PATRIMONI
Cultura 10/06/2014

Ruta pels racons secrets del Raval

Del claustre que va inspirar Picasso a la fàbrica reconvertida en plató de cine

L. S.
4 min

BarcelonaEl claustre que va inspirar Picasso

El monestir benedictí de Sant Pau del Camp és una de les mostres de romànic més ben conservades de Barcelona. La joia és el claustre del segle XIII amb voltes en forma trevolada, pròpia de l’arquitectura àrab. Aquest lloc silenciós va ser escollit per Pablo Picasso a principis del segle XX per venir-se a inspirar. Diu l’historiador Jesús Floro que fins i tot a Les senyoretes del carrer Avinyó (1907) una de les figures pintades està inspirada en una Eva que hi ha esculpida en un capitell. El monestir, on està enterrat el fill de Guifré el Pilós, es va dedicar a serveis assistencials i el 1714 va acollir el govern que defensava Barcelona.

De fàbrica a plató de cinema

Malgrat que en quedin pocs (o cap) referents funcionant, el Raval va ser una important zona industrial. Hi va arribar a haver 74 indústries a mitjans del segle XIX, com la fàbrica Gassó, l’Espanya Industrial (entre 1839 i 1847), la Riba i Garcia (coneguda com a Can Xatarra). Algunes façanes, avui reconvertides en blocs de pisos, desvelen aquest passat fabril. Una d’elles és la fàbrica Clavé i Fabra, una indústria tèxtil que elaborava tuls de seda on va arribar a haver-hi tres màquines de vapor. El 1998 es va transformar en habitatges i, en aquest procés, José Luis Guerin va rodar el documental En construcció, que va recollir diversos premis.

Al carrer Riereta cada portal era una fàbrica, per això era conegut amb el malnom de Carrer del Soroll, pel brogit de la maquinària. En una de les parets del carrer es pot veure la inscripció: Fábrica de Guatas Hijo de Martí Grau, un personatge que es va enriquir enviant cotó als sanitaris espanyols que lluitaven a Cuba. Un pèl més amunt, als números 18-20-22 (que sumen 60), la llegenda diu que hi havia una fàbrica que funcionava malament i que a l’època se’n deia Can Seixanta. La història, però, no ho corrobora. L’historiador de Raval Cultural apunta, però, va ser cremada el 1878.

La lluita de Frederica Montseny

El 1977 es va fundar al número 8 del carrer Riereta un cafè bar de dones amb parets liles on es duien a terme reunions feministes. Va ser un dels primers llocs on va anar Frederica Montseny, la líder anarquista i ministra de Sanitat de la Segona República, després de tornar de 37 anys d’exili aquell mateix any. Aquí també s’hi va fundar la primera editorial feminista catalana, La Sal Edicions de les Dones. Ara és un concorregut restaurant.

El somni americà d’Erasme de Gònima

Erasme de Gònima (1746-1821) va ser un nen analfabet i pobre que als 11 anys va entrar en una fàbrica d’indianes i va escalar fins a ser magnat del tèxtil. Al carrer del Carme, 106, va edificar una gran fàbrica on treballaven fins a 1.500 persones (50 nens) i on va instal·lar el primer rellotge de torre per a ús civil que marcava els torns.

Els leprosos de Sant Llàtzer

La plaça del Padró marca la bifurcació de Sant Antoni Abat en els carrers del Carme i Hospital. Aquest és un lloc de pas històric: hi passava la Via Augusta que anava de Roma a Tàrraco, el camí reial de la Corona d’Aragó, pel Portal de Sant Antoni hi entraven prínceps, reis i ambaixadors. Aquí hi van matar santa Eulàlia. I just aquí hi ha la capella de Sant Llàtzer, un altre exemple d’església romànica, del segle XII, que avui gestiona la comunitat de Sant Egidio. A l’edifici adjacent hi havia hagut un hospital de leprosos. A dins la capella, a la paret de la dreta, encara es pot veure una finestra tapiada on hi ha la marca de les reixes que hi havia clavades. Era l’obertura perquè els leprosos poguessin sentir la missa sense entrar en contacte amb la població.

La casual invenció del Cacaolat

Abans del segle XIX, els adults sans no prenien llet. Però llavors es van posar de moda les lleteries. Durant la postguerra n’hi havia 500 a Barcelona, amb vaques, de les quals es munyia directament la llet, amb els problemes higiènics que això comportava. Una d’aquestes vaqueries, oberta el 1870, el 1915 es va convertir en la Granja Viader, que avui es manté gairebé intacta (Xuclà, 4-6). Marc Viader va treure les vaques (tenia granja a Cardedeu), va introduir els productes làctics derivats, va investigar en la pasteurització, va crear Letona i el 1931 va envasar un producte nou fet de cacau i la llet desnatada que no s’utilitzava: el Cacaolat.

Els grafitis del segle XVII a la pedra

Els edificis de Barcelona es van fer amb pedra de Montjuïc durant segles. Es tracta d’un gres amb quars que els ciutadans havien arribat a fer servir per esmolar les eines. A la façana de l’Hospital de la Santa Creu del carrer del Carme n’hi ha mostres. També hi ha grafitis. Per exemple, una inscripció contrària al Conde Duque de Olivares (“Fuese luego oliveros ”, una espècie de “ Váyase Olivares ”). També hi ha una inscripció tintada en vermell: es tracta d’un Victor, un dibuix que a l’època del Renaixement es feia amb òxid de ferro o sang de vaca durant la celebració del doctorat d’un universitari. En aquest cas, el graduat es deia Hvgvet.

stats