Loquillo: "L'artista ha de ser contradictori"
Independència "¿No és més important tenir una base substancial per sortir de la crisi i que després la gent decideixi el que vulgui?" Seguretat "Sóc el millor cantant perquè assumeixo el personatge i el visc, i defenso les cançons com ningú"
A La nave de los locos (Warner), José María Sanz, Loquillo (Barcelona, 1960), canta deu cançons compostes per Sabino Méndez durant les últimes tres dècades. El disc, produït per Jaime Stinus, certifica l'entesa entre Loquillo i Méndez, que han convidat a la festa Sergi Arola i Mikel Erentxun, que hi col·laboren posant veu a quatre temes. El primer senzill, Contento , tindrà versió en català. "L'adaptació també l'ha fet el Sabino", diu Loquillo.
¿Vivim temps de rock'n'roll o de punk?
Som a la intersecció entre el punk i el rock'n'roll més primitiu. Hauria d'estar passant alguna cosa musicalment, perquè és evident que el món indie i el món pop no donen resposta a la crisi i tenen molt poc compromís en aquest sentit. ¿Però hem de ser nosaltres, gent amb 50 anys, els que donem resposta a això? Aquesta responsabilitat no ha de ser nostra, sinó de la gent jove.
¿Subscrius les lletres de totes les cançons que cantes?
Sí. Hi ha dues opcions. La primera és dir que sóc un bon actor. La segona és: "Si me les crec totes, sóc contradictori". I l'artista ha de ser contradictori. Algunes cançons dels 80 no me les creia del tot perquè en aquella època potser ho feia per quedar bé amb els altres. Però des de Cuero español (2000) sí. És quan agafo les regnes de l'assumpte, amb Jaime Stinus com a productor.
Els Who estan molt presents en la primera part del nou disc.
És que Jaime Stinus i jo som molt dels Who. Hem tingut alguna conya amb el Sabino, perquè alguna de les cançons que ja havia gravat ell amb Los Montaña, com Planeta rock , tenien un toc més Stones. Jo li deia: "Sabino, ja ho entenc, hi ha la teva versió, però jo també vull fer la meva". I jo sóc més dels Who.
Ara que parlem dels Who, ¿mai no t'has sentit com Roger Daltrey cantant Substitute ?
No. Jo tinc molt clar que sóc jo i les meves circumstàncies. De fet, i això ho diu sempre el Sabino, jo sóc el millor cantant perquè assumeixo el personatge i el visc, i defenso les cançons com ningú. Hi ha molts cantants de rock que canten cent vegades millor que jo, però no es creuen el que canten.
¿Sabino Méndez era a l'estudi durant la gravació?
Ell treballava al pis de dalt i nosaltres a baix. Ell baixava a escoltar el que fèiem i algunes vegades em deia: "Loco, està de puta mare". I d'altres em deia que aquella cançó no era la que ell havia fet. Però eren discussions típiques de les gravacions. Les tensions són bones a l'estudi. I ha anat molt bé. En tota la meva vida no havia vist mai una connexió tan bona entre un productor i un grup.
Fa temps que vius a Sant Sebastià, però on estàs censat?
A Barcelona. El carnet de barceloní no me'l treu ningú. I, a més, aquí hi tinc la meva mare i vinc de tant en tant. El que està passant ara aquí, i ho dic molt seriosament, està afectant moltíssim l'empresariat català. Si jo faig una declaració pujada de to, no faig mal a ningú. Però si la fa un polític, pot fer molt de mal. S'haurien de tallar una mica, perquè hi ha molts empresaris catalans que viuen de vendre a la resta de l'Estat. I l'onada que està creixent i que s'està alimentant... compte amb això! Si es continua estirant la corda, es trencarà.
Si hi ha un referèndum, la corda es trencarà de manera democràtica.
La democràcia és així; si es vol votar, que es voti. Tenim 800.000 aturats, un PIB que cau per terra i una sanitat i una educació retallades. Seguirem estant així si som independents. ¿No és més important tenir una base substancial per sortir de la crisi, seguir un procés, i que després la gent decideixi el que vulgui?
Tu ets un home de codis, i portes tatuades les paraules honor i lleialtat . Fins i tot al marge de la llei?
Honor i lleialtat són valors personals sobre el que està bé i el que està malament. En això sóc molt de classe obrera, com ho era el meu pare. Hi ha coses que estan mal fetes i línies que no es poden creuar. Quan algú està creuant aquesta línia i t'intenta involucrar, els codis es trenquen. Jo he tingut amics molt durs, que han estat a la presó, i durant el temps que eren a la presó em deien que no els anés a veure perquè no volien involucrar-me. Això és un codi. Però si algú et demana alguna cosa sabent que et fot en un embolic, és un cabró.
