El Museu Picasso de París reobre després de 5 anys de reformes

ParísPablo Picasso va rebre ahir un regal d’aniversari pòstum: l’esperada reobertura del seu museu a París. El mateix dia que l’artista malagueny hauria fet 133 anys, l’espai va tornar a obrir les portes després d’una reconstrucció tan costosa com controvertida. El museu ha estat tancat cinc anys per sotmetre’s a una remodelació que ha acabat doblant el pressupost inicial (52 milions d’euros contra els 33 calculats a l’inici). Han sigut un total de cinc anys d’espera, de tensions internes i governamentals que van acabar amb la destitució al maig de la ja exdirectora de l’espai museístic, Anne Baldassari.

Però ahir tots els detalls d’un culebró que ha fet les delícies de parisencs, crítics d’art i periodistes van quedar en segon pla quan el majestuós Hôtel Salé va obrir les portes a la llarguíssima cua de visitants que omplien diversos carrers del bohemi barri del Marais. El palauet del segle XVII on va situar-se el Museu Picasso fa gairebé trenta anys ha duplicat el seu espai. Una quarantena de sales acullen gairebé mig miler d’obres de l’artista, una part ínfima si tenim en compte que l’arxiu total del museu consta de 5.000 peces.

La col·lecció s’acomoda en els diversos espais de l’edifici, amb cinc nivells diferenciables. Tres pisos tracen l’obra de Picasso des del 1895 (quan tenia 14 anys) fins al 1972, un any abans de la seva mort. A part, s’han obert als visitants dos nous espais: les golfes i els cellers. En aquesta planta subterrània hi ha cinc sales, cadascuna per a un dels tallers on Picasso va treballar, un viatge que ens destaca els processos creatius de l’artista als seus tallers parisencs de Montmartre o el de la Rue des Grands-Augustins, on va néixer el Guernica, així com els espais on va treballar als pobles de Boisgeloup i Mougins, on va crear La Celestina. I a les golfes, en culminar la visita, un regal que han anomenat “diàlegs”: una suma de la col·lecció privada que tenia Picasso dels artistes que més l’inspiraven i els resultats dels moments en els quals aquesta inspiració li arribava treballant.

Juxtaposició d’estils

La distribució de les obres en els tres pisos que constitueixen el cos de la mostra no és estrictament cronològica. Si bé se segueix en general un recorregut ordenat per les etapes del pintor, passant del monocromatisme dels períodes rosa i blau al primitivisme i cubisme posteriors per arribar a l’època d’entreguerres i els anys de postguerra al sud de França, el que predomina és la juxtaposició d’estils. Una barreja que no és gens gratuïta, que pot fer un salt d’una vintena d’anys entre dos quadres per mostrar-nos en una mateixa sala com entenien el cos femení el Picasso cubista i el més figuratiu.

I si es mesclen els estils, encara es mesclen més les disciplines artístiques. La responsable de la distribució és l’exdirectora, que va acceptar encarregar-se d’aquesta primera mostra tot i haver deixat el càrrec. “He entrellaçat pintures, escultures, dissenys, construccions i gravats”, explicava aquesta setmana. “El fascinant és que d’una època a l’altra trobem una obra que concentra totes les idees en una de sola, com és el cas de l’escultura El cap de Fernanda ”, deia Baldassari.

Si bé molts han celebrat la intel·ligència que mostra aquesta experta en Picasso amb la distribució, d’altres opinen que pressuposa una coneixença de l’artista que no tindran tots els visitants. L’absència de qualsevol text explicatiu durant el recorregut trenca els esquemes d’alguns, però Baldassari ho té clar. “Jo no faig exposicions, jo faig màquines per exposar els visitants a les obres”, deia en una entrevista a Le Monde. “És per això que aquesta mostra no és cap llibre, que no hi ha comentaris més enllà del llibret que s’entrega a l’entrada. Les audioguies, els cartells... massa espectadors s’hi refugien perquè les obres els fan por. És normal, Picasso sempre és viu, actiu, tòxic, canvia la nostra manera de veure. Doncs mirem-lo!”, exclamava.

Ella fa anys que el mira. Baldassari ha consagrat la seva vida a Picasso i als seus arxius, en què va descobrir la faceta fotogràfica de l’artista, un vessant que ens segueix per les sales, on trobem de tant en tant autoretrats o instantànies dels seus tallers. “La fotografia era el seu laboratori, la seva eina per pensar la pintura”, diu l’exdirectora, que tanca la seva trajectòria al museu amb aquesta primera mostra. Al maig va ser destituïda per l’aleshores ministra de Cultura, Aurélie Filippetti, per les queixes dels treballadors davant la seva “brutalitat” i veient que una remodelació que havia de durar dos anys s’eternitzava.

Les claus de l’artista

El nou director, Laurent Le Bon, liderarà a partir d’ara un projecte que, passi el que passi, estarà sempre comissariat pel mateix Picasso. El museu va crear-se amb les obres que seguien en possessió de l’artista quan va morir, entregades pels seus familiars a l’estat francès a canvi de no pagar els impostos de l’herència. “Odiava separar-se de les seves creacions perquè eren com marques en la seva vida d’artista”, diu Baldassari. “El que tenim aquí són les seves claus, la seva tria”, conclou.

Nous quadres, més espais i més disciplines: bones raons per visitar el museu

Escultura

La nova disposició dóna una importància especial a l’escultura. No hi dedica algunes sales sinó que les obres s’erigeixen escampades entre un quadre i un altre, normalment situades a tocar de pintures sobre el mateix tema esculpit.

Golfes i cellers

Les obres han duplicat l’espai del museu, gràcies sobretot a obrir l’accés als cellers i les golfes de l’edifici. Aquest últim pis acull la col·lecció privada de Picasso, acompanyada d’unes finestres amb vistes úniques sobre el barri del Marais.

Col·lecció privada de l’artista

Per primer cop, el museu mostra obres de la col·lecció privada de Picasso. Hi trobem quadres de Paul Cézanne, un autoretrat de Joan Miró, un dels retrats inconfusibles d’Amedeo Modigliani o diversos quadres destacats de Henri Matisse. La mostra juxtaposa aquestes obres convidades amb quadres de Picasso que van néixer de la inspiració dels seus artistes admirats.

Plans de futur

El nou director del museu té plans que prometen bones exposicions. Entre d’altres, Miquel Barceló serà el primer dels artistes convidats que exposaran al museu renovat. El centre també prepara col·laboracions amb el Pompidou.

Una trajectòria convulsa

08-04-73 Mort de Picasso

Pablo Picasso mor als 91 anys a la seva casa de Mougins, a la regió francesa dels Alps Marítims. Els familiars de l’artista descobreixen una abundant col·lecció d’obres que acaben sent donades a l’estat francès.

2009 El museu tanca temporalment

El Museu Picasso de París tanca per fer-hi diverses obres de renovació i ampliació. La reobertura es programa inicialment per al 2011 però entrebancs burocràtics i problemes interns van eternitzant el procés.

13-05-14 Destitució de la directora

Anne Baldassari, que liderava la renovació del centre, és destituïda pel ministeri de Cultura francès davant les queixes dels seus treballadors per la seva “brutalitat” i el “clima de por” que havia instaurat durant la remodelació.