Què has escrit durant les vacances?

BarcelonaJ.M. FONALLERAS

Un llibre de relats com una única conversa

Amb Climent (2013), Josep Maria Fonalleras va reprendre la ficció per a adults, que havia deixat en espera des de les narracions de Sis homes (2005). Ara escriu un nou llibre de relats, Carnets, llibretes i notes arran de les converses entre F i S. El punt de partida és que “dos personatges, un home i una dona, parlen”. I afegeix: “Ell està escrivint un llibre de relats i ella intervé en aquest work in progress. Al mateix temps, també veiem l’evolució de la seva relació personal. La introducció de les històries que ell escriu ens arriba a través de fragments intercalats en la conversa, excursions narratives que es van succeint sense punts morts i que arriben a formar part de la mateixa conversa. És un llibre de relats que vol ser un magma, un sol relat amb ramificacions”.

Max BESORA

La Nova Catalunya del segle XVII

Encara no ha publicat La tècnica meravellosa, novel·la de campus que Males Herbes llança a la tardor, però Max Besora ja acaba la primera versió del pròxim llibre, Aventures i desventures de l’insòlit i admirable Joan Orpí, conquistador i fundador de la Nova Catalunya. “Està ambientada al segle XVII, i basada en un personatge històric, Joan Orpí del Pou, que es va embarcar cap al Nou Món i en terres veneçolanes va conquistar una província que va batejar amb el nom de Nova Catalunya. Però no he volgut fer una biografia històrica: hi he posat altes sobredosis de ficció per generar noves formes de versemblança”, resumeix. Hi haurà “picaresca, baixades als inferns, bandolers i un cert paral·lelisme amb el moment històric que ara viu Catalunya”. I molt d’humor: serà una comèdia.

Llucia RAMIS

Explicar la independència (personal)

“Estic treballant en un projecte que porta com a títol provisional La independència -explica Llucia Ramis, que acaba de tornar d’un viatge a Islàndia-. Fa divuit anys que visc a Barcelona i he assolit una segona majoria d’edat. M’agradaria explicar com han canviat la ciutat, el periodisme i la cultura durant aquest temps, la manera de relacionar-nos, i també com tot això m’ha anat canviant a mi, des d’una mena d’innocència de nouvinguda i l’adolescència en descobrir un món sense lligams familiars. No sé si el tema té cap interès ni si me’n sortiré, però de moment estic aquí”. L’últim llibre de Ramis, Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes (Columna, 2013), va tenir una molt bona acollida entre la crítica i els lectors. Tres anys abans havia guanyat el Pla amb Egosurfing.

Jordi PUNTÍ

Investigar Xavier Cugat a Nova York

Han passat quatre anys des que Jordi Puntí va publicar la novel·la Maletes perdudes i dotze des dels contes d’ Animals tristos, i aquest agost s’ha instal·lat a la Biblioteca Pública de Nova York per continuar el seu projecte sobre Xavier Cugat. “La gent recorda sobretot el Cugat de la vellesa a Barcelona, quan vivia a l’Hotel Ritz, amb el Rolls-Royce aparcat a la porta, i a les entrevistes parlava de les seves cinc exdones -escriu Puntí des de l’altra banda de l’Atlàntic, on s’estarà nou mesos-. Abans, però, Cugat havia sigut el rei de les orquestres de Nova York, tocant al Waldorf Astoria. Era el músic de la vida feliç, però també el caricaturista que va voltar per tot el món amb els seus espectacles. La novel·la vol capturar aquesta vida intensa i tot el que l’envoltava”.

Albert FORNS

Bestioles, sexe i centres comercials

Albert Forns va publicar el 2013 Albert Serra (la novel·la, no el cineasta), premi Documenta. La novel·la va fer forat gràcies a un plantejament molt atractiu -un alter ego de l’autor que es vol convertir en el cineasta del títol-, i el boca-orella i el soroll de les xarxes socials va ser considerable. “He passat l’estiu a Vacarisses, un poble sense distraccions -explica Forns-. El lema municipal és «Obert per a tu», però la majoria de botigues i bars estaven tancats tot l’agost. He estat en una casa sense wifi ni cobertura per forçar-me a escriure, i he pogut avançar força el pròxim llibre, que serà la típica història d’un escriptor que prepara la segona novel·la i viu paralitzat per les pors. Hi haurà moltes bestioles, molt de sexe i un personatge obsessionat en els centres comercials”.

Marc PASTOR

Un autor que està a mitja novel·la

Marc Pastor, entusiasta del gènere fantàstic, la ciència-ficció i la novel·la d’aventures - Bioko, del 2013, el seu últim llibre, n’és un bon exemple-, pertany al grupuscle d’autors secretistes. “Prefereixo no parlar públicament del projecte que tinc entre mans, perquè tot i que no sóc supersticiós, aquestes coses es torcen. I com que vaig per la meitat i porto molta feina feta però encara me’n queda molta, toco ferro i creuo els dits”, diu. Amb sort, l’autor de La mala dona, que ha estat promocionant recentment la traducció anglesa del llibre, publicarà la nova novel·la l’any que ve.

Bel OLID

Escriure és sinònim de respirar i viure

“Hauria de fer-me la interessant, però no sé gaire què dir-te”, admet Bel Olid, que va debutar el 2011 amb Una terra solitària, premi Documenta, i que dos anys més tard va publicar el llibre de contes La mala reputació, premi Roc Boronat. “Què és un projecte? Una llibreta plena de notes? Un document de text eternament obert a l’ordinador? Un contracte signat amb un editor? El cas és que escric cada dia, poc o molt. A les nits, davant la pantalla; a la platja, en un bloc. Mentre condueixo o em dutxo també escric, dins el cap. No sé on anirà a parar tot això, si acabaré alguna cosa semblant a un llibre ni si hi haurà algú que vulgui publicar-ho. Però escric, sense objectiu clar, com respiro. Perquè el projecte és la vida”. Sabem que té, com a mínim, quatre textos oberts.

Najat EL HACHMI

El conflicte de l’amor per la mare

Havent explorat narrativament la identitat i la sexualitat, Najat El Hachmi treballa en la primera de dues novel·les sobre la relació entre una filla i la seva mare. “Estic intentant entendre per què aquest amor, que sol ser el més important per a les dones i que determina moltes de les nostres actuacions, és també el més conflictiu. El que he descobert fins ara és que la maternitat hi té molt a veure”, explica. El llibre encara no té data de publicació, però la segona part se centrarà en “l’altra cara de la moneda”; és a dir, observarà el binomi des del punt de vista de la mare.

Anna CARRERAS

Entre Pete Doherty i Polanski

Fa sis anys que Anna Carreras va publicar la seva segona -i de moment última- novel·la, Tot serà blanc. En tot aquest temps, l’escriptora ha donat a conèixer el dietari Unes ales cap a on (2011) i l’assaig Altaió i Vinyoli a Santa Follia de Ser Càntic (2014). “Els últims tres anys he treballat cada dia, de nou a dotze, en la novel·la Encén el llum -explica-. Està basada en la tradició de les tigresses blanques de l’antiguitat, però està ambientada en el present. La Blanca vol recuperar la joventut a través de les fel·lacions. Ho fa per venjança, i per a ella és una qüestió sagrada i d’aprenentatge”. Tot apunta que serà una novel·la eròtica als antípodes de la narrativa de consum: “El meu amic Gerard Guix diu que està entre l’estètica de Pete Doherty i l’ètica de Polanski. Hi estic del tot d’acord”.

Martí SALES

Revisant un nou artefacte narratiu

L’últim llibre de narrativa de Martí Sales ha sigut Dies feliços a la presó (2007). Ara enllesteix Principi d’incertesa, que publicarà Males Herbes a principis del 2015. “Està estructurat en cinc parts i cadascuna és una aproximació diferent a la relació entre escriptura i vida: d’una mena de dietari-viatge-en-el-temps al conte curt, de l’entrevista al text programàtic -explica Sales, que acaba de traduir Mare nit, de Kurt Vonnegut per a la mateixa editorial-. Cada part, també, desenvolupa algun aspecte fonamental de la física moderna, com la teoria del caos, el principi de Heisenberg o els acceleradors de partícules. Ara mateix estic revisant totes les peces perquè l’engranatge de l’artefacte llisqui com més fi millor: és un moment excitant i desficiós alhora”.