Publicitat
Publicitat

HISTÒRIA

Es restaura l'aixovar de l'únic rei de la Corona d'Aragó de qui no van saquejar la tomba del segle XIV

CSI amb el coixí del rei Pere el Gran

L'obertura de la tomba de Pere el Gran ha permès estudiar l'aixovar funerari del rei de la Corona d'Aragó al s. XIII. S'ha restaurat el coixí i s'ha descobert que el van enterrar amb un coixí aromàtic o medicinal.

El rei Jaume II el Just va ser qui va impulsar la construcció del panteó reial al monestir de Santes Creus entre el 1291 i el 1316 per enterrar-hi les despulles del seu pare, Pere II el Gran; les seves i les de la seva dona, Blanca d'Anjou. El conqueridor de Sicília havia mort sobtadament el 1285, i el seu fill, inspirat per les tombes dels llinatges sicilians, va concebre les primeres tombes reials bastides en estil gòtic que s'han conservat fins a l'actualitat. Hi van traslladar el cos de Pere el 1302.

El 2009, 850 anys després de la fundació del monestir de Santes Creus, el Museu d'Història de Catalunya (MHC) va plantejar-se la restauració del panteó. Després d'una videoendoscòpia a les tombes per detectar-ne el grau d'alteració, van veure que la de Pere el Gran estava intacta. L'estudi de les restes permetria detallar les característiques d'un rei al segle XIII i els rituals funeraris de l'època, dels quals no hi ha documentació. A principis del 2010 es van obrir les tombes i, a més de la restauració arquitectònica del panteó, va començar un treball d'anàlisi del cos i l'aixovar funerari que ha implicat equips d'enginyeria, medicina forense, biologia, arqueologia, història i restauració.

La tomba de Pere II va ser l'única que no va ser saquejada durant la Primera Guerra Carlina. El cos conserva restes del primer enterrament: va jeure en una caixa de fusta i va ser cobert amb una túnica de llana d'altíssima qualitat. Aquesta dada ha refutat la crònica de Bernat Desclot que deia que havia sigut enterrat com un monjo i ha obert un altre interrogant: per què va ser enterrat com una persona humil i no amb la sumptuositat de tot un rei?

El segon taüt de Pere era un vas de pòrfir sicilià. La noblesa, l'Església i la cort van ser convidades a veure l'enterrament del monarca, a qui van embolcallar amb una tela de lli impregnada en guix (de la qual només queden restes) i van tapar amb una capa de llana sobre la mortalla. Sota el cap, un coixí. Aquests dos objectes s'han pogut recuperar: la capa, encara sense restaurar, és al Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa i es podrà veure avui amb motiu de La Nit dels Museus. El coixí, restaurat, estarà exposat al MHC fins a Sant Joan.

Tres mesos ha durat la restauració del coixí de seda de color carmesí. Tot i que estava ressec i degradat, conservava les costures originals i duia una funda interior que devia estar farcida amb plomes, palla i, sorprenentment, restes d'espècies vegetals com romaní, menta, xirivia, camamil·la, etc. Marina Miquel, cap d'àrea de monuments del MHC, destacava: "És un cas excepcional a Europa, perquè per primera vegada tenim una peça de la qual només es tenia documentació escrita, els coixins aromàtics o medicinals. La resta de tombes reials del continent van ser obertes a finals del XIX o inicis del XX i no se'ls van fer anàlisis d'ar-queobotànica". El resultat de la impecable restauració és un coixí poc més gran d'un DIN A-4 que devia tenir un farciment de 10 cm i que encara conserva la marca d'on va reposar el cap de Pere el Gran.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT