La bona solució
Glosa de Xènius (Barcelona, 1881 - Vilanova i la Geltrú, 1954) a La Veu de Catalunya (12-X-1917), i acudit de Ricard Opisso (Tarragona, 1880 - Barcelona, 1966) a ¡Cu-Cut! (28-VI-1906) titulat “Entre estudiants”, amb aquest diàleg: “-T’has assabentat que Moret vol concedir la llibertat d’ensenyament? -Què vol dir això? -Que tothom tindrà llibertat per a estudiar. -Oh, sempre l’havíem tinguda aquesta llibertat, sinó que renunciàvem generosament a exercir-la”. Fa més d’un segle que a Espanya flaqueja l’ensenyament.
Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsDos professors de Madrid, els senyors Cossío i Cajal, han defensat ja la bona solució, amb autoritat indiscutible: restabliment, reforçant-los, dels exàmens de grau; supressió dels exàmens per assignatures. Fóra això un gran pas per a la regeneració de l’ensenyament universitari. Els professors que demanen la primera mesura, sense referència a la segona, pequen contra la intel·ligència. Els estudiants, els pares de família que es disposen a defensar l’actual estat de coses, pequen contra la societat. Un metge qui no hagi passat per una revàlida té algunes garanties menys -i en té tan poques!- de conèixer les matèries indispensables a la seva professió. Però un filòleg que no hagi tingut necessitat d’examinar-se per cada “assignatura” té algunes garanties més -i no li’n sobren!- [de] conservar alguna originalitat de l’esperit. Aquestes coses semblen òbvies. Però a Espanya mai es repetiran prou. Convé, sobretot, repetir-les en el moment oportú. I ara sembla que s’escau un moment oportú.
