Radioteatre poètic sobre la I Guerra Mundial

BarcelonaLa Primera Guerra Mundial va ser coneguda com la guerra dels poetes. Per primera vegada, un cert gruix de poetes es van allistar com a soldats i van descriure en els seus textos com avançava la contesa. El terme war poet, de fet, se sol utilitzar per referir-se als autors que van escriure -i molts van morir- a les trinxeres. El dramaturg Gerard Vázquez (Uuuuh!, Els antiquaris ) s’ha ocupat de fer una selecció dels millors poetes de l’època, dels diversos països que van intervenir en la guerra -de la qual enguany es commemora el centenari-, i ha dissenyat un viatge per a quatre veus que descriuen des de l’allistament i la vida al front o la rereguarda fins al combat, els morts, els ferits i el retorn a casa.

Els poemes d’autors com Guillaume Apollinaire, Wilfred Owen, Giuseppe Ungaretti, Isaac Rosenberg, Siegfried Sassoon, Charles Hamilton Sorley i Edward Thomas, entre d’altres, són la base de Si us pregunten per què vam morir, un espectacle de radioteatre en directe que es podrà veure avui i dilluns que ve als Cinemes Girona. A l’escenari hi haurà els actors Eva M. Lluch, Isa Mateu, Toni Sevilla i Sergi Zamora -tots ells veus molt populars de l’escena i el doblatge català-, que narraran l’evolució dels fets. “La gent s’allistava per patriotisme, per anar contra l’odiat enemic, però també amb cert afany d’aventura. No hi havia consciència de què seria la guerra. Es pensaven que en tres mesos estaria liquidat, i van passar quatre anys”, explica Vázquez. El guió descriu no els fets sinó “la història psicològica i personal” que vivien aquells homes, de l’alegria inicial a la confirmació de l’horror que suposa conviure mesos i mesos amb la gana, les rates i els morts de les trinxeres. “L’evolució de la guerra és evident, fins i tot en un mateix poeta”, afirma. A la Primera Guerra Mundial hi van combatre 60 milions de persones i 10 milions hi van morir, a part dels milers de ferits.

Els quatre actors interpreten personatges tipus -soldat, dona, mare, nòvia, infermera- que apareixen als diferents poemes, que alhora dialoguen entre si. Sembla que els personatges es donin la rèplica, malgrat que cada autor tenia un estil propi. “Hi ha poetes molt diferents. En aquella època comença la poesia hermètica, la més abstracta, hi ha la poesia anglesa més narrativa de l’època eduardiana i també hi ha arengues patriòtiques polítiques. He volgut compaginar la narrativitat i la qualitat lírica dels textos”, diu el dramaturg.

A l’escenari dels Cinemes Girona només hi haurà quatre micròfons, el tècnic de so, Francesc Cutillas, que posarà música i efectes a l’espectacle, i el director Ramon Hernàndez. Darrere dels actors se succeiran fotografies de la Gran Guerra. Un al·licient més per no tancar els ulls en escoltar la potència de la veu (aquí surround, no com al teatre) i el text.

Un gènere contemporani

El radioteatre no és un gènere en voga, malgrat que coincideixin en el temps dues propostes germanes, ja que el Lliure també escenificarà aquesta setmana, dimecres i dijous, quatre obres de teatre per a ràdio de 30 minuts escrites i dirigides pels dramaturgs Marc Artigau, Manuel Dueso, Jordi Oriol i Marilia Samper, que es podran viure en directe a l’Espai Lliure i després es podran sentir a Catalunya Ràdio. L’equip de Si us pregunten per què vam morir vol reivindicar la vigència dels dramàtics a les ones. “Quan parles de radioteatre sona antic, però no és cert, perquè se’n segueix fent. No és un gènere mort, però no és com als anys 40 o 50: és l’adaptació contemporània d’allò”, diu Hernàndez. Després de la primera funció hi haurà un col·loqui sobre radioteatre amb el catedràtic Armand Balsebre, els actors de doblatge María Luisa Solá -que aquí fa la veu del narrador- i Manolo García, amb Òscar Dalmau de presentador.

L’equip ha assajat les últimes setmanes a la productora multimèdia Shortcut.tv, un estudi barceloní lligat al doblatge i la veu per a publicitat, que està al darrere de l’espectacle a través de l’associació cultural Veus Humanes, formada per les grans veus del doblatge català. Aquest és el seu segon espectacle. L’anterior era un text original de Vázquez, Més enllà d’Onuf.