L'arquitectura que va burlar el franquisme

Barcelona.La Guerra Civil i el franquisme van acabar amb l'afany dels arquitectes del Gatpac de construir habitatges salubres i confortables per a les classes populars. Després de la guerra, la Casa Bloc va quedar inacabada i els seus no van poder continuar la feina: Josep Lluís Sert es va exiliar, Josep Torres Clavé va morir al front i Joan Baptista Subirana va ser depurat. L'expedient amb què les autoritats franquistes el van inhabilitar es pot veure a partir d'avui al Macba dins l'exposició Motor de modernitat. Grup R. Arquitectura art i disseny.

La mostra, coorganitzada amb el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), està dedicada a aquest col·lectiu d'arquitectes que durant la postguerra van recuperar la visió dels arquitectes racionalistes que els havien precedit. Aleshores el panorama estava dominat per un classicisme inspirat en l'arquitectura nazi i en la popular. "La nostra modernitat ha sigut tardana i heterodoxa. Quan les idees transformadores es consoliden després de la guerra, ho fan amb uns matisos que van més enllà de l'ortodòxia", diu el director del Macba, Bartomeu Marí.

El Grup R es va crear el 1951 i en un primer moment va estar format per Antoni de Moragas, Josep Maria Sostres, Oriol Bohigas, Josep Maria Martorell i Josep Pratmarsó. Els objectius eren estudiar els "problemes de l'arquitectura", fer "publicacions i conferències", establir "relacions amb l'exterior", fer "propaganda de la nova arquitectura i relacionar-la amb altres arts" i estudiar "les tècniques de l'arquitectura", segons van dir els mateixos arquitectes. El nom, deien, podia remetre a la inicial de "reintegració cultural i arquitectònica" o a la de "recuperació del moviment modern". El fotògraf Francesc Català-Roca, diu Fernando Marzá, el comissari de la mostra, "va ser l'autèntic creador d'un estil comú en aquests arquitectes per la seva manera d'enfocar". A més de contactes ampliats de les fotografies, la mostra inclou documents, audiovisuals i ceràmiques i escultures d'Antoni Cumella, Josep Maria Subirachs, Eudald Serra i Moisès Villèlia.

Poc abans de la fundació del Grup R, alguns dels futurs integrants van participar en un concurs d'habitatge popular juntament amb Francesc Mitjans, l'autor del Camp Nou, que representava el vincle amb l'arquitectura d'abans de la guerra. Entre el 1940 i el 1949 s'havia generat un dèficit de 37.700 habitatges. Van proposar quatre tipologies i aviat es van aplicar als habitatges del Congrés Eucarístic, al polígon Montbau i a l'illa d'habitatges socials de la Barceloneta, de José Antonio Coderch. "La Unitat Habitacional de Marsella, de Le Corbusier, encara estava en obres, i aquests arquitectes ja la van tenir en compte", subratlla Marzá.

"En deu anys el grup va evolucionar molt ràpidament. Van passar de ser convidats a amfitrions" dels esdeveniments culturals, diu Marzá. Van organitzar quatre exposicions, seminaris d'economia, sociologia i urbanisme, i es van situar en la direcció del COAC, de la revista Cuadernos de Arquitectura i del FAD. Als primers anys 60 el context europeu va marcar el declivi del Grup R. A Europa el debat arquitectònic havia superat l'impuls col·lectiu de les idees del moviment modern i es començava a imposar el treball individual dels arquitectes, com reflecteix en l'exposició un plànol de la façana de l'edifici d'habitatges de la Meridiana, d'Oriol Bohigas, Josep Martorell i David Mackay.