Publicitat
Publicitat

TROBALLA ARQUEOLÒGICA

Es descobreixen murs romans del segle I i restes d'una església dins el temple gòtic

Barcino emergeix a la basílica de Sant Just

El subsòl de la basílica dels Sants Just i Pastor amaga un trencaclosques de diferents èpoques: des de murs de l'Imperi Romà a una ossera dels caiguts el 1714. Fins i tot es van vendre tombes per parcel·les.

Al segle XVIII la basílica dels Sants Just i Pastor va viure una peculiar bombolla immobiliària. Molts menestrals de la ciutat van voler passar l'eternitat a l'interior del temple, així que el 1736 el mossèn de la parròquia va decidir parcel·lar el subsòl de la nau per construir-hi tombes, entre 50 i 70. En una encara hi ha sepultat un flequer i la seva família. A la làpida s'hi pot llegir: "Vas de Jaume Monjo flaquer i els seus". Hi ha gravada una pala de forn amb tres pans, però no hi consta la data.

La construcció de les tombes va comportar que es destruïssin els diferents estrats acumulats al llarg de segles, tot i que les restes d'edificacions anteriors es van salvar. Una dificultat més per als arqueòlegs que en van excavar dues al desembre: hi van trobar tres estructures diferents, però han de ser molts cauts a l'hora d'aventurar-ne la datació. Els tècnics dels servei d'arqueologia de l'Ajuntament de Barcelona van localitzar un mur romà, uns fonaments d'època indeterminada i el fragment d'una columna de granit. Aquesta és la resta que ha despertat més hipòtesis entre els professionals, ja que podria pertànyer a una antiga església del segle IV que va existir on avui s'aixeca la basílica gòtica.

1.500 anys de culte ininterromput

La construcció de la basílica dels Sants Just i Pastor va començar el 1345 i es va acabar al segle XVI. Les restes d'aquest temple estan relacionades amb l'antic conjunt episcopal que ja hi havia a Barcelona al segle IV. Aleshores, l'indret on hi ha la basílica dels Sants Just i Pastor era el segon lloc de culte més antic de la ciutat, per darrere de la catedral.

Al juny els arqueòlegs de l'Ajuntament de Barcelona havien intervingut en una altre punt de la basílica, a la capella del Santíssim, aprofitant que se n'havia de canviar el paviment. En aquesta zona es van trobar dos fragments de mur. El primer data de l'alt imperi romà (segles I-II) i l'altre, que l'envolta, del segle IV. Tots dos podrien pertànyer a edificis civils d'ús públic. "L'angle del mur remet al fet que les necessitats d'espai obligaven a ocupar una part de carrer", assenyala Josefa Huertas, l'arqueòloga que ha dirigit les excavacions.

L'últim espai on van treballar els arqueòlegs és el deambulatori de la basílica. A la part posterior de l'altar hi van localitzar una gran ossera on hi ha, entre d'altres, restes dels caiguts el 1714. Durant la Guerra de Successió, el mossèn de la basílica creuava les línies del front i anava a Montjuïc per assistir les dones i els nens que s'hi havien refugiat, recorda Armand Puig, el rector de la parròquia.

Un nou impuls a la recerca

Les intervencions portades a terme a la basílica dels Sants Just i Pastor són el punt de partida de la nova política arqueològica de l'Ajuntament. Demà es presentarà a la reunió de la comissió municipal de Cultura una mesura de govern per impulsar la recerca i la creació de coneixement en el camp de l'arqueologia, a més de les tasques de conservació.

El servei d'arqueologia es reorganitzarà i passarà a dependre de la direcció de Patrimoni, en lloc del Museu d'Història de Barcelona (MUHBA). Entre els objectius d'aquesta iniciativa hi ha completar la Carta Arqueològica de Barcelona i posar-la a l'abast del públic. I en les pròximes setmanes es proposarà la creació del consell d'arqueologia de Barcelona.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT