Publicitat
Publicitat

Portaceli retrata l'inici de la voràgine capitalista

Nou persones es troben pel carrer un d'aquells joves trempats que fan una enquesta sobre pizzes congelades. Amb aquest pretext consumista, el dramaturg anglès Martin Crimp "és capaç d'obrir esquerdes immenses en els personatges", afirma Carme Portaceli, la directora d' El vídeo no el veu ningú . "Fa un retrat demencial i còmic de la societat dels anys 90". La regressió al passat es podrà fer de demà i fins diumenge al Mercat de les Flors dins del festival Grec.

És el 1991, ha caigut el Mur de Berlín i s'acaba la Guerra Freda. Llavors comença el segle XXI i els valors del món patriarcal guanyen tot el protagonisme -els valors que ens han conduït a la crisi actual-. "Crimp ensenya una societat infeliç que no sap què sent ni què ha de sentir. És una crítica a la voràgine capitalista que, vista des d'avui, fa feredat", diu Portaceli. I això que Crimp (autor de La ciutat o de la versió de La gavina que va dirigir David Selvas) la va fer l'any 1990 al Royal Court Theater, abans d'esdevenir-ne resident. "Ja era conscient que vivíem el canvi de segle. Sempre hauríem de fer cas dels dramaturgs...", diu, com a retret, la directora.

L'equip habitual de Portaceli a la Factoria Escènica Internacional (FEI) signen l'espectacle. Ferran Carvajal en dirigeix el moviment i Paco Azorín n'ha dissenyat l'escenografia, un espai metafòric que remet a la societat de la comunicació, "la bogeria de parlar i no dir res". El vídeo en qüestió hi té molt a veure. Els actors del muntatge són Gabriela Flores, Francesc Garrido, Albert Pérez i els joves Maria Rodríguez, Martí Salvat i Diana Torné.

El video no el veu ningú és la frase que repeteixen els enquestadors a les víctimes . Se suposa que els graven per a usos interns, però algú traeix la promesa per motius tèrbols. "Diria que acaba amb un happy end però molt especial, tremend! -diu Portaceli-. És que el llistó està molt baix, perquè ara tenir 300 euros al mes ja és un happy end ! Crimp va escriure el text en el posttatcherisme. Després d'inventar-se la Guerra de les Malvines, als anglesos els va agafar un atac de patriotisme i la van votar. I va esquilar el país: el transport públic, la sanitat pública... D'aquí tres anys aquí estarem així", vaticina.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT