Pilar Eyre: “No hi ha operacions d’estètica que superin l’enamorament”

BarcelonaFa un any Pilar Eyre es va enamorar bojament d’un home anomenat Sebastien, però la vida al seu costat li va durar poc. Ell va desaparèixer al cap de tres dies i ella es va bolcar en una aventura per trobar-lo que ha recollit a Mi color favorito es verte, amb la qual ha quedat finalista al premi Planeta.

El llibre es nodreix d’una experiència que va viure en primera persona. ¿Com ha transformat aquests fets en una novel·la?

La història tenia tanta força i era tan interessant que no he necessitat incorporar-hi ficció, així que m’he limitat a transcriure-la com si fos la biografia d’una altra persona. Els fets eren tan increïbles que s’alimentaven a si mateixos i constituïen un motor potentíssim per a la trama. Per tant, la novel·la sencera és verídica i no m’he inventat res perquè no m’ha calgut.

El Sebastien era corresponsal de guerra. Quin paper juga el seu ofici en l’obra?

La seva professió era molt atractiva. Havia estat cobrint conflictes en indrets com Txetxènia, Ruanda i el Congo. De fet, crec que els corresponsals de guerra són els herois del segle XXI. Però no em va atreure només això, d’ell, va ser una combinació de diverses coses. Era un home immensament guapo, amb un cos impressionant, i s’assemblava molt al meu marit, que va morir fa anys.

A diferència d’altres llibres que ha escrit, aquesta vegada vostè n’és la protagonista. ¿Això ho posa més fàcil a l’hora d’escriure?

A simple vista és més senzill, perquè jo em conec millor a mi mateixa. Tot i això, tens la temptació d’embellir-te i d’explicar una versió més dolça de tu. Però em semblava una falta d’honestedat, perquè si he entrat amb un bisturí en les vides dels altres he d’utilitzar les mateixes armes en la meva. Així que he fet un retrat despietat de mi, en què surto amb les meves arrugues, el meu cos de persona gran, els tractaments de bellesa, les inseguretats i les pors.

Creu que l’amor és cosa de joves?

Després d’escriure el llibre m’he adonat que moltes dones de la meva edat no busquen l’amor, només jubilar-se, dedicar-se als néts, viatjar i anar al cine. Ara bé, si poden experimentar el que he viscut jo veuran que és la millor vitamina. No hi ha operacions d’estètica que superin l’enamorament. Quan t’estimen d’una manera tan absoluta et converteixes en la reina del món.

Com ha defugit la tragèdia?

Hi he incorporat molt d’humor, perquè em ric molt de mi mateixa. Al cap i a la fi, no deixo de ser una detectiu amateur que es fica en uns embolics impressionants. Per amor faig el ridícul i protagonitzo situacions grotesques, però el llibre és com la vida: rius i plores.