'Quartett', un concentrat de 'Les amistats perilloses'
El prestigiós autor alemany Heiner Müller va destil·lar a Quartett la versió teatral de Les amistats perilloses. La Sala Atrium retrata la hipocresia aristocràtica a través de l'engany, la dominació i el sexe.
BARCELONA.El gran públic s'acostarà a Quartett, de Heiner Müller, seduït per un referent cinematogràfic ben popular: Les amistats perilloses de Stephen Frears (1988). Müller i el director de La reina van beure de la mateixa font per crear l'obra de teatre i la pel·lícula: Les liaisons dangereuses del francès Choderlos de Laclos, una novel·la epistolar que va escandalitzar la societat benpensant del segle XVIII amb una parella de llibertins sense escrúpols. El públic de teatre, però, ja pot anar a la Sala Atrium (fins al 8 de gener) pel text dens i contundent del benerat Heiner Müller i per recuperar una obra que van representar al Teatre Lliure als anys noranta dos altres mites de l'escena catalana: Anna Lizaran i Lluís Homar.
L'equip de Quartett, el director Jordi Prat i Coll i els actors Raimon Molins i Marta Domingo, agraeixen els referents previs. Això donarà al públic les pistes argumentals bàsiques per ajudar-los a seguir l'obra. Els dos actors interpreten el quartet protagonista: la marquesa de Merteuil i el vescomte de Valmont -una vídua llibertina i el seu examant, que es llancen amb elegància dards enverinats amb cinisme i ràbia- i les dues pobres víctimes del tàndem, una dona promesa i una jove verge. "Els dos llibertins es llancen reptes per desemmascarar la societat rica, la que té temps per avorrir-se. Saben que són uns privilegiats", explica Prat i Coll.
Britney Spears i Miguel Poveda
Tot i que Müller insistia que es tracta d'una comèdia, i que el director assegura que no se l'han agafat "massa seriosament, per no ser massa pedants", accepta que no han deixat pel camí ni un gram de "profunditat". "Té tantes màscares que cauen que, al final, és hipersincera", afirma. Això sí, han fet ús de la llibertat que l'autor concedeix als lectors en no fer cap acotació més que situar-la "entre la Revolució Francesa i la tercera Guerra Mundial".
Prat i Coll ha jugat amb la música per esponjar el cara a cara dialèctic de Molins-Domingo: el Bes sense port de Maria Mercè Marçal cantat per Miguel Poveda serveix de fil conductor, i fins i tot han enregistrat per primer cop una ària de Ruggero. El més sorprenent és que jugaran amb el públic i ballaran a tot drap Womanizer, de Britney Spears. Sense complexos. Mentrestant, el poder, la dependència, la manipulació, el dolor i el plaer, la baixesa moral i la destrucció -que arriba fins a les últimes conseqüències- són el plat ingrat que posa a taula l'autor.
Müller (1929-1995), considerat l'autor més important de les dues Alemanyes des de Bertolt Brecht, hi deixa patents dues lectures: una en clau de guerra de sexes i l'altra, una lectura social. "Perquè si en un país s'hi posa el germen negatiu, i a l'obra es parla de forn de gas, ja no hi ha res a fer", conclou Prat i Coll.
Sadomasoquisme i miralls
L'escenografia és un petit cubicle fet de miralls i quatre cadires i, dominant la Sala Atrium, un rellotge amb un gran fal·lus. "Són uns personatges de classe que parlen fi de temes vulgars, de vagines i de polles, del plaer dels animals. Fins que l'amor ho engega tot en orris", avança. Els actors van vestits de cuir negre, que remet al sadomasoquisme, al dolor consentit. L'obra també exigia "veure carn sense escandalitzar ningú", afirma el director.
A Quartett, Müller concentra Les amistats perilloses de 500 pàgines a només 15, en una obra que escorxa els dos protagonistes per mostrar que estan fets d'impulsos negatius: "Com deia Müller, és com l'instint de les criatures: obrir en canal les nines per saber què hi ha dins".
