Fa uns dies vam demostrar aquí mateix que, al contrari del que podria semblar, aquest no és un bon mes per a la llibertat i sí per a les guerres mundials. Avui demostrarem que també ho és per a la Guerra Freda.
Va ser el 13 d’agost del 1961, un calorós i tranquil diumenge, quan el partit únic de la República Democràtica Alemanya (vaja, l’Alemanya de l’Est, la soviètica) va començar a construir un mur per dividir Berlín. Primer amb petites tanques, després amb filat i finalment amb blocs de formigó i pedra. De la nit al dia, va néixer i créixer un mur de 43 quilòmetres on fins al moment de caure, l’any 1989, van morir més de 600 persones intentant creuar-lo. I per què van decidir construir el mur? Li dono un parell de xifres: 1) el 1960 van marxar 200.000 persones de la RDA, 2,7 milions entre el 1949 i el 1961, la meitat de les quals menors de 25 anys, i 2) cada dia creuaven la frontera mig milió de persones, que comparaven la vida real en una banda i l’altra. I això no podia ser. I no ho va ser més fins al novembre del 1989, quan, com a metàfora del que estava passant a l’anomenat Teló d’Acer, la gent va fer miques el Mur de Berlín. I si això succeïa l’agost del 1961, el que passava un 20 d’agost, en aquest cas del 1968, un altre cop l’agost, era que les tropes russes, ajudades per les del Pacte de Varsòvia, envaïen Txecoslovàquia. Així acabava l’anomenada Primavera de Praga, l’intent d’Alexander Dubcek de crear “un socialisme de rostre humà”. Aquest altre mur, no físic, va durar fins al desembre del 1992, quan l’invent va partir-se en dos estats, Txèquia i Eslovàquia.
